Ja he acabat de re-llegir el llibre d’en Littell i també he acabat l’index que os vaig prometre. Ara he començat a buscar per enciclopèdies i demés, dades biogràfiques dels personatges que circulen per la novel.la. Quan trobo alguna cosa, l’anoto a l’index; però només he arribat fins a la “D”. Quan acabi de fer-ne la repassada, ja os posaré l’index definitiu. De moment, aqui el teniu tal com està ara:

index-analitic-benevoles-fins-d.pdf

El treball de buscar les referències històriques està resultant força interessant, perquè estic descobrint coses que jo no sabia gens. Per exemple:

  1. Que hi va haver un filosof alemany, reivindicador de les rel.lacions homosexuals, que era membre del partit nazi i que no va ser represaliat: Hans Bluher. Malauradament només hi ha dos o tres llibres seus traduïts al francès (és que jo no se alemany).
  2. Que la major part de les condemnes de presó que es van imposar en els processos de Nüremberg (i col.laterals) no van ser complertes. Es van commutar moltes penes i es va posar en llibertat individus per raons de salut.
  3. Que encara avui, hi ha un cert nombre de personatges que van tenir un paper important en l’extermini dels que no se’n sap res de res.

La meva idea, quan ho tingui tot acabat, és de reflexionar una mica sobre alguns d’aquests personatges (o grups d’ells).

De totes maneres, ja os anticipo una cosa (potser per deformació personal, segurament). En Littell treu al llarg del llibre alguns exemples de persones que van haver de fugir d’Alemanya per diversos motius (per ser comunistes, homosexuals, jueus, etc.). No obstant, no parla en cap moment dels científics. Sempre ens mostra artistes (Schönberg, Mann, …). Només una petita referència a la teoria de la relativitat d’Einstein (pàgines 307-308) per part del amic d’en Max, el cínic doctor Voss, no és suficient per a explicar la massiva sortida de potser les millors ments científiques que existien al món en aquells moments: matemàtics, físics, filòsofs, químics, … de tot. I en Littell no en fa ni una sola referència!

Segurament, doncs, aprofitaré aquesta tribuna (en definitiva es meva!) per a narrar les peripècies personals d’alguna d’aquestes ments privilegiades que van haver de patir l’exili, a vegades fugint en condicions molt adverses. O d’algun altre personatge indecent, que va aprofitar que el seu mestre havia de fugir, per a fer-se amb els seus treballs. I no estic pensant solament amb Heidegger, que ja és prou conegut, sinó amb altres casos que van passar més desapercebuts. Com el del matemàtic Ludwig Bieberbach, qui l’any 1934, a rel de la destitució per ser jueu d’Edmund Landau a l’Universitat de Goetingen, escrivia el següent:

Fa uns mesos, les diferències amb el cos estudiantil de Goetingen, van acabar amb les activitats acadèmiques de Herr Landau … Això s’ha de veure com el primer exemple del fet de que representants de diferents races no poden barrejar-se com a professors i estudiants … El instint dels estudiants de Goetingen els feia sentir que Herr Landau era un individu que manegava les coses de una forma no-germànica.

Vosaltres sou capaços d’imaginar com es poden ensenyar matemàtiques d’una forma no-germànica?