Ja fa dies que he tornat de vacances. Aquest any les hem fet el juny; volíem anar a Sicília i, com que hi fa molta calor, vàrem preferir anar-hi el juny. Però no ens em vam salvar: fa la mateixa calor el juny que el juliol o l’agost.

Anàvem bàsicament a veure pedres gregues. Com ens va dir una turista argentina a un hotel, amb aquella cantarella tan especial que tenen els argentins en parlar: “Pero viste, ché? Si lo tienen todo roto!”. Potser que estigui tot bastant malmès, però no ho està més que a la pròpia Grècia; potser, al contrari, està millor que a Grècia. A Segesta encara hi ha un temple del segle VI aC que no va necessitar ser reconstruït perquè no va arribar a caure mai.

Gela ColumnaJo tenia curiositat pel Parc Arqueològic de Gela. No està a gairebé cap guia turística perquè, en realitat, hi ha ben poca cosa a veure. A l’acròpoli queden restes que no aixequen més d’un pam de terra, excepte aquesta columna que veieu al costat que no sé si la van reconstruir o es va mantenir dreta gràcies a algun miracle físic. Per a més inri, el parc arqueològic ha quedat just al costat de la planta petroquímica i dels pantalans on descarreguen els petrolers. Des del que queda de la civilització antiga, tens vistes a la civilització postmoderna.

La veritat és que vaig estar passejant per les runes, sota un sol de justícia, buscant no sé ben bé el què. Bé, una mica si que sé el que buscava. Un erudit grec del segle XV, Constantinus Lascaris, nascut a Constantinopla, però que va viure durant molts anys a Messina, on va morir, va escriure una carta al virrei de Sicília, Francisco de Acuña, amb un sumari dels antics sicilians famosos. Òbviament, parlava d’Empedocles d’Agrigento i d’Arquimedes de Siracusa. Però, sorprenentment, també parlava d’Euclides de Gela:

“filòsof platónic i més famós geòmetra … Com diu Procle … va viure en temps de Ptolomeu I, més jove que Plató però més vell que Eratòstenes i Arquimedes. Va néixer a Gela pel que es pot inferir de les paraules de Diògenes Laerci. Va escriure uns Elements en tretze llibres”.

Tota la descripció coincideix fil per randa amb el conegut Euclides, autor del més famós llibre de geometria de tots els temps. I això és força curiós, perquè fins el segle XVI va existir una confusió notable entre aquest Euclides i Euclides de Mègara, un filòsof contemporani de Plató, fundador de l’escola megàrica (pre estoics), que potser sabés geometria, però no se li coneix cap obra sobre el tema. Només fins el segle XVII es va tenir consciència que l’Euclides dels Elements de Geometria no era Euclides de Mègara. I Resulta que tres segles abans ja hi havia que deia que Euclides era de Gela.

Per això estava jo passejant per les runes de l’acròpoli de Gela… Buscant si s’havia deixat descuidada alguna pissarra o un compàs… No vaig trobar res, clar. Si de l’acròpoli només s’havia salvat una columna, cóm pensava jo que es pogués haver salvat un compàs?

Com que a Gela no vaig trobar cap record d’Euclides, a Siracusa no vaig parar fins que vaig trobar la tomba d’Arquimedes. Bé, més aviat la que anomenen tomba d’Arquimedes, perquè, segons sembla, va ser construïda per ordre de Ciceró que va viure dos-cents anys després d’Arquimedes. Si Ciceró disposava de les despulles d’Arquimedes o no, no té gaire importància. A més, cal recordar que Arquimedes va morir a mans d’un romà eixelebrat que, desobeint les ordres del procònsol romà, va entrar a Siracusa a sang i foc, matant a dret i a tort, fins que es va carregar a qui no tocava.

OLYMPUS DIGITAL CAMERALa tomba, cal buscar-la i saber cóm és, perquè no hi ha cap rètol que la senyalitzi. És la que hi ha darrera meu, amb un frontó triangular. Buida també, clar. En definitiva, va ser ell qui va ensenyar el us de la palanca. Els saltejadors de tombes (i els de pisos) li estan força agraïts.