Un conegut meu, que viu als Estats Units, em va dir fa uns dies que Chuck Norris volia deixar de ser Ranger de Texas per a convertir-se en Governador de Texas. Un important salt en l’escalafó! Segons sembla, com que ni republicans ni demòcrates li feien cas, ha decidit presentar la seva candidatura com a independent.

Això podria acabar convertint-se en una moda. Després de tenir el Schwartzeneger de Governador a Califòrnia, els del Tea Party podrien començar a pensar en presentar Silvester Stallone per a les properes presidencials. O potser algun altre musculat salva pàtries dels que corren per allà. Perquè no Cassius Clay? Ara aque ja ha arribat un negre a la Casa Blanca… perquè no tenir-ne un altre? Potser lo d’en Cassius seria exagerat, tenint en compte que el bon home s’ha fet musulmà.

Seria una llàstima que presentessin algun d’aquests musculats per tot arreu menys per on cal: no tornaríem a gaudir d’una campanya de Sarah Pallin… Encara que, pensant-ho bé, tampoc estaria malament un ticket Silvester-Sarah. Els podríem reconèixer com els SS. Potser les seves polítiques tampoc estiguin massa allunyades d’uns altres coneguts SS.

El més curiós del cas no és que el bo del Chuck es presenti; ja se sap que, als Estats Units, el únic que fa falta per a presentar-se son diners. El més curiós, com deia, és que en el seu programa polític inclou la independència de Texas. De fet, Texas ja va ser una república independent durant uns quants anys: des de la seva separació de Mèxic fins a la Guerra Civil americana. O sigui que desfer la seva unió amb els USA, no hauria de ser una qüestió excessivament complicada. Cal tenir en compte que Texas te un territori una mica més gran que Espanya i amb una mica més de la meitat d’habitants. És a dir, que seria un estat independent perfectament viable. I això sense tenir en compte que tenen molts més recursos naturals que el nostre país; encara que potser s’haurien de discutir amb la veïna Oklahoma sobre la propietat del petroli del subsòl: ja se sap que tant si xucles des d’una banda de la frontera com des del altra, estàs traient el petroli del mateix lloc.

Haurem de recomanar-li a en Chuck que passi uns mesos entre nosaltres que d’aquestes coses d’independència en sabem un pou. Les entrevistes amb el Duran Lleida o amb l’Artur Mas podrien ser molt il·lustratives per al candidat. I jo no em perdria per res del món una roda de premsa conjunta Norris-Puigcercós. Ja m’imagino que els d’ERC no deuen ser gaire de la corda d’en Chuck (ni a l’inrevés), però tots sabem que quan es parla de països oprimits per potències estrangeres, els termes i els discursos tendeixen a assemblar-se molt.

De totes formes, em sembla que el meu amic americà, m’ha pres el pèl, perquè he intentat buscar com estaven les enquestes per a les governamentals d’aquell Estat, i només he trobat candidats d’allò més ortodox: un republicà i un demòcrata. També he trobat una enquesta que deia que el 67% de la població de Texas estava a favor de la reforma sanitària del senyor Obama. A veure si els texans se’ns estan tornant esquerranosos!