A d’Àgora

A d’Alexandria

A d’Amenábar

Només arribar de vacances m’he assabentat que properament s’estrenarà una gran superproducció cinematogràfica (jo més aviat diria un pèplum), dirigida per Amenabar, sobre la primera matemàtica muller de la que tenim noticia: Hipatia d’Alexandria.

Com que ja m’imagino que el film estarà ple d’extravagàncies històriques, m’he fet uns petits apunts per a tenir una guia i poder diferenciar els fets històrics contrastats dels deliris amb els que la va vestir la tradició romàntica-il·lustrada.

Què sabem del cert d’Hipatia?

  • Que va ser filla de Teó d’Alexandria, matemàtic competent però poc original a qui devem la darrera edició corregida dels Elements d’Euclides i que va ser professor del Museion d’Alexandria.
  • Que va ser cruelment assassinada per la turba el març del 415 o 416 dC.
  • Que va escriure comentaris del les Còniques d’Apoloni i de l’Aritmètica de Diofant, tot i que cap d’aquests llibres han arribat fins a nosaltres.
  • Que va escriure un llibre titulat Canon Astronòmic, possiblement una edició revisada de les Taules Manuals de Ptolomeu, que tampoc ens ha arribat. De fet, no tenim absolutament cap dels seus escrits (si és que els va escriure).

Què podem suposar raonablement de la seva vida?

  • Que va col·laborar amb el seu pare, Teó, en la redacció de l’edició dels Elements d’Euclides.
  • Que, malgrat tenir deixebles, no va ser professora al Museion; el més probable és que donés les seves classes al seu domicili en grups molt reduïts de deixebles.

Què ignorem totalment d’ella?

  • Els motius del seu assassinat. Tot i que la tradició romàntica-il·lustrada (des de Voltaire fins a Leconte de Lisle) la senyalen com a víctima de la intransigència religiosa dels cristians, l’única font antiga que senyala a Ciril, patriarca d’Alexandria, com a responsable de la seva mort, és Damasci el Siríac. Totes les demés fonts antigues (Sinesi de Cirene, els Suda, Sòcrates Escolàstic i Joan de Nikiû) coincideixen en afirmar que va ser víctima dels avalots polítics tan freqüents en aquella zona i aquell temps. Només cal recordar que l’any 391 dC la Biblioteca del Serapeu (successora de la gran Biblioteca d’Alexandria destruïda un segle abans) també havia estat víctima d’aquests avalots. Cal senyalar que en aquesta mateixa data (391) va ser clausurat el Museion.
  • La seva data de naixement. Els estudiosos la fixen entre el 350 i el 370 dC. Si fos aquesta darrera, seria un motiu prou sòlid per confirmar que no va ensenyar al Museion: seria impensable, en aquella època, que una dona de només vint-i-un anys fos mestre al Museion. Un comentari a una de les cartes de Sinesi, dona peu a pensar que tenia uns seixanta anys quan va ser assassinada. Això donaria com a data de naixement l’any 355, però si considerem que la data de naixement del seu pare, Teó, està fixada l’any 335, no sembla gaire probable que això sigui cert. En qualsevol cas, ja era una dona d’edat avançada (per l’època) quan va ser assassinada.
  • El seu hipotètic matrimoni. Tot i que els Suda són l’única font que la fa esposa d’Isidor el Filòsof, també diuen que va restar verge fins la seva mort. És dubtós doncs que contragués matrimoni i això, juntament amb l’afirmació de la seva bellesa física, és un dels fets que han atiat la flama del mite: la dona intel·ligent, cultivada, guapa, que abandona la vida domèstica per a només refugiar-se en l’estudi i que resulta víctima de la intolerància religiosa.

Si el pintor prerrafaelita C.W. Mitchell va imaginar així a Hipatia, que no poden fer els escriptors? O els cineastes? Font: Wikipedia

Després de totes aquestes precisions històriques, no negaré que la figura d’Hipatia és molt suggeridora. Potser és per això que s’ha anat forjant el mite: a manca de dades històriques, cobrim el personatge de les virtuts que ens interessin per a donar suport a una ideologia. I consti que no em sembla malament: com podria portar la contrària al meu benvolgut Voltaire? Però com que, per començar, ja he vist que a la publicitat del film posen Alexandria Egipte 391 dC, que no és la data de l’assassinat, sinó la de l’expoli de la Biblioteca i el tancament del Museion (l’assassinat va ser el 415 o el 416, en el 391 encara vivia Teó, el seu pare) i també he vist una imatge de l’actriu que la interpreta i que no sembla pas una dona d’edat avançada, com hauria de ser, suposo que al film hi haurà més llegendes que història.

Jo em quedo amb l’Hipatia que tenia al cap: una intel·lectual, dona, que va sofrir un final dissortat per portar una vida orientada al coneixement, una màrtir feminista amb la que tothom ha romancejat de formes diferents fins aconseguir que no sapiguem què és cert i fals. Però, quin és el problema? Probablement, cap. Des d’el punt de vista matemàtic no va ser tan original com perquè ens haguem de plànyer per la pèrdua dels seus escrits; des d’el punt de vista filosòfic, el seu neoplatonisme era menys original que el del seu quasi contemporani Procle; només ens queda, doncs, el mite. I, el millor de tot: el fet que aquest mite comença a convertir-se en realitat i les dones s’incorporen cada cop més a l’àmbit intel·lectual. En aquest sentit, va ser una precursora… molt anticipada.

P.S.

La millor biografia (i potser l’única) que podeu trobar d’Hipatia, és el llibre de Maria Dzielska titulat “Hipatia de Alejandria”. Es va publicar, en anglès el 1996 i traduït al castellà el 2003. L’editorial, suposo que aprofitant la peli, n’ha fet una nova edició aquest any. El llibre té un centenar de pàgines, de les quals la meitat estan dedicades a explicar el que s’ha arribat a dir d’ella sense cap fonament. El que es pot dir pròpiament biografia, no ocupa més d’una trentena de pàgines (cites incloses).