No acostumo a parlar de coses del meu “ofici” en aquest bloc, però avui faré una excepció. El motiu és l’anunci que el senyor Ruiz Mateos està fent als mitjans de comunicació per a col·locar els pagarés que està posant en circulació i en el que diu que la garantia del pagament dels pagarés son les existències de brandi envellit en una de les seves caves, (un tresor de valor incalculable!) valorat en més de 1.200 milions d’euros.

Fa unes setmanes la Comissió Nacional del Mercat de Valors va emetre un duríssim comunicat referent als Pagarés que posa en circulació RUMASA en el que, breument, advertia sobre 1) la no existència de cap societat holding que aglutinés les empreses autodefinides com Grupo NUEVA RUMASA, 2) la no inscripció en el Registre Mercantil d’aquestes emissions de Pagarés i 3) la inexistència de cap penyora registrada en el corresponent registre de bens mobles com a garantia de l’emissió.

Per si això fos poc, el professional valorador del brandi, un reputat professor de la més prestigiosa escola de negocis de Barcelona, també ha fet públic que la seva valoració no es pot prendre com a base de cap mena de garantia, ja que havia estat feta per a uns altres supòsits. No sé per a quins altres supòsits podia donar una valoració d’aquestes característiques tan descomunals. Fa uns dies, el sumiller de La Tour d’Argent, un antiquíssim restaurant parisenc en hores baixes (ha perdut dues estrelles Michelin), deia que la direcció del local posaria a subhasta unes 18.000 ampolles de la seva cava per a obtenir diners per a reformes. La seva estimació del preu que podia assolir un cognac Clos du Griffier 1788 (abans de la Revolució Francesa!) era de 2.500 euros. Per a arribar a 1.200 milions, caldrien 480.000 ampolles del cognac pre revolucionari!!!!

Això de les valoracions de coses, sobre tot d’empreses, és una cosa que se’ns encarrega sovint als economistes i és un dels temes més vidriosos que pugui haver-hi.. Tant és així que, aquest mateix professor-valorador, ha publicat, fa només un any, un llibre amb el títol: 201 errores en la valoración de empresas. Un ja pot imaginar que si en una feina es poden arribar a cometre 201 tipus d’errors diferents, vol dir que aquesta feina no deu ser gaire simple.

És curiós que els de RUMASA li hagin aixecat la camisa a un home expert com ell en aquestes coses. La primera cosa que es fa abans d’acceptar l’encàrrec de fer una valoració, és preguntar quina és la seva finalitat. Perquè mai és el mateix valorar per a una OPA hostil que per una fusió amigable, per un intercanvi prèviament pactat que per una expropiació forçosa. Sembla que el nostre professor no es va preocupar gaire de saber quina finalitat li donarien els seus clients a la valoració i, ara, ha de fer aclariments per a que el seu nom no en surti gaire esquitxat.

Curiosament, aquest error no està inclòs en el seu llibre. Per a la propera edició jo li proposo que l’inclogui i passin a ser 202 errors… I jo m’apunto el tema i a partir d’ara, afegiré un paràgraf a totes les valoracions que faci, dient que no es pot utilitzar per a finalitats diferents a aquelles per a les que em va ser encarregada i que el meu nom no es podrà fer públic sense el meu consentiment exprés i anticipat.

I és que hi ha gent per a tots els gustos… Menys mal que encara em puc permetre el luxe d’escollir els meus clients!