Benvolgut Sr. Peixos Barba:

La broma sobre Catalunya i Portugal és de dubtosa elegància però no deixa de ser una broma i vostè ja ha demanat disculpes; per tant no cal parlar més del tema.

El que continua donant-me voltes pel cap és aquesta afirmació seva sobre la quantitat de vegades que ha estat necessari bombardejar Barcelona. Jo no en sóc de susceptible, però li asseguro que el to de les seves paraules era el mateix que el dels militars anglesos quan parlaven de la India.

D’altra banda, aquest matí, en declaracions a una ràdio catalana ha dit que el bombardeig de Gernika no és comparable amb els que ha patit Barcelona. Doncs, miri, jo no veig gaire diferència entre els canons  d’Espartero a Montjuich i els junkers d’Hitler a Gernika. A més, el propi Espartero va dir allò de que Barcelona cal bombardejar-la cada cinquanta anys (cosa que no van dir ni Hitler ni Franco sobre Gernika).

Jo no se com ho veu vostè que, segons diu, no és un polític sinó un estudiós, però aquesta mena de “solucions” només provoquen víctimes; i en aquest cas, és indiferent que siguin innocents o no. ¿O potser és que les bombes de manxego fan menys mal que les bombes d’alemany? Home, ja sabem que els alemanys quan s’hi posen… Potser vostè pretenia insultar els manxegos dient que no saben fer bombes… Hem sembla molt retorçat, però ves a saber; els intel·lectuals quan es posen a fer metàfores poden anar molt lluny.

De totes formes la seva actitud potser m’explica un enigma que fa temps em rondava pel cap: ¿cóm és possible que les esquerres, tant majoritàries a Madrid fa quinze anys, perdin una elecció darrera l’altra? És normal que si els dirigents d’esquerres pensen com vostè, els votants es decideixin per votar l’original (el PP) enlloc de la fotocòpia (el PSOE).

Li ha fet un favor fantàstic al senyor Rubalcaba; si el PSC perd diputats per Catalunya, ja tindrà l’excusa perfecta: l’acudit del Peixos-Barba.

Rebi una cordial salutació des de les colònies!