Benvolgut senyor lladre:

Això és una fórmula de cortesia per a començar la carta. Com molt bé podràs comprendre, no tinc cap mena de benvolença envers tu.

¿Cóm se t’ha pogut acudir rebentar-li la porta del pis a la meva filla per a robar-li quatre coses, algunes de les quals tenen més valor sentimental que material? Ja et podies imaginar que a la casa d’una mileurista de vint-i-sis anys poques coses valuoses podien haver-hi. ¿O potser et pensaves que la meva filla, a base d’estalviar, s’havia pogut comprar algun Picasso?

Ets tan pobre d’esperit com la meva filla ho és en sentit material. Però no et preocupis, potser tinguem alguns objectes menys, però el que no perdrem serà el gust per la vida, cosa que a tu segurament et manca. I viure sense gaudir-ne, ha de ser molt fotut.

No m’importen les vídeo consoles, ni la càmera, ni l’iPod… Em molesta, sobre tot, la quantitat de temps que ens has fet perdre: la policia, l’assegurança, el tornar a endreçar… I també he d’agrair-te que no t’emportessis l’ordinador portàtil. No saps la quantitat de coses de la Universitat que hi tenia la meva filla guardades. Això si que hagués estat una pèrdua irreparable: els joves, ja saps, no acostumen a fer còpies de seguretat gaire sovint. Posats a agrair, també ho faria pel fet d’haver rebentat el pany d’una forma bastant elegant i que no haguem tingut la necessitat de canviar tota la porta; tot i que només el pany ens ha costat més de tres-cents euros per canviar-lo.

I algunes coses no te les puc perdonar. No et puc perdonar l’atac de nervis que tenia la meva filla quan em va trucar en veure la porta de casa esbotzada. No et puc perdonar que t’emportessis una cadeneta i unes arracades que els seus pares li vam comprar quan va néixer. Ja se que no valien gran cosa, però tan la seva mare com jo les vam comprar amb molta il·lusió. I el que no puc perdonar de cap manera és la ximpleria d’anar a robar al qui gairebé no te res. No has sentit parlar de Robin Hood? Aquest si que era un lladre!

Potser ha estat la necessitat. Potser tu també tens fills i volies donar-los algun regal aquests reis. Potser simplement necessitaves una mica de diners per anar tirant. No et recomano que vagis a vendre les consoles o l’iPod al Cash Converters perquè la policia ja te les matrícules d’aquests estris i t’enxamparan. Seria una llàstima que anessis a la presó pels dos cents euros que et donaran com a màxim a la botiga. Si els regales a algú, doncs, que ho gaudeixin! Al menys tan com ho havia gaudit la meva filla fins avui.

Espero que el temps et torni més bona persona. Fins i tot Jean Valjean comença Els Miserables robant; i després… ja veus: quin personatge!

Un altra cosa per acabar. La propera vegada que ho facis, portat una bossa per a ficar les coses robades: podria ser que en el pis no hi hagi cap bossa d’esport a ma i hagis d’emportar-te-les de qualsevol manera. La meva filla també t’agraeix que no t’enduguessis les seves bambes d’esport: li havien costat una fortuna.

Res més per ara. Només espero que li passis nota als teus col·legues que aquest pis ja està afanat; em molestaria molt haver de tornar a fer el mateix procediment en poc temps.

Que tinguis molt bones festes.

Ferran