Una de les coses que li devem a Cantor és que, a partir de les seves obres, les matemàtiques es van convertir en una cosa absolutament inintel·ligible. Per això, llevat d’algun tema de molt rabiosa actualitat (com ara la demostració de la conjectura de Poincaré) no m’acosto gaire als desenvolupaments matemàtics més actuals. Tot i així, vaig rebent informació de llibres nous o d’articles recents que es van publicant i que, naturalment no llegeixo (o em limito a llegir l’abstract si el tema em sembla prou interessant).

 

James Roy Newman (1907-1966)

James Roy Newman (1907-1966)

Fa dies vaig rebre notícia de la publicació d’un llibre titulat Jenniemae & James. A memoir in black and white. La meva primera impressió va ser de pertorbació: com se li podia haver acudit a algú, que jo pogués estar interessat en una història de blancs i negres? Després m’hi vaig fixar amb més deteniment; l’autora es deia Brooke Newman i, per una d’aquelles associacions estranyes vaig ajuntar un tros del títol amb un tros del nom de  l’autora: James Newman. Un reputat matemàtic, mort ja fa uns cinquanta anys, que va col·laborar amb Einsten i que va ser un dels inventors del terme googol per a definir un nombre extremadament gran però finit: 10100. Corria l’any 1940 (aprox), així que ja veieu que la capacitat d’inventiva dels nous tecnòlegs (Google) és més aviat limitada. El propi Newman i el seu col·lega Kasner, no se si jugant amb l’absurd, van inventar el nombre googolplex que era 10googol. Carl Sagan, suposo que seguint la conya, va dir que el googolplex està tan allunyat de l’infinit com la unitat, tot i reconèixer que aquest nombre no es podia escriure perquè no hi havia prou espai en l’univers conegut per aconsegir-ho. A que son divertits els matemàtics quan s’ho proposen?

Primera edició: 1956

Primera edició: 1956

Efectivament, l’autora del llibre és la filla del James Newman que jo imaginava, i a qui sempre recordaré pel seu llibre (potser més aviat enciclopèdia) The World of Mathematics (hi ha traducció al castellà a Grijalbo). Quatre pesats volums (sis en castellà) que el bon home va trigar deu anys en escriure i que recullen les millors pàgines de la història de les matemàtiques. Euclides, Fermat, Euler, Gauss, Godel… van circulant pel llibre, amb els comentaris i les anotacions de Newman, fins a convertir-lo en una joia de l’aventura intel·lectual que son les matemàtiques.

Ja havia llegit en algun lloc que el tal Newman estava una mica grillat, però amb la quantitat de matemàtics que han hagut de seure al sofà del psiquiatra, això tampoc tenia res de particular. A més, sembla que la seva mania era menys dura o perillosa que les de Cantor, Godel o Nash; ell només tenia una fixació: anar al darrera de qualsevol cosa que portes faldilles (al darrera i ben a prop, suposo). La seva vida familiar es va convertir en un desastre, clar: la seva dona esquizofrènica, els fills que veien molt però no entenien res …

I el més curiós del cas d’aquest home, és que no era matemàtic de formació, sinó advocat: va estar exercint als jutjats de Nova York fins poc abans de la Segona Guerra Mundial! Aleshores el va contractar la CIA i, vist i no vist, es va convertir en cap d’intel·ligència de l’ambaixada americana a Londres: super-espia. Poc després arribaria a ser assistent especial del Subsecretari de Guerra. En acabar la guerra, una beca de la Fundació Guggenheim li va permetre retirar-se durant més de deu anys per a escriure els quatre volums de marres. Absolutely crazy!

El que fa la seva filla en el llibre és rescatar una relació molt especial que va tenir el seu pare amb una empleada de la llar de raça negra. En mig del Washington DC dels anys de la lluita pels drets civils, el seu pare i la seva empleada negra, sembla ser que van teixir tot un munt de complicitats i confidències que semblen impossibles entre dues persones de formació i trajectòria vital tan radicalment diferent.

Segons l’autora el que ho explica tot és la passió que ambdós compartien pels nombres: el seu pare, James, perquè era matemàtic (sic) i ella, Jenniemae, perquè jugava a la loteria amb prou èxit. Si non é vero

Des del punt de vista matemàtic el llibre no te gaire interès, però és un quadre interessant de l’època dels 40’s i 50’s, sobre tot pel que fa a les diferències racials als Estats Units.