Tinc uns quants amics i coneguts que m’envien mails amb power points i coses curioses trobades per la xarxa. Normalment no els faig gaire cas; me’ls miro, això si; però normalment els esborro immediatament. Sobre tot els que amenacen que si no ho passes a set amics més, et caurà el cel damunt del cap.

Fa uns dies en vaig rebre un de ben curiós i per això he decidit compartir-lo. Es tracta simplement d’un enllaç a una pel·lícula: Barcelona 1908 (per veure’l heu de pitxar l’icona “See the film”). És un simple documental d’uns set minuts de durada. Un recorregut en tramvia pels carrers de Barcelona: Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, Plaça de Lesseps, Avinguda República Argentina, Vallcarca i carrer Craywinckel. El film original ha estat restaurat fa pocs anys i la qualitat de les imatges cal dir que és molt bona.

La càmera devia estar en un lloc molt visible del tramvia, perquè, si us hi fixeu bé, hi ha molta gent que se’l mira i, fins i tot, saluda a la càmera. Alguns corren davant seu per a ser immortalitzats en la filmació. El film no tindria cap mena d’interés, si no fos perquè té més de cent anys. I es pot veure com era la Barcelona d’aleshores. En tot el recorregut només es veuen dos cotxes! Moltes bicicletes, això si. Alguns dels edficis que s’hi veuen encara son, avui en dia, tal com eren aleshores. M’ha fet molta gràcia veure les escales dels Josepets, tal com jo les havia vist quan era infant.

Recordava haver llegit alguna cosa sobre el seu director, Ricard de Baños, en una història del cinema català que va publicar, ja fa molts anys en Miquel Porter i Moix a qui recordo perfectament a la seva llibreria del Portal de l’Àngel, sempre mal carat, però ben amable quan li preguntaves qualsevol cosa; amb una veu molt greu, que feia difícil entendre com aquell home podia ser, al mateix temps, cantant. Em sembla que va ser al pis de sobre de la llibreria que vaig veure, amb uns quants amics, el Cuirassat Potemkin per primer cop. El Miquel Porter tenia una col·lecció de films antics esparverant.

El llibre d’història del cinema català encara corre per casa (és de 1969: com passa el temps!) i m’ha fet gràcia tornar-lo a fullejar. Va haver-hi un temps que tenia molta afició pel cinema, però els anys han anat esvaint-la.

Segons diu l’autor, en els primers anys del segle passat va haver-hi uns quants intents força seriosos de crear un industria cinematogràfica pròpia. Un d’ells va ser el que va protagonitzar en Ricard de Baños que havia estat un temps a França treballant per la productora Gaumont i a on va aprendre l’ofici. Primer, associat amb Albert Marro, va crear la productora Hispano Films cap a l’any 1908. Més endavant, cap el 1914, després de separar-se de Marro, es va associar amb el seu germà, Ramon, creant la productora Royal Films. Entre ambdós períodes, va firmar més d’una vintena de produccions, algunes de les quals van arribar a fer-se molt populars.


I, tot això, en una època, que les pel·lícules es projectaven amb aparells com aquest!

Ara ens resulta quasi impossible imaginar com uns quants il·luminats es van dedicar a posar en marxa un nou negoci amb les últimes tecnologies que tenien a l’abast i que el temps ha petrificat. Però havia de ser molt estimulant estar a l’avantguarda de les noves eines de comunicació disponibles. Potser és una mica la sensació que tenim alguns blocaires. O potser només escrivim per pura vanitat?

.

.

.

.

P.S. Les fotografies procedeixen del llibre esmentat de Miquel Porter Moix “Història del Cinema Català”. Editorial Taber. Barcelona, 1969.