És possible que el somni de la Raó produeixi monstres. De fet, els darrers descobriments matemàtics en teoria de grups han estat precisament el Baby Monster Grup i el Monster Grup (Grup de Fischer-Griess). Aquest darrer és un grup d’ordre de més de vuit-cents mil octillons i que té rotacions en un espai de gairebé dues-centes mil dimensions. Algú pot imaginar una cosa semblant o aproximada? Els monstres clàssics com Frankenstein o Dràcula fan riure al seu costat.

Però sent possible que la Raó produeixi monstres, el que és absolutament segur és que la sense-Raó els produeix pitjors. I sinó us ho creieu llegiu el que ve a continuació:

Ventura

L’autor d’aquesta bestiesa és un tal Gioacchino Ventura de Ràulica (1792-1861) que, pobre home!, tenia una especial fòbia per Condorcet, ja que el cita nombroses vegades com a principal responsable de la depravació matemàtica. D’Alembert, Lagrange i Laplace tampoc en surten gaire ben lliurats. L’autor era sicilià i deia aquestes paraules el 1824 en l’elogi fúnebre d’un catedràtic de matemàtiques de la Universitat de Nàpols anomenat Nicola Fergola. Com és natural, la història ha posat a cadascú en el lloc que els pertocava.

Aquest elogi fúnebre, que es podia haver quedat en la discreció d’un afer napolità, algun llepaciris espanyol el va traduir al castellà i ho va publicar a Madrid el 1860. El llibre, editat per Leocadio López (a qui déu confongui!), conté els elogis fúnebres de vuit personatges, entre els quals el del sant pare Pius VIII i el del emancipador irlandès Daniel O’Connell. Això d’emancipador, sempre depèn del punt de vista en que es miri. No sé si el senyor Ventura va pronunciar els seus elogis fúnebres en públic (en un funeral o alguna cosa semblant), però si ho va fer, el públic es devia morir d’avorriment: cada elogi té unes cinquanta pàgines!

El traductor, que potser era més conscient del que pot arribar a fer la posteritat, amaga el seu nom, tot i fer una nota prèvia considerablement llarga, justificant la necessitat de traduir una sèrie d’elogis fúnebres de personatges en general desconeguts del públic espanyol:

Si nos hemos decidido a trasladar aquellas a nuestra lengua, es no tanto por haber encontrado en las mismas el elogio de personajes que, en su mayor parte, nos son completamente extraños, cuanto porque cada una de ellas contiene reglas de conducta, instrucciones sólidas y preciosas, útiles y aún necesarias en todos tiempos y países.

En tots els temps i en tots els paisos! Si haguéssim fet cas a individus d’aquesta mena, encara estaríem encenent el foc amb dues pedres. I, lo fotut del cas, és que tot això tampoc és tan antic: tot just fa cint-cinquanta anys…