Com sempre que arriba el final del trimestre, dono pas a l’habitual secció de cerques estúpides que condueixen al meu bloc. Aquest trimestre em pensava que augmentarien les cerques amb temes sexuals, perquè vaig escriure un post sobre el Bad Sex in fiction Award, però no ha estat així; potser la gent ja comença a fer servir Internet per altres coses que per veure porno.

Els premis que concedeixo, sempre tenen una gran dosi de subjectivitat. A més, com que no sé qui és l’autor de la cerca, em sento molt lliure per a riure’m de qui em sembli. Els escollits d’aquest trimestre són els que poso a continuació, però reconec que, si hi hagués escrit aquest post un altre dia, podria haver-ne premiat tres de diferents, depenent de l’humor que tingués en aquell moment.

  1. Premi a la moda i Medalla d’or: ex-aequo per [revista de moda libel] i [com va vestit manelic?]. De la primera no en sé res de res i no puc ajudar, però de la segona puc dir que Manelic és un pastor del Pirineu del segle XIX i, si hagués d’imaginar-me’l, seria com un dels pastorets que aquests dies passats hem vist a qualsevol pessebre: samarra de pell de bé amb el pél penjant, sarró de pell girada, calçons de llana i espardenyes. Tot molt cool!
  2. Premi de geografia i Medalla d’argent: [singapore is purely spurious]. Què vols que et digui? Jo no he estat mai a Singapur, però asseguraria que està en algun lloc i que no és espúria. Al menys, jo vaig fer, fa molts anys, unes inversions a la Borsa d’allà i els diners no van desaparèixer.
  3. Premi de filologia i Medalla de bronze: [significat de desbandada]. Molt senzill: quan una cosa es queda sense bandes. Per exemple: un trosset de confetti és el resultat de deixar un DIN-A4 sense bandes (sense moltes bandes, vaja!).

Continua apareixen, com ja deia el trimestre anterior la cerca [alecte movie] que segueixo sense saber que pot significar.

Aquest trimestre, com que són festes i tralarí-tralarà, es concedeix un accesit a la cerca [joan serra 1919 bravo portillo]. Aquesta si que té raó de ser, perquè jo vaig parlar del senyor (per dir-li alguna cosa) Bravo Portillo en aquest blog fa temps. Va ser l’assassí, o l’instigador dels assassins, del meu besoncle el juliol de l’any 1919. El mateix Bravo Portillo va ser assassinat el setembre del mateix any per uns pistolers desconeguts, però probablement cenetistes, com a represàlia. Hem sembla recordar, però no n’estic segur, que el tal Joan Serra va ser un dels sospitosos del primer assassinat. Per a que quedi constància!

Au! Fins a finals de març!

I que tingueu tots un FELIÇ ANY NOU!!!