La Universitat de Zaragoza ha creat una nova càtedra en col·laboració amb una empresa francesa de nom Laboratoires Boiron SARL. El títol de la nova càtedra és “Càtedra Boiron d’investigació, docència i divulgació de la homeopatia”. Suposo que deu ser la 32ª càtedra que te la universitat en col·laboració amb empreses, perquè no crec que tota la Universitat de Zaragoza només tingui 32 càtedres.

No sé que en deuen pensar els demés catedràtics d’aquesta universitat de l’iniciativa del seu rector, però ja us anticipo el que en penso jo: Algú s’ha begut l’enteniment! No és que jo sigui precisament un defensor de l’industria farmacèutica clàssica (o alopàtica): les úniques substàncies tòxiques que m’he acostumat a prendre són el cafè, el té, el tabac i dosis moderades d’alcohol (en forma de Cardenal Mendoza si pot ser, l’únic cardenal amb el que mantinc bones relacions). Però el que succeeix amb tot això és el mateix que passa amb la religió: si no crec ni en la meva (que és la verdadera), cóm vols que cregui en la teva?

Tot aquest muntatge de la homeopatia està començant a donar molt bons resultats. Els Laboratoris Boiron de Lyon van facturar l’any passat (2009) una mica més de 500 milions d’euros amb un benefici net de més del 10% (59 milions). I, malgrat que a la seva web s’anuncien com paladins de la recerca i el desenvolupament, només es van gastar en aquest apartat una mica més de 4 milions d’euros (menys del 1% de les seves vendes), mentre que la malvada industria farmacèutica tradicional se’n gasta entorn un 10% de les vendes; per exemple, Pfizer: 15,7% (7.845 milions de dòlars); Bayer: 8,8% (2.746 milions d’euros); tot dades de l’any 2009. És a dir, si Boiron es gastés el mateix que la resta de l’industria en recerca, el seu benefici seria zero o negatiu.

Però clar, no podem comparar: no és el mateix haver de demostrar l’efectivitat d’un medicament per a que te l’aprovin les autoritats sanitàries, que vendre aigua destil·lada, que és, més o menys, el que fa Boiron. O potser sigui una barreja d’aigua destil·lada i alcohol: no sé ben bé com fan les dilucions (ni m’importa gaire).

El que sóc incapaç d’entendre és que el rector d’una universitat caigui en un ridícul d’aquestes característiques. I molt menys encara, quan t’assabentes de que el senyor M.J. López Pérez, rector magnífic, és doctor en Farmàcia! A mi ja m’explicarà quins beneficis pot reportar a la universitat el fet de crear una càtedra acientífica amb una empresa que no es gasta nu l’u per cent dels seus ingressos en investigació i que, a més, ha reduït aquesta despesa en un 35% respecte l’any anterior. Haurem d’estar al aguait dels progressos científics de la universitat en aquesta pseudociència.

Jo ja li he enviat un currículum al rector, oferint-me per a catedràtic d’alquimia. A la carta amb la que he acompanyat el meu currículum li dic el següent: “Els meus coneixements holístics i integradors em permeten fusionar sabers integrats per a obtenir una visió sistèmica que transcendeixi l’enfocament purament material sense renunciar a cap mena de fonts de consciència”. A que m’ha quedat bé! No volia espantar-lo amb un p… doctorat en matemàtiques, que, com tothom sap, no porten a cap lloc.

Suggereixo als meus lectors a fer el mateix oferint-se com a catedràtics de grafologia, d’astrologia, d’espiritisme o de qualsevol altra ciència ben establerta d’aquesta mena. El procediment és molt simple: la bústia a la que cal enviar els currículums és rector@unizar.es. També conec el cas de gent que, havent obtingut el diploma Boiron, que es podia obtenir a la web d’aquesta empresa omplint un qüestionari que no portava més de vint minuts, han enviat cartes a la Universitat de Zaragoza sol·licitant la convalidació dels seus profunds estudis homeopàtics.

Un altra postura, exempta de sentit del humor, és enviar cartes de protesta al rectorat de la universitat (exemples aquí i aquí), però probablement no rebreu ni tan sols resposta. I, a més, és molt probable que us tractin de la mateixa forma que fan els homeòpates quan atenen un pacient amb més diners que sentit comú: el reben amb una ampolla d’aigua a una ma i una gran factura a l’altra.

També cal reconèixer que lo de la Universitat de Zaragoza és un extrem: hi ha moltes universitats que ofereixen o han ofert màsters i postgraus d’homeopatia (entre elles la pròpia Universitat de Barcelona, la UNED, la de Sevilla, la de València, etc.). Suposo que els professor deuen ser tots titulats Boiron en vint minuts. I és que això de la ciència és molt dur!