You are currently browsing the category archive for the ‘estadistica’ category.

Em sembla que va ser John Maynard Keynes que va dir que “un economista ha de ser, en alguna mesura, un matemàtic, un historiador, un estadista, un filòsof… tant distant i incorruptible com un artista, però, a vegades, tan de peus a terra com un polític”.

La veritat és que quan agafes qualsevol manual actual de ciència econòmica, només trobes la vessant matemàtica: tota plena de fórmules, equacions, integrals i matrius. Els economistes han acabat (o potser hauria de dir: hem acabat) creient que l’economia és una ciència al mateix nivell que la física o l’astronomia, en la que tot es redueix a trobar els models matemàtics que millor expliquen els fenòmens. I que de la mateixa manera que es pot predir el comportament d’una partícula o el moviment d’un astre, també es pot predir el comportament de les variables econòmiques. ¿Per a què necessitem doncs l’estadista, el historiador, el filòsof? I encara menys l’artista i el polític!

Tot això podria estar molt bé si fos cert. O potser no tant: no diré que el somni de la raó produeix monstres sempre, però cal reconèixer que la psicohistòria d’Hari Seldon produeix una mica de basarda.

Però la realitat està molt allunyada dels somnis cientistes dels economistes. Fa unes setmanes, l’economista-cap del Fons Monetari Internacional confessava que potser no havien predit amb prou exactitud els efectes de les polítiques fiscals restrictives dels governs europeus. Els efectes sobre el consum d’aquestes polítiques s’havien avaluat en un 50%, Es a dir, que per cada euro que deixava de gastar el govern, el públic deixaria de gastar 0,50 euros amb un efecte acumulat sobre el decreixement del PIB de 1,50 euros. Resulta que les últimes estadístiques diuen que l’efecte sobre el PIB ha estat de 2,50 euros. Es a dir que l’efecte sobre el consum ha estat del 150% enlloc del 50% estimat.

El tema és evident: els models que es feien servir fins ara, eren models  d’economies en creixement que passaven per moments puntuals de recessió. Els anys 93-94 o els 2000-2001 poden ser exemples clars: desacceleració, amb algun trimestre de recessió, però res més. Quan la situació es fa persistent durant molts trimestres seguits, els comportaments de la gent es modifiquen: no cal haver estudiat psicologia per entendre-ho.

Aplaudeixo l’actitud de l’economista-cap del FMI. Però potser seria convenient que informés de la seva troballa als membres de les troiques que es van passejant pels països amb problemes, perquè les últimes recomanacions de la troica per a Grècia han resultat ser: apujar impostos i acomiadar més funcionaris. I són de fa una setmana! O sigui, que no llegeixen al economista-cap. No voldria pensar altres idees més malicioses.

Anuncis

Aquests darrers mesos he estat mandrós i he escrit molt poc al bloc. No sé si mandrós o, més aviat, ocupat en altres tasques. He estat llegint molt, que és una forma d’entrenar-se per escriure.

Charles Babbage.Font: MacTutor

Una de les coses que he estat llegint és un llibret de Charles Babbage. Babbage va ser un matemàtic del segle XIX que, avui en dia, és encara recordat com a protoinventor dels ordinadors. En la seva època, les persones, estudiants en la seva majoria, que es dedicaven a fer els càlculs de les equacions diferencials, s’anomenaven computadors (en anglès: “computers”) i ell es va entestar en mecanitzar aquesta feina, construint una màquina programable que fes aquest treball enfarfegador. En aquesta tasca va ser ajudat per la proto-programadora Ada Lovelace, filla de lord Byron. No la va arribar a construir, però dos dels seus fills en van construir seccions parcials que es conserven a la Universitat d’Harvard i al Museu de la Ciència de Londres. L’any 1991, aquest museu va aconseguir construir una màquina operativa amb els planells de Babbage i aleshores es va descobrir que la màquina era Turing-completa; cent anys abans que Alan Turing expliqués això de la completesa! No està gens malament.

L’home devia ser un geni, ja que va aconseguir ser nomenat Professor Lucassià de la Universitat de Cambridge (una cosa així com catedràtic de matemàtiques: Isaac Newton també ho va ser), sense donar ni una sola classe en tota la seva vida. Tampoc està gens malament!

