Com que he entrat en una espiral de feina (de massa feina, vull dir) a la que no veig el final i la setmana vinent seré fora de Barcelona uns dies, he decidit avançar la publicació d’aquesta secció trimestral que hagués tocat el darrer dia de maig.

Aquest trimestre, i com que vaig publicar un post que es titolava “Porno dur”, hi ha hagut un notable increment de les cerques guarres. He decidit prescindir d’elles a l’hora de donar els premis, tot i que alguna resultava, fins i tot, original i/o exuberant.

També m’he adonat que hi ha gent que es dedica a buscar professionals per a resoldre algun problema que tenen i, que no sé perquè, acaben al meu blog, quan és evident que jo, ni tinc coneixements del que busquen, ni puc fer gran cosa per ajudar. Així que els premis del trimestre estan dedicats a aquestes cerques (diguem-ne professionals) absurdes.

  1. Premi a la professió més vella del món i medalla d’or: [“xapero jaume”]. Tot i que cal reconèixer que, al menys, ha tingut l’originalitat d’invertir el sexe del “professional”. Noi! Espero que hagis obtingut satisfacció amb el Jaume!
  2. Premi de medecina i medalla de plata: [“enfermo epilepsia busca neurologo que tr”]. Jo només et puc dir que, fins on arriben els meus coneixements, hi ha unes píndoles (Marca comercial: Epanutin) que sembla que són ma de sant per això de l’epilèpsia. T’asseguro que no sé com has pogut venir a casa meva amb aquesta angoixa.
  3. Premi de política i medalla de bronze: [“como puc fer una nota fiscal”]. Suposo que et deus referir als impostos, oi?. En això, si haguéssis estat una mica més explícit, potser si que et podria ajudar. Cobrant, naturalmentt… que no está el horno para bollos.

Finalment, no puc concloure el post d’avui, sense fer una menció especial a la cerca més freaky (no sé com dir-ho d’una forma més gràfica) que mai he tingut al meu blog: [“friedrich gottlob hanke”]. Vaig fer referència a aquest personatge, del que no tinc cap mena d’informació, en un post meu de fa més d’un any. Però no en deia res, perquè res en sabia (i res en continuo sabent). Si poseu en el cercador de Google aquest nom, només us sortiran tres webs on es menciona el nom (i és igual que feu la cerca posant paraules lleugerament diferents com friedrick o gotlob):

  1. La primera és una web d’una revista de filosofia de Madrid que va publicar un article meu sobre Jean André Tacquet i el seu llibre de geometria de 1654. En l’article, quan citava la tesi doctoral de Kluegel (1763), deia, en una nota a peu de pàgina, que no sabia qui era aquest home, Hanke, citat per Kluegel.
  2. La segona és el meu blog, ja ho he dit.
  3. La tercera és una traducció de la tesi doctoral de Kluegel al alemany, publicada per un professor de l’Universitat de Colònia.

Et ça c’est tout!

Per a ser sincer, he de dir que,malgrat no saber res del senyor Hanke, si que tinc des de fa molt de temps un exemplar del seu opuscle titulat Principia Theoriae de Infinito Mathematico et Demonstrationem Possibilitatis Parallelarum, publicat el 4 de setembre de 1751 a Leipzig. No he trobat cap altra obra seva ni tan sols a les biblioteques alemanyes que he consultat. Tampoc he trobat cap nota biogràfica, ni cita a obres seves, ni altres publicacions, ni si va ser professor de matemàtiques a Leipzig o alguna altra ciutat alemanya. Res de res: és un personatge misteriós.

Prometo parlar algún dia d’aquest opuscle del senyor Hanke que és força interessant en alguns aspectes. I per a celebrar la cerca freaky d’aquest desconegut recercador (mai més ben usada la paraula), penjo la primera pàgina de l’opuscle per a que, si torna a buscar-ho, al menys tingui alguna referència. Ho faig amb un cert orgull, perquè he de dir que trobar l’opuscle, em va costar un ou i part de l’altre. I no penso dir on el vaig trobar, ni sota tortura: qui vulgui peixos, que es mulli el cul!