Quan es fa aquesta mena de propaganda electoral, posant dianes en els objectius a batre, no és gens estrany que després passi el que ha passat.

De la llista que va confeccionar la senyora Palin, només van guanyar l’escó la senyora Gabrielle Gilffords (que poc que li ha durat!) i el senyor Nick J. Rahall II (per Virginia Occidental). Tots els demés van ser derrotats pels seus rivals republicans en la onada conservadora de les darreres eleccions americanes.

Ja por anar amb compte el senyor Nick J. Rahall II, perquè, com ja es veu, el que no s’aconsegueix a les urnes, s’aconsegueix per altres mètodes (parodiant Clausewitz, que ja va dir que la guerra era la continuació de la diplomàcia per altres vies).

Algú podria acusar Sarah Palin d’inducció a l’assassinat?