Avui he llegit unes declaracions d’en Xavier Sala Martí en les que, per primera vegada, estic totalment d’acord. Jo tampoc penso fer cap examen de català. Ja fa més de vint anys que vaig començar a donar classes i organitzar seminaris; els he fet en català, en castellà, en anglès i en francès, i ningú m’ha demanat mai cap certificat de la meva aptitud en aquests idiomes.

Pel que fa al català, jo no tinc la culpa d’haver nascut el 1955 i d’haver fet tot el meu ensenyament, bàsic i universitari, en castellà. Qüestió que prou feina m’ha costat fins que he reeixit a dominar d’una forma suficient la llengua que vaig aprendre dels meus pares i dels meus avis (de les meves àvies, per a ser més exacte: els meus avis van morir quan jo era molt menut).

Ja se que encara faig alguna falta d’ortografia quan l’escric, però, creieu-me, sempre tinc activat el corrector automàtic. Encara que se’m pugui escapar un son per un són, o un es per un és, no crec que això invalidi la meva carrera docent.

A més… si volen que obtingui el nivell C de català, primer que m’ensenyin el d’en Montilla!