Segons uns investigadors de la Universitat d’Òxford i del University College de Londres, l’Estimulació Elèctrica Directa Transcranial (tDCS, Transcranial Direct Current Stimulation), augmenta les habilitats matemàtiques i els seus efectes perduren sis mesos després del tractament. Sembla una broma, però no ho és: podeu llegir l’article publicat a Current Biology fa uns dies:

Feu click a l'imatge per veure l'article

Pel que he llegit això del tDCS és una tècnica no invasiva (suposo que això vol dir que no et fiquen els elèctrodes dins del cap) en els lòbuls parietals; o sigui, que és com un electroshock moderat. Hi ha parts de l’article que no entenc, però pel que he entès, els subjectes de l’experiment s’han sotmès durant sis dies a les tècniques d’estimulació durant més de vuit hores diàries. I resulta que després d’això, es veu que sabien dir quant eren dos més dos més ràpid que abans de l’estimulació. Perdó: no tots, només un 20% dels conillets d’índies. Als demés, els hi costava el mateix temps que abans esbrinar quant donen dos i dos.

Potser seria una idea per al Conseller d’Educació: a veure si així millorem els resultats del nostre país en el informe PISA, en el que mai sortim gaire ben parats. En lloc de gastar-nos els diners formant professors de matemàtiques, ens els podríem gastar a ENDESA electrocutant adolescents.

Pensant-ho bé, he vist que la cosa te els seus inconvenients. ¿Què hauria jo de fer si enxampo un alumne fent-se el tDCS unes setmanes abans del examen? De fet, és com copiar a l’examen, oi? I, pitjor encara, cóm puc saber si algun alumne està estimulat elèctricament el dia de l’examen? D’altra banda, els recercadors han descobert que sis mesos després de l’estimulació les facultats matemàtiques són superiors, d’acord. Però, què passa sis anys després? Es queden tarit-tarot?

I encara més inconvenients: perquè només reaccionen al tDCS un 20% dels individus tractats? Potser l’altra 80% resulta que te les facultats matemàtiques al cul, i es requeririen altres tècniques.

I, per acabar, un altra de més grossa: i si descobrim que Perelman es va sotmetre a tDCS per aconseguir la demostració de la Conjectura de Poincaré… Què fem? Li traiem la medalla Fields? En aquest cas seria senzill perquè no la va anar a recollir, però podríem dir el mateix d’altres matemàtics que han fet descobriments originals, com Cohen i el forcing (a aquest li tinc una especial mania: mira que carregar-se la Hipòtesi del Continu!).

En fi, em sembla que continuaré aconsellant els estudiants que estudiïn per a treure bones notes i que es deixin estar de modernitats. Ara ja començo a no saber si és millor que coneguem com funciona el nostre cervell, perquè podria ser que convertissin la Taronja Mecànica en realitat. Kubrick: un profeta!