Avui em ve de gust parlar d’un altre personatge gairebé desconegut. Al final, em sembla que acabaré fent-ne una galeria de tota aquesta gent. Em semblen gent entranyable, gents que han fet bé la seva feina, que no han estat genis, però que han sabut fer coses per a millorar la vida de la gent, sense escarafalls, sense el reconeixement de la posteritat.

M’he trobat amb en Claude Balbastre a la novel.la d’en Littell (pàgina 886): Quan en Max està a casa de la seva germana i remena els papers del seu marit, el music Berndt von Üxküll, troba partitures de diversos compositors francesos barrocs. Entre ells, de Balbastre.

En Claude Balbastre, malgrat haver nascut a Dijon el 1724, va ser organista de Notre Dame i de l’abadia de Panthémont a Paris i era molt conegut a la seva època. Tant és així que el bisbe de Paris, en més d’una ocasió va prohibir l’assistència de la gent a la Abadia, per evitar la munió de gent que s’hi congregava només per escoltar-lo, impedint el recolliment necessari per als oficis religiosos. És una llàstima que no se’n poguessin fer gravacions, perquè les seves improvisacions al orgue de Panthèmont, un Somer construït el 1765, devien ser dignes d’escoltar. Per això atreia tanta gent, en definitiva.

Com correspon a un music de la seva categoria, també era cridat a les cases de l’aristocràcia parisenca per a tocar en les seves festes. I aquest fet va fer que, en arribar la revolució, caigués en desgracia i acabes morint pobre i oblidat, l’any 1799, al seu pis de la Rue d’Argenteuil. En aquests darrers anys, la única composició que va fer van ser unes variacions per a orgue de La Marsellesa. Probablement això el va salvar d’acabar a la guillotina, com ho van fer tots els seus mecenes.

Gairebé totes les partitures que es conserven d’ell son peces per a piano, orgue o clavecí. Però ja no s’interpreten gairebé mai. I tampoc se’n troben gravacions, es clar. La única obra seva de la que es pot trobar alguna cosa és de les seves Nadales per a clavecí. Encara que incompletes. Aquí podeu escoltar un dels trossos més bonics de la seva Primera Suite de Nadal. El tros porta per títol “Josep està ben casat”. Potser la seva música no tingui l’orginalitat d’un Rameau o d’un Couperin, es veritat; però és bona música, se li nota l’ofici i resulta agradable.

Regirant Internet de dalt a baix, he trobat un altre peça (aquesta no és de les Nadales) titulada Pastoral. Potser no sigui tant bona, però em fa la impressió que podria ser un bon exercici per a pianistes aprenents. Al menys a mi em recorda els exercicis del Czerny per dotar als dits d’agilitat. També podeu escotar-la aquí, si os fa gràcia. La peça és una Pastoral i, ja sabeu, intenta presentar-nos la idíl·lica arcàdia somniada. Per a la nostra època potser resulti un pel insulsa, però poseu-vos en la situació de la gent del segle XVIII, si us plau.

Si teniu molta curiositat, també he trobat al youtube, les seves variacions de La Marsellesa. Com que es un himne que, a mi particularment, m’agrada molt, os deixo l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=i82TIeIWvmI