Ja m’ha arribat per diverses fonts: el dia 27 d’agost a la nit hi haurà dues llunes al cel. Fa uns dies m’ho comentava un conegut, aficionat a la nàutica, tot apassionat, dient-me que aquell dijous, sortirà a la mar per a veureu-ho millor des d’un lloc on no el pertorbin els llums artificials. A més, en el seu entusiasme, em deia que era una cosa que no es tornaria a veure fins l’any 2187 (o alguna cosa semblant, però en tot cas en el segle XXII).

Jo, que sóc escèptic de mena, però que ja havia sentit parlar del fenomen, pensava que es tractava d’algun efecte òptic estrany que es podia donar en aquesta data per motius desconeguts per a mi. No m’ha fet falta buscar gaire per a treure’n l’entrellat. El dia 27 d’agost proper serà el dia que el planeta Mart estarà més aprop de la Terra en molts d’anys. Per tant, el veurem brillar al cel amb molta més intensitat de l’habitual.

Però d’això a dir que hi haurà dues llunes al cel, hi ha un pas de gegant. Anem a pams: els planetes es mouen per les seves òrbites com els atletes en una pista d’atletisme: cadascun va per la seva via sense envair la del veí. En el cas dels planetes, les òrbites poden ser molt irregulars: per exemple, l’òrbita de la terra és quasi circular (excentricitat de 0,01: això vol dir que la seva distància al Sol és gairebé constant de 150 milions de Km.) mentre que la de Mart és molt més el·líptica (excentricitat de 0,09: això vol dir que la seva distància al Sol varia entre 200, periheli, i 250, afeli, milions de Km.). Tot això és “més o menys”, clar: no ve d’uns quants milions de Km.

Així doncs, quant Mart i la Terra estan al mateix costat del Sol i Mart està en el seu periheli, la distància de la Terra a Mart és la mínima possible: uns 50 milions de Km. I això és el que succeirà el proper 27 d’agost, com ja va succeir l’agost de l’any 2003.

La Lluna està a una distància mitjana de la Terra de 400.000 Km i és la meitat de gran que Mart (Mart té un diàmetre d’uns 6.800 Km i la Lluna d’uns 3.400). Per a que Mart es veies com la Lluna caldria doncs que estès a uns 800.000 Km de la Terra (el doble de distància que la Lluna, que és la meitat de petita). Però Mart estarà a 50 milions de Km! Seixanta-dues vegades més lluny del que caldria. No fa falta ser un geni per donar-se compte que el que veurem de Mart serà 62 vegades més petit que la Lluna.

Si, fins i tot, Venus, que és igual de gran que la Terra (uns 12.000 Km de diàmetre) i està a una distància semblant (uns 50 milions de Km: l’òrbita de Venus es gairebé circular: excentricitat 0,007) és més visible que Mart!

A més: algú recorda haver vist dues llunes l’agost del 2003? I no esteu veient les darreres nits que es veu al cel un estel força brillant? O és que algú pot creure que Mart s’acostarà de cop el dia 27? I es tornarà a allunyar de cop el 28?

Ja no entro ni a parlar de les burrades que he vist en algunes webs (suposo que mal informades, per no dir malicioses) sobre no sé quines estranyes idees del calendari Maya i profecies de Nostradamus i demés porqueria astrològica.

Quantes ximpleries s’arriben a sentir!

Espero que la desil·lusió del meu conegut, marí aficionat, no sigui gaire grossa.