Fa uns dies vaig estar sopant amb un amic meu californià, en Bruce. Ara ja està jubilat, però havia estat professor a la Universitat del Estat de Califòrnia. Li agrada tan Barcelona que, molts estius, ve de vacances a la nostra ciutat.

Era inevitable parlar de política, la recent elecció presidencial ho imposava. Ell estava content, sempre ha estat allò que als Estats Units en diuen “lliberal d’esquerres”. Nosaltres potser ho qualificaríem de socialdemòcrata, però no és exactament el mateix. No sabria definir-ho molt bé; és com un radical d’esquerres però amb una por visceral a l’Estat, a qualsevol Estat. Accepten la intervenció estatal en cas de necessitats personals o socials (com els subsidis d’atur o els serveis mèdics), però la rebutgen, en favor de l’auto-regulació, per a tot allò que siguin relacions interpersonals, ja siguin de treball, d’urbanisme o de mercat. En fi, un poti-poti difícil de digerir per a un europeu.

Com és natural, està molt esperançat amb l’elecció d’Obama, però no espera canvis immediats. Per ell estava clar que si Clinton no va poder desarmar els neocons en vuit anys de mandat, també podria ser que Obama tampoc en fos capaç, perquè els neocons van entrar a la Casa Blanca amb en Reagan el 1981. De totes formes es aviat per a fer pronòstics i caldrà anar veient com es desenvolupa la política interior del país. Al menys, per a ell, una cosa és certa: l’estil presidencial ha tingut un gir radical, que ja és alguna cosa!

Va haver dues o tres coses de les que vam comentar que em van sorprendre. La primera d’elles és que em va dir que tenia por per la seva pensió. Com a professor de l’Estat retirat, ell cobra (entre altres coses) una pensió de jubilació del CalPERS (Califòrnia Public Employee’s Retirement System), però com que l’Estat de Califòrnia està en fallida tècnica, no sap com aniran els pagaments futurs de la seva pensió. D’altra banda, amb la caiguda internacional de les Borses el patrimoni del CalPERS ha passat d’uns 260 mil milions de dòlars abans de començar la crisi, a uns 180 mil milions de dòlars en l’actualitat. I em va dir que esperava que no li comencessin a pagar la pensió en IOU’s.

Jo ja havia llegit alguna cosa sobre els IOU’s de l’Estat de Califòrnia. Es veu que, a començaments d’aquest mes, com que l’Estat no tenia diners amb els que pagar els seus deutes, va començar a entregar als seus subministradors Registered Warrants (IOU’s = “I owe you”). Vaja, que en lloc de pagar, entregava al creditor un pagaré. Jo li vaig dir que no em semblava lògic que es paguessin les pensions amb pagarés, però ell em va dir que tampoc es normal pagar el material d’oficina o el paper de wàter amb pagarés, i ja ho estaven fent.

Com podeu veure per la còpia que veieu, aquests pagarés IOU’s tenen un venciment imprecís: seran pagats el dia 2 d’octubre del 2009 “OR AFTER”!!! sense que digui quan after del 2 d’octubre pot ser. Això si, tenen un missatge tranquil·litzador: pot aprovar-se una redempció amb anterioritat al 2 d’Octubre d’acord al que estableix el Codi del Govern – Secció 17221-5. A mi si em paguessin algun deute amb un paper com aquest, no m’arribaria la camisa a la pell. I no m’estranya que en Bruce estigui preocupat: si l’Estat de Califòrnia ja no pot pagar al comptat un deute de 145,92 dòlars… a on es pot arribar? La gresca que s’ha organitzat amb els IOU’s d’en Schwartzeneger us la podeu imaginar:

L’altra cosa que em va sorprendre va ser el tema del matrimoni homosexual. Jo creia que, com a Europa, el simple fet de que es faci un referèndum no canvia de forma immediata la constitució; cal fer a continuació una llei que, en el seu cas, hauria de ser aprovada pel Senat i el Congrés de l’Estat de Califòrnia. Només aleshores entraria en vigor l’esmena constitucional. Però no és així a Califòrnia: d’acord a la seva constitució, les reformes constitucionals entren en vigor directament, sense necessitat de legislació específica, només cal obtenir un vot més que els partidaris de no reformar-la. Per tant, la definició de matrimoni com la unió d’un home i una dóna, ja és efectiva des d’el mes de novembre passat. Tots els matrimonis del mateix sexe que s’havien celebrat fins aquella data són plenament legals, però ja no se’n poden celebrar més. Coses de la democràcia directa!

Perquè, segons em va dir, els fundadors de l’Estat (mitjans del segle XIX) volien protegir el poble de les arbitrarietats dels poders públics i, per això, van establir que qualsevol consulta democràtica s’incorporaria directament a l’ordenament jurídic sense intromissions dels polítics professionals. Ara només ens falta saber qui pot protegir al poble de les arbitrarietats del propi poble!

Xerrar amb estrangers sempre va bé… t’enteres de cada cosa!