Llegeixo al diari que l’Ajuntament de Barcelona ha obert expedient sancionador als organitzadors del concert d’U2 al camp del Barça. Segons sembla, alguns veïns de les rodalies del camp havien protestat perquè els assajos s’havien allargat fins a hores nocturnes en les que la normativa municipal estableix un nivell de soroll màxim que va ser àmpliament superat. Si no vaig errat, la normativa sobre sorolls estableix un màxim de 54 decibels i les medicions efectuades pels serveis municipals a sol·licitud dels veïns, van donar 64 decibels. No sé quins resultats devien donar les medicions dels pics.

Per a fer-se una idea de la molèstia que pot suposar un nivell de soroll de 64 decibels, només cal dir que, en riscos laborals, es considera que un lloc de treball té un risc significatiu a partir de 80 decibels i, aleshores, és obligatori l’us de cascos protectors de l’oïda

Sigui com sigui, hi ha dues qüestions de l’afer que em preocupen:

El pirulí que sobresurt, es veia des de casa meva

La primera és que els veïns protestin. Jo mateix visc al costat del camp del Barça i el que vaig pensar al sentir els assajos (que van començar dues setmanes abans del concert) és que la gent d’U2 eren molt responsables i que no volien deixar res a la improvisació. Cosa que els honora, perquè em fa l’efecte que molts d’aquests cantants surten a l’escenari amb la prepotència de qui ja ho sap tot. I així es veu cada cosa que et fa treure foc pels queixals. Jo no sóc pas aficionat a la música d’aquesta banda, però no vaig trobar cap mena de molèstia en els seus assajos, que d’altra banda els van fer quasi tots a la tarda o al matí i molts pocs a la nit.

A més, quan vius en una ciutat com Barcelona, que vol tenir una projecció internacional de la que tots estem orgullosos, ja saps que alguns cops tens que patir els inconvenients que produeixen determinats certàmens o festivals. Jo més aviat em queixaria de la indisciplina en l’aparcament que tenim pel barri tots els dies de futbol. Suposo que els veïns que han protestat pel soroll també la deuen patir com jo: cotxes aparcats a les voreres, ocupant un carril de circulació, etc.

La segona cosa que em preocupa és l’actuació de les autoritats municipals. No sé si han valorat l’efecte que pot tenir aquest expedient sancionador sobre les decisions que puguin prendre altres conjunts i bandes de música sobre la ubicació dels seus concerts. Perquè, clar, si saben que a Barcelona els multaran per fer soroll, doncs potser se n’aniran a Saragossa a fer el concert.

No sé com funciona el procediment per a demanar els permisos corresponents per a aquests actes, però segurament caldrà modificar-lo per a contemplar que, en un concert, no solament es fa soroll el dia que s’ofereix al públic, sinó també els dies anteriors amb els assajos.

En resum, el fet és que em d’escollir entre ser una ciutat de províncies o patir algunes incomoditats pròpies de les grans urbs.

Ja em va succeir quelcom semblant quan van modificar el recorregut previst del trambaix i el van fer passar just per davant de casa meva. Alguns veïns volien fer cartes i manifestacions de protesta per l’hipotètic soroll que faria el tram. Jo, ho vaig dir clarament: jo visc a una ciutat perquè vull tenir tots els serveis possibles a l’abast de la mà. I si pot ser a la porta de casa, millor que a l’altra cantonada.

El qui vulgui silenci, té dues opcions: la muntanya o el cementiri.