En el meu post sobre les vacances vaig cometre un error imperdonable. La foto del Quadrat Negre de Malevitx que vaig penjar i vaig datar el 1915, és una foto feta per mi mateix al Hermitage (Sant Petersburg; Leningrad, pels nostàlgics). De fet ja uns dies abans ja havia vist una altra versió del mateix quadre, feta pel mateix artista,  a la Galeria Tretiakov de Moscou. Com que a la Tretiakov, no deixen fer fotografies, vaig penjar la que tenia sense donar-li major importància. No deixen fer fotos, però tampoc tenen aire condicionat: suposo que els quadres es conserven be gràcies a les baixes  temperatures de Moscou (tot i que els dies que jo hi vaig ser varem arribar als 32 graus).

Doncs, seguint la llei de Murphy, vaig fer una bona ficada de pota. El quadre de 1915, el primer que va fer el pintor, és el de la Tretiakov que podeu veure tot seguit (si cliqueu sobre la imatge el veure-ho amb tot detall).

Com es por comprovar el quadre és considerablement diferent. Jo no sé si Malevitx no tenia prou diners el 1915 per a comprar pintures de qualitat, però és obvi que el negre fum que va fer servir no era dels millors: en menys de cent anys ja està totalment esquarterat, mentre que la versió del Hermitage (datada sobre 1923) es conserva perfectament. Una altra explicació possible seria que aquest fos un efecte desitjat pel artista: la veritat és que aquesta versió de 1915 te, ara, una mena d’estètica decadent que li dona un cert toc de distinció.

No cal ni dir que entre 1915 i 1923, les dates dels dos quadres, va haver-hi una revolució que ho va trastocar tot. Potser el missatge de Malevitx anava en aquest sentit: lo anterior a 1917 es corromp, mentre que lo posterior és permanent. No cal oblidar que Malevitx va tenir una forta amistat amb Maiakovski (el poeta  quasi oficial soviètic) i ell mateix va ser un ardent defensor del nou estat soviètic. Afortunadament, tots dos van tenir prou seny per morir-se abans que comencessin el processos de Moscou, sinó potser haurien anat a parar a la garjola o al clot (com Trotski).

En fi… quedi constància de la meva equivocació.