Ja he acabat de re-llegir el llibre d’en Littell i també he acabat l’index que os vaig prometre. Ara he començat a buscar per enciclopèdies i demés, dades biogràfiques dels personatges que circulen per la novel.la. Quan trobo alguna cosa, l’anoto a l’index; però només he arribat fins a la “D”. Quan acabi de fer-ne la repassada, ja os posaré l’index definitiu. De moment, aqui el teniu tal com està ara:
index-analitic-benevoles-fins-d.pdf
El treball de buscar les referències històriques està resultant força interessant, perquè estic descobrint coses que jo no sabia gens. Per exemple:
-
Que hi va haver un filosof alemany, reivindicador de les rel.lacions homosexuals, que era membre del partit nazi i que no va ser represaliat: Hans Bluher. Malauradament només hi ha dos o tres llibres seus traduïts al francès (és que jo no se alemany).
-
Que la major part de les condemnes de presó que es van imposar en els processos de Nüremberg (i col.laterals) no van ser complertes. Es van commutar moltes penes i es va posar en llibertat individus per raons de salut.
-
Que encara avui, hi ha un cert nombre de personatges que van tenir un paper important en l’extermini dels que no se’n sap res de res.
La meva idea, quan ho tingui tot acabat, és de reflexionar una mica sobre alguns d’aquests personatges (o grups d’ells).
De totes maneres, ja os anticipo una cosa (potser per deformació personal, segurament). En Littell treu al llarg del llibre alguns exemples de persones que van haver de fugir d’Alemanya per diversos motius (per ser comunistes, homosexuals, jueus, etc.). No obstant, no parla en cap moment dels científics. Sempre ens mostra artistes (Schönberg, Mann, …). Només una petita referència a la teoria de la relativitat d’Einstein (pàgines 307-308) per part del amic d’en Max, el cínic doctor Voss, no és suficient per a explicar la massiva sortida de potser les millors ments científiques que existien al món en aquells moments: matemàtics, físics, filòsofs, químics, … de tot. I en Littell no en fa ni una sola referència!
Segurament, doncs, aprofitaré aquesta tribuna (en definitiva es meva!) per a narrar les peripècies personals d’alguna d’aquestes ments privilegiades que van haver de patir l’exili, a vegades fugint en condicions molt adverses. O d’algun altre personatge indecent, que va aprofitar que el seu mestre havia de fugir, per a fer-se amb els seus treballs. I no estic pensant solament amb Heidegger, que ja és prou conegut, sinó amb altres casos que van passar més desapercebuts. Com el del matemàtic Ludwig Bieberbach, qui l’any 1934, a rel de la destitució per ser jueu d’Edmund Landau a l’Universitat de Goetingen, escrivia el següent:
Fa uns mesos, les diferències amb el cos estudiantil de Goetingen, van acabar amb les activitats acadèmiques de Herr Landau … Això s’ha de veure com el primer exemple del fet de que representants de diferents races no poden barrejar-se com a professors i estudiants … El instint dels estudiants de Goetingen els feia sentir que Herr Landau era un individu que manegava les coses de una forma no-germànica.
Vosaltres sou capaços d’imaginar com es poden ensenyar matemàtiques d’una forma no-germànica?
17 comentaris
Comments feed for this article
Març 26, 2008 a 2:19 pm
josep p
No se perquè, intuïa que, finalment, acabaries parlant de matematics!
O potser si que ho se. En fi, has trigat dos mesos, però interessant l’anécdota històrica.
De totes maneres, Bieberbach no és a les matemàtiques, el mateix que Heidegger és a la filosofia.
Març 26, 2008 a 6:40 pm
Ferran
Home! Tenia que buscar l’excusa per a introduir algun matemàtic i aquesta m’ha semblat la més apropiada.
La veritat és que Bieberbach no va ser un gran matemàtic, però alguna coseta interessant si que va fer: la Conjectura de Bieberbach (1916) no va ser totalment demostrada fins el 1984.
I Bieberbach va pagar per les seves idees polítiques: el 1945 va ser expulsat de la Universitat i no hi va tornar a ser admés mai més.
Ni tant sols se a que es va dedicar la resta de la seva llarga vida, perque va morir el 1986. Ho saps tu?
Març 27, 2008 a 7:52 am
Ferran
Ah! I sobre Heidegger (filosof que ni entenc ni penso pendrem la molèstia d’entendre) he de dir que, malgrat la seva pretesa valua, va tenir un comportament absolutament reprobable amb el seu mestre Husserl (que era jueu); filosof pel que si sento una veritable admiració, entre altres coses perque era matemàtic (va estudiar a Berlín amb Weierstrass i Kroenecker) i va tenir una influéncia considerable en alguns matemàtics de la época (sobre tot en Brouwer i Hermann Weil, els intuicionistes opositors de Hilbert).
Si pots, mira’t aquesta peli: http://www.theister.com/
Març 28, 2008 a 11:41 am
josep p
No se com t’ho fas per anar a petar sempre a matematics “rarets”.
La peli és un rotllo de dues hores! No me la penso mirar, tinc altres feines.
Març 28, 2008 a 3:02 pm
Ferran
Perquè a tu, Josep, no t’interessa la metafísica, jajaja
Març 28, 2008 a 10:00 pm
desdesants
Hola Ferran,
Uns quants comentaris i una pregunta:
En primer lloc, seria interessant seguir com reben els alemanys la novel·la de Littlell: http://www.milenio.com/index.php/2008/02/22/197470/
Crec que ens parlarà força del seu caràcter i els seus traumes. Per altra banda, segur que coneixes http://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Bienveillantes
Cada dia està més actualitzada i certament és fantàstica. Ara mateix no he trobat però existeix un llibre en francès que es diu quelcom com “Contre Les bienveillantes” que desmunta alguns “errors” de l’obra. Et pot interessar seguir-lo.