El llibret que estic llegint no es de matemàtiques, però. Porta per títol “On the Economy of Machinery and Manufactures” i, com el seu nom indica, és un tractat sobre la fabricació de bens, la primera edició del qual es va publicar el juny de 1832. El llibre devia tenir prou èxit perquè el novembre del mateix any apareixia una segona edició. Segons Schumpeter, el propi Marx es va basar en ell per escriure alguns capítols de Das Kapital.

L'enginy de Babbage tenia uns dos metres d'alçada. Foto: MacTutor.

El llibre es fruit de les seves visites a diferents industries buscant empreses que li poguessin garantir la qualitat en la fabricació de les peces que necessitava per a la seva màquina. Està dividit en dues parts ben diferenciades: la primera és d’enginyeria, ens explica els processos de fabricació mecànica de diferents industries (avui més aviat en diríem artesania) i la forma d’aconseguir productes bons i barats; la segona és pròpiament econòmica: un manual de costos que, curiosament, sembla no haver perdut vigència malgrat els grans canvis que ha experimentat la industria en gairebé dos segles.

Hi ha paràgrafs meravellosos, com el capítol dotzè, en el que ens dona un check-list de les coses que cal preguntar i saber quan es visita una fàbrica, i que no és gens diferent del que podríem fer avui en dia.

Però una de les coses que més m’ha cridat l’atenció està en el prefaci de la segona edició. Responent algunes crítiques que l’acusaven d’haver posat de manifest processos industrials que podrien ser secrets, l’home es defensa dient el següent:

Els únics secrets reals del comerç són la industria, la integritat i els coneixements. Als posseïdors dels quals cap risc els serà perjudicial i mai deixaran de crear respecte i riquesa.

Industria, Integritat, Coneixement… Sembla com si alguna cosa ens haguem deixat pel camí.

També hi ha apreciacions interessants per als neolliberals actuals i fonamentalistes del mercat. Apreciacions fetes, no ho oblidem, per un intelectual (no un ideòleg) de l’època del naixement del lliberalisme:

El principi de que el preu, en qualsevol moment, depèn de de la relació entre la oferta i la demanda, només és verdader en tot el seu sentit quan la totalitat de la oferta està en mans d’un gran nombre de petits productors, i la demanda esta provocada pels desitjos d’un gran conjunt de persones, cadascuna de les quals només en vol una quantitat molt petita.

Potser caldria que els nous lliberals es llegissin una mica els escrits de l’època de la seva fundació.

Estem ja tant acostumats a escoltar les bestieses que normalment deixen anar els polítics, que la majoria de ximpleries que han dit sobre el 15M ens han passat desapercebudes. ¿Pot ser que no hi hagi ni un sol polític que vegi tot aquest moviment com un símptoma de malestar social plenament justificat? Afortunadament, el ministre de l’interior ha estat dels pocs que ha dit una cosa assenyada: la policia no està per generar conflictes sinó per resoldre’ls.

Per molt que critiquem les pares de l’economia moderna, els Adam Smith, David Ricardo, John Stuart Mill, etc., estic plenament convençut que ells tampoc aprovarien un model social que ha fet incompatible la creació de riquesa amb la seva distribució igualitària o, al menys, ajustada als mèrits de cada qual. No oblidem que el senyor Smith, per exemple, era professor de filosofia moral a la Universitat de Glasgow.

Ahir llegia al diari un enquesta, suposo que sense cap mena de rigor científic però suficientment il·lustrativa, sobre el perfil social dels concentrats a la Plaza del Sol. El 72% dels concentrats tenen entre 20 i 35 anys. Normal, són la generació a la que se’ls hi ha robat qualsevol expectativa de viure millor que els seus pares. Jo he viscut millor del que va viure mon pare, que, per la seva part, també va viure millor que el seu. Jo tinc dubtes fundats que la meva filla pugui viure millor que jo. I per això, molta gent de la seva edat estan protestant. Estan indignats, com ens anunciava Hessel en el seu recent llibre.

