ferran03.jpgcaricatura.jpg

Hola:

Soc un barceloní amb moltes aficions, sobre tot  llibresques. encara que hauria de confessar que el que més m’atrau es la novela i l’assaig.

No soc jove, però tampoc vell. Perque os feu una idea, tinc una filla que si que es jove. “Quien pillara los 20 y pico!”

Hem guanyo la vida, com tothom, pencant del que ser fer: economia d’empresa. Com que soc molt sedentari, no paro de llegir i escriure (cadascú té els seus vicis). Una de les meves passions és la Història de les Matemàtiques, de la que no os pensava parlar en aquest blog perquè seria pesat i pedant, però que al final he decidit anar posant alguna coseta interessant. El més interssant que he escrit sobre el tema m’ho va publicar la revista Cuaderno de Materiales; aquí ho teniu si voleu saber-ne quelcom: http://www.filosofia.net/materiales/articulos/a_12.html.

I no ser dir gaire més sobre mí. Si esteu molt interessats (que no ho crec) podeu preguntar, encara que no soc gaire amic de les entrevistes.

De totes maneres, si os pica molt la curiositat, també podeu visitar una web que porto uns quants anys alimentant amb futeses i altres tonteries (totes elles inútils, per descomptat, o sigui que os ho podeu estalviar): http://www.telefonica.net/web/mir.

Ah! Em descuidava: em dic Ferran Mir

 

BIOGRAFIA    (en dues línies)

De menut vaig estudiar música però, tot i que m’aprenia les partitures de memòria i tenia certa agilitat als dits, em faltava aquella xispa que cal tenir per posar sentiment en una interpretació.

Després vaig estudiar economia però tampoc n’estava gaire dotat i vaig acabar fent de comptable (en el pitjor sentit de la paraula).

Això em va permetre viure tranquil·lament, casar-me, pagar la hipoteca i tenir una filla.

Com que encara no estava prou satisfet, vaig posar-me a estudiar filosofia per comprendre el món. Però quan vaig acabar, em vaig donar compte que l’important no són les respostes, sinó les preguntes.

Per això, finalment, vaig buscar-me un entreteniment amb les matemàtiques, que, al menys, quan arribes a una resposta, saps que és eternament correcta.

Per tant ara m’entretinc amb les matemàtiques i, per guanyar-me la vida, faig filosofia de la comptabilitat. En general, puc dir que no m’entenen ni quan parlo de mates ni quan parlo de comptabilitat (de la filosofia ja ni en parlem), però jo em diverteixo molt. I com que el meu objectiu no és ser el més ric del cementiri, gaudeixo d’una independència que molts voldrien.

No sé si m’explico!