Finalment, no puc resistir-me: com has aconseguit fer aquest brutal índex, a mà???
Per cert, a partir d’aquí només et cal fer la tesi doctoral sobre l’obra i quedar per sopar amb el bon Littell. Un exprofe meu va fer-ho fa uns dies per Gràcia.
Març 28, 2008 a 10:06 pm
desdesants
Ah. I em deixava algo. Llegeix el llibre d’Arendt: Eichmann en Jerusalem. D’aquí surt tota la seva filosofia de la Banalitat del Mal. Bé, segur que un filòsof com tu ja ho sap això…
Març 29, 2008 a 7:59 am
Ferran
Ostres! No sabia que la novel.la encara no s’havia publicat en alemany! Caldrà parar compte a les crítiques procedents d’aquell pais: poden ser molt interessants. Jo em pensava que ja hauria estat publicada perquè el Francfurter Allgemeine ja li havia dedicat una web http://readingroom.faz.net/littell/index.php que jo ja tenia en els meus enllaços.
M’ha semblat curiós que l’edició alemanya tingui 1400 pàgines, quan l’original en francés en té 903, l’espanyola 870 i la catalana 1120. Si han canviat la tipografia per a fer-lo més llegible, em sembla que han comés un error; és un llibre dens i cal llegir-lo de forma densa.
La pàgina de la wikipedia francesa la vaig descobrir fa poc, i es cert que està augmentan en informació dia rera dia. L’afegirè als meus favorits.
L’index brutal, com tu dius, només es questió de paciència i d’una re-lectura més tranquil.la.
Ja estic fent una tesi doctoral, jajajaja. No te res aveure amb la literatura, per això. No em busquis més feina que ja en tinc prou.
Hannah Arendt és una pensadora molt original. Jo vaig llegir, fa anys, La Condición Humana i em va semblar excel.lent i també he fullejat Los origenes del totalitarismo. Mlauradament el llibre sobre Eichmann no l’he llegit,`però també el poso a la cua.
gener 8, 2015 a 10:20 am
Coralyn
A simple and ineleligtnt point, well made. Thanks!
Abril 4, 2008 a 3:28 pm
Ferran
Ahir va donar una coinferencia a Barcelona Mario Bunge, un reconegut epistemòleg. Val la pena llegir el que diu sobre Heidegger. Jo no m’atreviria a dir-ho com ell; però, es clar, jo no soc Bunge; encara que pensi el mateix que ell sobre Heidegger.
Veure article
Abril 10, 2008 a 2:59 pm
josep p
Com és que no hi vas anar?
I a veure si segueixes publicant alguna anécdota sobre matemàtics, que sempre son divertides.
Ultimament veig que t’estàs ficant molt amb ética i coses d’aquestes sense importància (jeje).
Abril 11, 2008 a 6:51 am
Ferran
Era al migdia! Ja m’hagués agradat!!
Abril 20, 2008 a 4:29 pm
Rafel
Els Buddenbrok és una novel·la que tinc pendent. Després de la Muntanya Màgica i Dr. Faust segur que no em decebrà. Però costa trobar temps per al senyor Mann…. Per cert jo em vaig comprar fa un parell d’anys l’edició vella, és semblant a les edicions que tinc (també d’edhasa) de la muntanya màgica i el dr. faust. L’edició antiga això sí té una lletra microscòpica i les línies estan molt enganxades… També li podeu demanar a una mula que us el porti, jo m’estic aficionant força als e-llibres…
Abril 20, 2008 a 4:39 pm
Ferran
Suposo que aquest comentari era per a un altre post o potser és que el WordPress s’està tornat “majareta” i el posa on li dona la gana. Com que no sé com canviar-lo de lloc, et contesto aquí mateix.
La veritat és que Mann, excepte La Mort a Venecia, costa de llegir. Dels Buddenbrok només n’he llegit trosos, però em sembla que ha de ser molt i molt interessant. També està a la llista de lectures pendents.
Sobre els e-llibres, he de dir-te que potser he arribat massa tard o potser és que sóc fetitxista del “llibre objecte”, però no puc llegir en pantalla. Unes quantes planes potser si, però un llibre sencer …. imposible!!!
Abril 20, 2008 a 6:57 pm
Rafel
Efectivament, m’he equivocat de comentari… aquest anava pel post dels buddenbrok, lògicament.
Abril 21, 2008 a 7:19 am
Ferran
Rafel:
Bé, tampoc te massa importància. Com que no sé com fer-ho per canviar-lo de lloc, el deixo aquí.
L’altre dia llegia en un bloc (i no recordo quin) un reflexió sobre qui és el propietari dels drets del comentaris que es fan en un post. En principi, m’inclino a pensar que és el comentarista i no el blogaire. Així doncs, consistent amb aquesta opinió, ho deixo tal com està.
Juliol 16, 2009 a 9:09 am
Capçalera i altres coses « Max Aue
[…] de forma molt diversa enfront d’ella. Ja vaig parlar fa temps en aquest blog del senyor Bieberbach (que va fer més o menys el mateix que Heidegger quan van expulsar Husserl de la universitat per […]