Avui he llegit al diari una cosa que ja m’havia semblat sentir en algun telenotícies i que ja em va semblar un atemptat contra la lògica en tota regla. Greenpeace i altres organitzacions ecologistes han publicat un manifest a favor del desmantellament de la central nuclear de Garoña. Jo no sóc un antinuclear furibund, però tampoc em considero un ultra d’aquestes energies. De totes formes, si que he de dir que estic molt més tranquil des que no es construeixen noves centrals nuclears.

Em temo que en aquest afer, només estem escoltant els ultres d’una part i de l’altra i, estant dins d’aquesta dinàmica, em resulta molt difícil de prendre cap posició. Tot i així, considero que el problema més greu, al que encara avui en dia no tenim cap solució fiable, és el dels residus d’alta, mitja i baixa activitat; sobre tot per l’horitzó temporal del perill.

El que, per a mi, resulta inadmissible és posar damunt la taula arguments que atempten contra la lògica, i això ho estan fent uns i altres. En el manifest del que parlo es diu el següent:

consideramos que el cierre de la planta no perjudicará al empleo porque el desmantelamiento de una central es un proceso largo y generador de puestos de trabajo

Resulta palès que això no és cap argument lògic perquè, tot i sent cert, el que és clar és que els llocs de treball creats pel procés de desmantellament, ho seran tan avui com dins de deu anys. I, si la tanquem dins de deu anys, a més de crear els mateixos llocs de treball, no haurem perdut els llocs de treball del seu manteniment durant aquests anys.

El pitjor del cas, és que aquest argument es diu gairebé al començament del manifest i Pot ser que moltes persones, una mica cansades d’arguments demagògics d’uns i altres, pleguin de llegir i pensin: ja s’ho faran!.

En honor a la veritat, també he de dir que els arguments dels habitants de la zona per al manteniment de la central, tampoc em semblen gens brillants. Perquè el que és clar és que, quan es va construir la central, ja se sabia que només duraria quaranta anys i, per tant, totes les institucions i la gent d’aquelles valls, tenien temps més que suficient per anar pensant en els programes alternatius que s’haurien d’endegar quan s’acabés el seu cicle de vida, aprofitant els beneficis econòmics induïts durant aquest temps. Ara, enlloc de queixar-se de no haver fet els deures (o de no haver-los exigit als seus representants polítics i econòmics), busquen la solució més senzilla: demanar una pròrroga de deu anys. Perquè ningú va pensar que fer quan s’acabés el xollo?

Entenc que una discussió serena i aprofundida de riscos nuclears, de tractament de residus, de seguretat, de possibles contaminacions i de molts altres aspectes tècnics, pot ser de difícil comprensió, però no em resisteixo a demanar que es facin públics aquests informes tècnics, enlloc de portar a la palestra arguments de tan poca entitat i mancats de tota lògica.

I el tema és candent, perquè en els propers anys també arribaran al final de la seva vida útil les centrals de Segona Generació (Ascó, Cofrentes i Almaraz) construïdes a finals del 70’s i començaments dels 80’s i convindria que tinguéssim arguments clars i contundents per no anar reproduint aquesta mena de polèmiques estèrils que s’estan produint en l’actualitat.

Foto: EL PAIS

Jo no sóc qui per ajudar a fer-ho; els meus coneixements són nuls i només puc parlar en base a uns arguments que, a part del tema dels residus, no em semblen gens fonamentats. Ni per uns, ni per altres. I, entre ells, un dels temes que porten a la màxima demagògia és el de la seguretat. La major part dels avenços tecnològics tenen problemes de seguretat: el problema és decidir quins nivells d’inseguretat estem disposats assumir i a quin preu. Però jo, al menys, no puc decidir-me, perquè mentre el Consell de Seguretat Nuclear diu que, si es fan determinades inversions en aquest aspecte, la central podrà continuar deu anys més, jo, el que veig són uns quadres de comandament del centre de control de la central que no semblen tenir res de noves tecnologies. Semblen més aviat com els quadres de comandament que tenia el Seaview en aquella serie que feien a la TV quan jo era menut: Viatge al fons del mar (en aquella època, com que no sabíem angles, li dèiem Sibiu).