També segons l’enquesta, no hi havia ningú de la meva edat (entre 55 i 59 anys). Normal també, som els que, per acció o per omissió, em provocat aquest estat de coses. I també som els que comencem a patir artrosis, lumbàlgies i altres dolors que ens fan molt difícil passar una nit al ras dormint sobre el terra. Mala consciència i mala salut: mala barreja!

No sé com acabarà tot plegat, però el que si veig és que encara subsisteix el pensament radical. Aquella mena de pensament que no es conforma amb fer allò que es pot fer, sinó que pretén fer allò que s’ha de fer. I cal fer tantes coses! Necessitem capgirar-ho tot de dalt a baix. I els buròcrates, siguin del partit que siguin, són incapaços de fer-ho. Tampoc podem refiar-nos dels qui, aprofitant les pors i les incerteses, pretenen fer-nos creure que els problemes són pitjors del que semblen i només es fixen trobar-ne culpables, ja siguin Bildu, els immigrants o la delinqüència.

Dels polítics professionals, fins ara, només he sentit dir, en el millor dels casos, com fer pedaços per a que no se’ns desmunti tot el sistema, però cal començar a demanar solucions que vagin més enllà de mantenir el sistema. En definitiva, ¿per a que volem un sistema que no ens garanteix el futur?

Tots estem desorientats perquè sabem el que no volem, però no som capaços de dissenyar el que volem. Però si no ens hi posem a treballar tots plegats, mai en serem de capaços. I això és el que han començat a fer aquests vailets del 15M. Molts més com ells en necessitaríem. Sense moviments socials no hi ha consciència social i quan la consciència social s’adorm, com ha passat els darrers vint anys, ens convertim en bèsties que només cerquen d’esclafar i de rebentar, perseguint els nostres instints més baixos. El que ha succeït recentment al món ens ho demostra.

Perquè no em van ensenyar l’estadística d’aquesta manera?

It ain’t necessarily so,
It ain’t necessarily so
That for models to be formal
Errors have to be normal
But it ain’t necessarily so.

My data had values real skew,
Relationships nonlinear too,
But with spline approximation
Or Box-Cox transformation
My data are more normal than you!

Now it ain’t necessarily so
That your deviance has to be low,
Use less parameters,
Less alphas and betas,
Then apply Akaike,
Although it sounds freaky,
And less will be more as you know…

Creative Commons License
El blog Max Aue d'en Ferran està sota una llicència de Creative Commons.

Això et permet copiar i divulgar, sempre citant la font i sense fer-ne us comercial, però no et permet fer obra derivada.

Aquest blogger (en Ferran) no ha rebut mai (fins ara) cap compensació, ni intangible ni material, per emetre les seves opinions. No obstant, el blogger està obert a qualsevol negociació amb qui el vulgui mantenir. De fet, sempre ha desitjat ser un mantingut.

Cites:

La définition & les propiétés de la ligne droite, ainsi que des lignes paralléles, sont donc l'écueil, & pour ainsi dire, le scandale des éléments de geométrie.

Jean le Rond d'Alembert (1717-1783)

Habent sua aenigmata omnes mortalium scientiae; nec mirum, cum non possit fieri, quin intellectus noster, limitibus circumscriptus, multa ignoret, multorum eventuum rationes et causas investigare non possit.

George Kluegel (1739-1812)

Ich sollte daraus fast den Schluss machen, die dritte Hypothese komme bei einer imaginären Kugelfläche vor.

Jean-Henri Lambert (1728-1777)

Wir müssen wissen. Wir werden wissen.

David Hilbert (1862-1943)

Beauty is the first test: there is no permanent place in the world for ugly mathematics.

Godfrey H. Hardy (1877-1947)

Die Welt ist die Gesamtheit der Tatsachen, nicht der Dinge.

Ludwig Wittgenstein (1889-1951)

Everything since the Greeks has been predicated wrong. You can't make it with geometry and geometrical systems of thinking. It's all this!

Jack Kerouac (1922-1969)

Donem suport a:

Leer en castellano

Read in English. (Authomatic translation. May be not so fairly)



Pour lire en français. (La traduction est automatique, peut être elle ne soit pas trés correcte).


Page Rank

Blog Stats

  • 69,214 hits

ENTRADES