Dissabte es va fer el funeral per Josep Termes al tanatori  de Les Corts. Descansi en pau.

Imatge: Wikipèdia

És curiós, en aquest país de capelletes, que encara quedi  gent de valor intel·lectual demostrat que mantenen la seva independència i es  neguen a crear escoles, cercles, grups, confraries, etc. que, finalment, només s’acaben  definint per allò que els separa de les demés escoles, cercles, grups, confraries,  etc. Josep Termes era un d’aquests individus.

Potser alguns puguin dir que la seva visió de la història de  Catalunya era esbiaixada, que donava més importància al moviment obrer del que  realment va tenir. No diré que no, quan altres historiadors de prestigi ho han  insinuat. Però hi ha moltes menes de biaixos: el biaix de Josep Termes (si és  que el tenia), era un biaix documentat: els seus llibres són autèntiques  col·leccions de fonts primàries no revelades anteriorment. No és un  propagandista, com podrien ser-ho Pio Moa o César Vidal, és un historiador compromès amb les seves idees que cerca materials primaris per a donar-li’n  suport.

I ho fa de forma independent, tant és així que es nega a  tenir una escola historiogràfica al seu entorn, tot i que molts historiadors  actuals se’n considerin deixebles. I ocasions no n’hi van faltar: molts altres  intel·lectuals del PSUC com ell, no va tenir gaire empatx en muntar el seu grup  d’acòlits.

Josep Termes era un addicte de les llibreries de vell: quin  millor lloc per a trobar fons primàries dels segles XIX i XX? Tant és així, que  el passat mes de febrer, va fer entrega del seu fons bibliogràfic al Museu d’Història  de Catalunya: només uns 30.000 volums! Moltes gràcies!

Es va jubilar de “la Pompeu” l’any 2006, en la que havia  estat catedràtic d’Història contemporània durant quinze anys, i va dedicar  aquests darrers anys a preparar el seu llibre Història del moviment anarquista  a Espanya: 1870-1980, que és la continuació i culminació de la seva obra més característica:  Anarquismo y sindicalismo en España: La Primera Internacional.

Malgrat que la publicació d’aquest seu últim llibre és molt  recent, no deixa de ser curiós que cap de les biblioteques de les universitats  en les que va exercir la docència (UAB, UB i UPF) en tingui un exemplar. De  fet, a part del exemplar preceptiu per la Biblioteca de Catalunya, només hi ha  un exemplar en català (editat per L’Avenç) a la Rovira i Virgili i un en  castellà (editat per RBA) al Centre de Lectura de Reus. Ja se sap: ningú és  profeta a la seva terra.

Està molt bé que es donin Creus de Sant Jordi i Premis d’Honor  de les lletres catalanes a intel·lectuals de prestigi com Josep Termes, però el  veritable reconeixement d’un intel·lectual rau en la persistència de la seva  obra, que només garanteixen les biblioteques. I més en aquest cas: una persona  que va ser un infatigable buscador de llibres i publicacions.

A veure si els nostres bibliotecaris es posen a la feina i  convencen els directius de les universitats, que avui tan sols pensen en reduir  costos, que la seva biblioteca mereix un exemplar d’aquest llibre. A la fi i a  la cap, només costa 35 euros; no crec que cap universitat hagi de tancar per un  dispendi d’aquestes dimensions.