Joseph Boussinesq. Font: Wiquipèdia.

Joseph Valentin Boussinesq va ser un matemàtic francès de finals del segle XIX. De fet, també de començaments del XX: es va jubilar el 1918 i va morir el 1929. Ara ja no és massa conegut perquè sempre es va oposar a la mecànica relativista i, per això, és vist com un matemàtic de l’antiga escola. No obstant és un personatge interessant i amb molt mala sort: Després d’estudiar matemàtiques en contra del que volia la seva família, el seu tutor de tesi doctoral es va morir abans d’acabar-la i va haver de refer-la.

L’home es va casar tres vegades:

  1. El 1867, amb Jeanne Giscard de la Roque, que va morir el 1894.
  2. El 1895, amb Claire Onfroy de Véretz, que va morir el 1905.
  3. El 1906, amb Jeanne Le Bouteiller, de la que es va separar tres anys més tard i que també va morir abans que ell.

Aquesta informació no és pas trivial perquè es va donar el cas que el dia de l’enterrament de la primera dona es va llevar amb un sol lluent, però al cap de poc temps es va girar un tempesta que va deixar a tots els assistents molls fins els ossos. El dia de l’enterrament de la segona dona va succeir exactament el mateix. Així que quan es va morir la tercera dona, i malgrat que feia un dia primaveral, tothom portava paraigües.

Emile Borel, el gurú del càlcul de probabilitats a París en aquella època, estava xerrant amb George Pólya, un matemàtic hongarés que anys després es va fer nord-americà. Borel li va dir a Polya:

Fixa’t Pólya, no és ridícul? Tots som professors universitaris, jo soc un expert en probabilitat, i sé perfectament que no hi ha cap relació entre el temps i l’enterrament de la senyora Boussinesq. Però jo, també porto el meu paraigües.

Pólya es va encongir  d’espatlles i va contestar:

Bé… Tots som científics. Treballem amb fets observables. I és un fet científicament observat que sempre plou el dia de l’enterrament de la senyora Boussinesq.

I es que els científics sempre tenim una explicació per a qualsevol fet.