Gilles Personne de Roberval

Ha de ser difícil convertir-se en un matemàtic famós quan tens com a coetanis i paisans a individus com Descartes o Fermat. És el cas de Gilles Personne de Robervall (1602-1675). El seu nom de naixement era Gilles Personne (a vegades també escrit Personnier) i, com que no era de família il·lustre, va haver de demanar permís per a poder afegir el seu lloc de naixement al seu nom. Avui en dia, els pocs que el coneixen, es refereixen a ell com Robervall, tot i que només és el nom del seu poble.

Ell tampoc va fer gran cosa per a ser conegut: mantenia correspondència amb tots els savis de la seva època: Huyghens, Gassendi, Mersenne, Pascal, Hobbes, a més dels ja esmentats, Fermat i Descartes (tot i que amb aquest darrer l’unia una fraternal enemistat). Però només va publicar dues obres durant la seva vida. La primera va ser un tractat de mecànica en el que apareix per primera vegada el mot “força” que després popularitzaria Newton i que és la base de la seva principal invenció: la balança de precisió. La segona és un tractat d’astronomia en el que glosa l’obra d’Aristarc de Samos, el primer teòric del heliocentrisme del qui tenim notícia.

Malgrat el seu origen humil, va poder estudiar gràcies al rector de la parròquia de Rhuis, una població propera, que era, al mateix temps, capellà de la reina Maria de Medici. En una data incerta, va començar a viatjar per tota França; es guanyava la vida donant classes de matemàtiques i es ficava per les universitats per a discutir d’aquesta disciplina amb els professors. Va passar per Bordeus, on va conèixer Pierre de Fermat, i el 1627 estava al setge de La Rochelle juntament amb Descartes. El seu únic biògraf, Auger (Blanchard, 1962), diu que recorria tot el país portant una ampolla de tinta lligada a la sella del seu cavall.

El 1628 s’instal·la a Paris, d’on ja no tornarà a marxar. Va ser professor de Filosofia al Collège de Maître Gervais, i al mateix temps va ocupar les càtedres Ramus (matemàtiques) i Gassendi (física) del Collège Royal. Les males llengües diuen que no publicava res de les seves recerques per poder-les fer servir en els exàmens-opossició que tri-anualment es celebraven per mantenir aquestes càtedres del Collège Royal. El cert és que el 1693, divuit anys després de la seva mort, l’Acadèmie des Sciences de Paris va publicar un voluminós volum amb moltes de les seves obres que, al morir, havia deixat en dipòsit en aquesta institució, de la que, ell mateix, n’havia estat fundador el 1666, juntament amb altres sis savis.

Tenia fama de ser extremadament avar, tant és així que sempre va viure en dues habitacions que li cedia el Collège de Maître Gervais i a les que, a la seva mort, no s’hi va trobar ni tan sols una ampolla de vi. Només llibres: des de Quintilià fins a Descartes. I una forta suma de diners en efectiu: aproximadament l’equivalent de vuit vegades el seu sou anyal.

El seu caràcter tampoc sembla envejable: era irascible (cosa que no el va ajudar gens en les seves males relacions amb Descartes), orgullós e intransigent; no obstant sembla que tenia força èxit amb els seus alumnes: a les seves classes s’arribaven a congregar més d’un centenar d’estudiants.

Les seves aportacions al càlcul integral (Traité des indivisibles) hagueren estat cabdals si les hagués publicat quan les va escriure, però quan van aparèixer, el 1693, ja feia temps que Cavalieri havia publicat el seu tractat homònim. Els seus mètodes per trobar tangents a una corba, tot i ser publicats cinquanta anys després d’haver estat escrits, van ser revolucionaris. Ell va ser el primer en enunciar la llei de composició de forces. Tot això explica perquè Condorcet publica cent anys més tard el seu Eloge de Roberval.

Entre els manuscrits de Roberval que encara resten a l’Acadèmie, es troba una obra titulada Éléments de Géométrie que, al contrari del que es pugui pensar no és una nova edició comentada dels Elements d’Euclides, sinó un llibre per a l’ensenyament de la geometria, estructurada en forma bastant diferent del text euclidià. Aquest manuscrit va ser editat i publicat fa uns anys per Vincent Jullien (Librairie Philosophique Vrin, Paris, 1996) i resulta ser també una obra notable. Sobre tot pel que fa referència a la teoria de les paral·leles: una anticipació del quadrilàter de Lambert (1766, no publicat fins el 1784).

Gilles, Gilles… perquè no vas portar tot això a la impremta?

Tot això m’ha vingut a la memòria perquè ahir vaig veure al diari una notícia titulada “lliçons de geometria” i que em va deixar una mica astorat: no podia creure que els professors de geometria tinguessin aquestes apariències.

EL PAIS - 6 octubre 2009 - Pàg. 42