El proper dia 17 de maig, la Universitat de Notre Dame (South Bend, Indiana, USA) commemora el 50é aniversari de la incorporació d’atletes de raça negra en aquesta universitat. La universitat de Notre Dame és la principal universitat catòlica dels Estats Units i es veu molt clarament si t’hi passeges pel seu campus: en comptes de lluir banderes nord americanes (com gairebé a tot els Estats Units excepte Texas), hi llueixen moltes més banderes grogues del Vaticà. També s’hi veu molta gent vestida de color verd, no en va els seus fundadors van ser irlandesos.

El seu caràcter marcadament religiós, no impedeix que la institució mantingui un gran prestigi, tant a nivell educatiu com a nivell de recerca. Una de les revistes més prestigioses en el camp de Lògica Matemàtica (camp que conec una mica i del que puc parlar), el Notre Dame Journal of Logic, es publica precisament allà.

Doncs bé, la universitat, per a celebrar aquest aniversari ha decidit convidar, en aquesta efemèride, el president Obama a donar una conferència i per a atorgar-li un doctorat honoris causa. Una decisió que, per a qualsevol mortal, semblaria ben encertada ja que es celebraria la fi de la segregació racial amb el primer president negre del país. Tot un símbol!

Però, segons sembla, no tots els mortals tenen el mateix nivell de racionalitat. Uns quants grups dels auto denominats pro vida (no he entés mai aquesta denominació: si el que pretenen és que s’engarjoli a la gent viva!) han posat el crit al cel perquè un personatge amb unes clares postures anti penalització de l’avortament, pugui ser guardonat per una universitat catòlica i se li doni l’oportunitat de dirigir un discurs allà. Ho qualifiquen d’ultratge i d’escàndol! Podeu veure el seu manifest aquí.

No fa falta llegir gaire per donar-se un compte de quina mena de gent deuen ser els promotors: a la primera frase del manifest ja anomenen la universitat pel seu nom anglicanitzat (our lady’s university, puajjj!) quan ningú la coneix per aquest nom i tots els cartells, uniformes, escuts, banderes, carrers, policies i demés que hi ha al seu campus, porten amb lletres ben grans NOTRE DAME. Ignoro el motiu pel que els fundadors irlandesos van decidir posar-li aquest nom afrancesat, però el cert és que en més de 150 anys d’història de la institució, sempre l’ha portat, cosa que els promotors del manifest semblen ignorar en traduir el seu nom a l’anglès. I clar, tampoc esmenten el motiu pel qual la Universitat ha decidit convidar a aquest personatge. Per a ells, són més importants quatre cèl·lules mal enganxades que el sotmetiment permanent al que van estar obligats tots els negres del seu país durant tant d’anys.

I el més greu del cas és que en pocs dies ja han recollit més de 350.000 signatures. Em sembla que és el primer cop en molts anys que veig que la jerarquia eclesiàstica està més al dia que les seves bases. Al menys que les seves bases més ultramuntanes. Encara que també m’agradaria saber qui són els 350.000 firmants del manifest: a veure si resulta que entre ells només hi ha un petit percentatge de catòlics.

Quan totes les institucions del món mundial es barallen per aconseguir una visita del president més carismàtic des de Kennedy, quan presidents de tots els països (inclosos Veneçuela i Bolívia) volen fer-se una foto al seu costat, quan s’ha arribat a encunyar el mot obamania, de tants seguidors i tants il·lusionats que té aquest home, resulta que quatre descerebrats promouen que una venerable institució nord-americana faci el buit al personatge, argumentant que un parell de les seves posicions ideològiques no son prou ortodoxes amb el pensament catòlic. Doncs potser val la pena que s’ho facin mirar: si segueixen a aquest pas, potser només podran convidar el setzè beneit. O el diseté!