Estic començant a preparar el viatge d’aquestes vacances d’estiu. Volem anar a Rússia i, donat el meu caràcter independent, volia organitzar-m’ho pel meu compte: comprar els bitllets d’avió, llogar un cotxe i anar una mica a l’aventura. La meva amiga Tamara, una sèrbia que coneix molt bé Rússia perquè hi va passar llargues temporades, m’ho ha tret del cap. Saps el que et costarà entendre els rètols a les carreteres? No hi havia pensat, jo. És millor que lloguis un taxi; negociant sempre el preu amb el taxista, clar. Semblava un consell bastant assenyat, així que li faré cas. Pensar que hauria d’interpretar els plànols i els rètols escrits en ciríl·lic em resultava força inquietant. Ja se que hi ha GPS’s, però això tampoc em resultava gaire tranquil·litzador: no se si és pitjor dependre d’una màquina.

La Tamara m’ha donat una pila de consells útils per a poder gaudir del viatge en condicions. El que més m’ha preocupat del que m’ha dit ha estat que els russos consideren que tots els turistes occidentals son rics; per això, l’esport nacional és estafar-los. Caldrà estar ull viu. Això m’emprenya una mica, perquè quan ets de vacances el que menys et ve de gust és estar pendent de preus, condicions, etc.

El que m’ha fet desistir definitivament de muntar-ho pel meu compte ha estat el tema dels visats. Una de les més importants funcions del consolat de Rússia a Barcelona és la de posar tantes traves com calgui als sol·licitants de visats de turisme. El primer que demanen és una invitació d’un hotel rus, escrita, naturalment, en rus. I, com puc saber jo que la carta que m’enviï l’hotel és una invitació o una condemna a cadena perpetua?

En fi… Finalment he anat a una agència de viatges. Que difícil es fer entendre a un empleat d’una agència de viatges que no vull que em passegin pel centre de Moscou, ni que m’acompanyin a fer la visita de l’Hermitage, ni que em portin als restaurants que ells vulguin! Em mirava com si fos un extraterrestre.

Miri senyoreta, jo només vull que em tregui els bitllets d’avió, que em reservi els hotels (només allotjament i esmorzar) i que m’aconsegueixi els visats. Tot el demés ho pot treure, que ja m’espavilaré.

Dec fer cara de ximple, perquè la senyoreta estava convençuda de que no me’n sortiria i que necessitava l’ajuda de no se quants guies, conductors, cambrers, experts en art i en ciències ocultes, etc.

Senyoreta, jo no vull psicoanalitzar Rasputin, jo només vull passar dues setmanes per Rússia visitant el que em vingui de gust.

La última que em va deixar anar, i aquesta ja no se si creure-me-la, és que per agafar l’avió de Moscou a Sant Petersburg cal estar sis hores d’antuvi a l’aeroport.

Doncs tregui’m els bitllets per al Fletxa Roja i així m’estalviaré una nit d’hotel!

La resposta m’ha deixat glaçat: resulta que als trens nocturns hi ha molts robatoris!

No se si son els russos o soc jo… però el tema m’està començant a posar dels nervis. Ni que volgués anar a Xexènia!

Per anar-me ambientant m’he posat a llegir una mica de literatura russa. La veritat és que a part de Tolstoi (ni tant sols de Tolstoi, només de Guerra i Pau), havia llegit molt poca cosa dels russos. Quan era jove vaig llegir El Jugador, però em sembla que va ser una lectura d’aquelles obligatòries del Batxillerat i, la veritat, els turments d’Alexei Ivanovich no em van agradar gens.

La Tamara em va aconsellar que, per entendre l’ànima russa llegís els Apunts del Subsòl  de Dostoievski. Mare meva! Si els arribo a haver llegit abans, potser no planejo el viatge a Rússia! Ara ja he engrescat altra gent i no em puc tirar enrere. Serà com visitar Praga havent llegit Kafka, només que en comptes de pensar en Josef K a cada cantonada, estaré pensant en l’home soterrani de Dostoievski, del que l’autor no ens diu ni el seu nom en tota la novel·la. Si fins i tot m’ha semblat que Dostoievski podia ser un precursor de Kafka.

Al menys, el que ara se de ben segur és que, passi el que passi, no penso entrar en cap oficina pública per a que m’atengui un funcionari rus.