El merder que ha organitzat Stepehn Hawkings amb tot això de si déu va crear o no va crear l’univers, ha estat considerable. Jo, que sóc lent de reflexes, no m’he parat a considerar-ho fins ara.

La seva afirmació de que déu no és condició necessària per a la creació de l’univers no és cap novetat. A començaments del segle XIX ja ho va dir Laplace quan, en presentar el seu Traité de Mécanique Céleste a Napoleó i ser interrogat per l’emperador sobre el paper de déu en tot l’embolic, va contestar-li que no havia necessitat aquesta hipòtesi. Devia ser una conversa molt elegant. I, ara, Hawkings ha vingut a dir més o menys el mateix: que déu no és condició necessària per la creació de l’univers, que tot es pot explicar amb unes quantes lleis físiques.

La diferència entre Hawkings i Laplace és bàsicament de màrqueting: Quan Laplace va fer el seu comentari, el seu llibre ja havia estat publicat, mentre que Hawkings el fa abans de publicar-lo i, suposo, esperant que això faci augmentar les vendes d’un llibre que presumeixo espès. Jo, he de confessar-ho, no vaig entendre res del seu darrer llibre, Història del Temps. Les fotos eren molt maques, això si.

Hi ha un altra diferència important: quan Laplace va fer el seu comentari no hi havia televisió i, per tant, del comentari d’en Laplace només se’n van assabentar quatre lletraferits. Enguany, de l’esternut d’en Hawkings, tot l’univers en fa esment cinc minuts després de haver-lo fet. I tothom el comenta com si fos l’últim gran descobriment de la ciència.

Els que s’alineen amb el pensament religiós, fins i tot alguns escèptics, ja han afirmat, sense llegir el llibre, que això no vol dir res. Que el fet que déu no sigui condició necessària, no vol dir que no existeixi. Tenen tota la raó. Tenir els cabells llargs no és condició necessària per a la maternitat, però això no vol dir que no hi hagi mares amb cabells llargs. Que n’és d’útil la lògica!

Pensant en aquest argument se m’ha acudit que déu, de existir, és un jubilat: quan es creava l’univers ell estava mirant les obres. Però, deformació personal, tot seguit he pensat que això no podia ser: No hi ha Seguretat Social capaç de pagar una pensió, per petita que sigui, durant quinze mil milions d’anys (més o menys, no discutirem per uns quants milions d’anys amunt o avall). El problema es trasllada aleshores, no a la creació o a qui va fer què durant la creació, sinó quin sistema de capitalització tenien abans de la creació per a poder mantenir un pensionista tan de temps.

He estat buscant si existia algun Precelestial Bank o algun BeforeAll Fund, però no he trobat res d’això. I el cas és que, si ho hagués trobat, m’hauria donat més problemes que respostes, perquè, quines matemàtiques feien servir pel càlcul de la pensió? Tractant-se de déu, tenien un problema menys: no calia calcular l’esperança de vida, és etern! Però quina taxa de descompte fer servir per actualitzar la pensió? Existien mercats financers abans de la creació? Veient lo pervasius que són actualment, potser és que venen de més lluny del que ens pensem.

Però, i si déu fos el mercat financer? Tampoc ho hauríem de descartar per absurd. En definitiva els qui defensen a ultrança la llibertat de mercat, acostumen a coincidir amb els que es queixen de la relaxació de la moral i les costums (cosa que sempre m’ha semblat contradictòria)

Tot comença a resultar massa complicat, així que penso que déu no és un jubilat: és un aturat al que ja se li ha acabat el subsidi!

Post Scriptum

Precelestial Bank i BeforeAll Fund són marques registrades per l’autor d’aquest post. Cinc minuts després de publicar el post he posat aquests mots al google i… !només sortia el meu blog!