Ahir vaig estar fullejant amb un amic meu de la infància un llibre que ha caigut a les meves mans per casualitat. Està editat per l’ajuntament de Barcelona i el seu títol és Barcelona Insòlita i sotstitulat: secreta, invisible, curiosa, incògnita, singular, desconeguda, anònima, enigmàtica, ignorada, oculta, confidencial. Com que tan el meu amic com jo, som enamorats de la nostra ciutat i la coneixem bé, ens ha fet gràcia descobrir alguns racons dels que no en sabíem res.

El llibre és una col·lecció de fitxes, una a cada plana, de llocs, monuments, associacions, centres, museus i demés, mal o poc coneguts pels propis barcelonins. Cada fitxa ocupa una plana i conté una breu descripció d’unes deu o vint línies i les dades per trobar-lo i accedir-hi. Alguns dels llocs no són d’accés lliure, bé per preu, bé perquè cal concertar visita. El llibre te nou-centes pàgines, o sigui que hi ha un bon nombre de llocs curiosos.

Cansats d’anar passant pàgines a la babalà, hem anat a mirar l’índex. Els capítols, si se’n pot dir així, estan organitzats per temàtiques, no geogràficament. D’aquest forma pots trobar un capítol dedicat al mar, o als esports, o al esoterisme… Al veure la llista els nostres ulls han anat a parar al capítol titulat Erotisme i Sexualitat; era inevitable. Nosaltres som d’aquella generació que, quan ens van donar el nostre primer diccionari (suposo que als nou o deu anys), anàvem a cercar totes les paraules que ja us esteu figurant. Potser les generacions posteriors ho continuen fent i nosaltres idealitzem un procedir que, en aquella època, ens semblava transgressor. Potser les noves generacions ja no fan servir diccionaris.

El cas és que ens hem anat a buscar corre-cuita la pàgina 683, a partir de la qual hi ha 23 curiositats eròtiques i/o sexuals de la nostra ciutat. Entre elles hi ha des d’innocents llibreries fins a clubs en els que es realitzen pràctiques sexuals poc convencionals.

Una cosa ens ha cridat l’atenció: de les 23 propostes, 8 (un 35%) estan orientades a públic homosexual, en alguns casos remarcant la prohibició expressa de l’accés a persones d’un determinat sexe.

L’abundància de temàtica homosexual pot inclinar qualsevol a pensar que la homosexualitat és insòlita (o secreta, o invisible, o curiosa, o incògnita, o singular, o desconeguda, o anònima, o enigmàtica, o ignorada, o oculta, o confidencial) segons resa el títol (i sotstituls) del llibre.

Potser no existia cap prejudici per part de l’autora, i potser sigui que, en realitat, els homosexuals practiquen molt més el sexe que els altres. Si estimem en un 10% la quantitat de persones amb inclinacions homosexuals i calculem que tenen a la seva disposició el 35% dels llocs, a la resta del 90% només els queden el 65% dels llocs. Lo qual vol dir que els homosexuals deuen desenvolupar una activitat sexual frenètica per a tenir ocupats tots aquests locals. A la espera de millors estadístiques, no sembla que aquest sigui el cas; per tant, cal tornar a la primera hipòtesi.

També podria ser que l’ajuntament, editor del llibre, vulgui promoure aquesta faceta de la nostra ciutat amb ambicions turístiques, que també podria ser; encara que no crec que un llibre escrit en català serveixi aquestes finalitats. No sé amb quina de les explicacions quedar-me.

Una de les coses curioses que ja coneixia i que estan explicades al llibre són les carasses. Al llibre només en posa una, la que hi ha a la cruïlla dels carrers Vigatans i Mirallers (molt a la vora del Museu Picasso). Les carasses anunciaven, en una època en que ningú sabia ni llegir ni escriure, la ubicació dels bordells. La major part d’artesans no necessitaven anunciar-se perquè exhibien les seves mercaderies al carrer; però en aquest negoci en particular, l’exhibició pública era considerada de mal gust. Per això, es penjava una carassa (una escultura de pedra de la cara d’una xicota) per a indicar que aquella casa era un bordell.

És curiós que posin la carassa concreta que s’ensenya al llibre, perquè aquesta va ser salvada de la piqueta municipal fa uns pocs anys quan es va enderrocar l’edifici que la contenia en un pla de rehabilitació de ciutat vella, i només la pressió veïnal va aconseguir que es restaurés al seu lloc.

Podeu trobar altres carasses pel barri de la Rivera. Jo, que hi vaig néixer, conec una al carrer Flassaders, un altra al carrer de les Panses i un altra (aquesta no estaria segur que ho sigui perquè està molt alta a la paret) al carrer dels Mestres Casals i Martorell.

Potser algun dia m’entretinc a fer fotos i ensenyar-les.