No estic gaire atent a l’economia i la política africanes. Prou complicades son ja les dels nostre entorn. No obstant, coneixia la greu crisi econòmica que està patint Zimbabwe i de la que, de tant en tant, ens informen els diaris de forma molt fragmentària.

Zimbabwe va tenir el dubtós honor de ser l’any passat el país més inflacionari del món: els preus de les coses es duplicaven d’un dia per l’altre i, clar, cada dia es necessitava més moneda del país (el dòlar de Zimbabwe) per a poder comprar el pa o la llet. La darrera dada oficial d’inflació que es coneix és del 231.000.000% (si!: dos-cents trenta-un milions per cent) i correspon al més de juliol del 2008, però algunes institucions independents, com el Cato Institute, diuen que la xifra anyalitzada del 2008 podria ser de 89.700.000.000.000.000.000.000% (Vuitanta-nou mil set-cents trilions per cent).

La solució que van trobar les autoritats econòmiques del país, a començaments d’aquest any, per a que la gent pogués continuar comerciant, va ser aquesta:

No us espanteu! Aquest bitllet, quan va sortir, valia uns vint euros. Ara, ja no val res…

Proposo crear una comissió per a donar suport a la candidatura del senyor Gideon Gono (governador del Banc de la Reserva de Zimbabwe) al Premi Nobel (o potser al IgNobel) d’Economia d’aquest any. Imaginació al poder!

Per a més informació sobre el tema podeu veure el Telegraph o la BBC.