Aquestes festes m’han regalat coses d’alló més modernes i d’alló més antigues.

Comencem per les més modernes: un lector de llibres digitals. Jo, que sóc bastant fetitxista del full de paper enquadernat, no n’era gaire partidari: però li estic trobant el seu punt a la cosa. És pràctic: petit com per portar-lo a la butxaca del pantaló o de l’americana, va molt bé per anar llegint en el transport públic, ja sigui al metro o al avió. A més, he descobert que el puc carregar amb qualsevol “pdf” i aixó em permet portar-hi des d’articles de revista fins grosos volums. Jo no m’havia dedicat gaire a la pirateria informàtica fins ara, però també he descobert que molts llibres es poden baixar per internet; i no em refereixo a les obres de Victor Hugo o d’Homer (que ja no tenen drets d’autor), sinó a obres relativament recents. Segurament que aniré omplint el lector amb coses que m’agraden i l’aprofitaré.

El més antic és una novel·la d’un tal Clovis Eimeric titulada “Els Homes de negocis” que es va publicar l’any 1930.

Ignoro els motius d’aquesta elecció per part de la persona que me la va regalar. Com que parla d’homes de negocis, potser es va pensar que jo ho sóc. De fet la novel·la és una novel·la rosa: el títol de la colecció (Colecció Damisel·la) ja dóna una pista sobre el contingut del llibre. És nyonya a més no poder, però també cal dir que no està mal escrita.

M’ha picat la curiositat per saber qui va ser Clovis Eimeric, que ja suposava que era un pseudònim. Resulta que era un col·laborador habitual de la revista “En Patufet” i d’altres de literatura infantil i juvenil. En realitat es deia Lluís Almerich i Sellarés i durant els anys 20 i 30 va estar escribint aquesta mena de novel·letes per a una colecció de la que ell en va ser l’únic autor i que es dirigia a noietes una mica mes ilustrades que les lectores habituals de novel·la rosa.

Justament fa uns mesos, a la Biblioteca de Cornellà van fer una expossició sobre la novel·la romàntica en la que ell i la seva col·lecció hi tenien un panell destacat:

L’home va morir el 1952. Suposo que debia ser una de les moltes víctimes de l’exili interior posterior a la guerra civil. De totes formes encara va aconseguir que li editessin alguns llibres, tots ells d’història i, segurament, per encàrrec.

Curiositats, ja veus…