Duncan Sommerville (1879-1934) va ser un bon professor de matemàtiques. Malgrat haver nascut al Rajasthan, fill d’un reverend anglicà, es va educar a Escòcia, obtenint el seu títol a la Universitat de St. Andrews, de la que ja em sembla haver-ne parlat en algun altre lloc per la seva base de dades de biografies de matemàtics.

L’any 1902, amb només 23 anys, va començar a impartir classes de matemàtiques a la mateixa universitat on havia estudiat i va restar-hi fins el 1914, data en la que es va traslladar a Nova Zelanda per ocupar la càtedra de matemàtiques del Victoria College de Wellington fins a la seva mort en aquesta ciutat.

No és que sigui un matemàtic excepcional; ja sabeu que jo prefereixo aquests personatges secundaris. Només he trobat un article sobre la seva obra; el va publicar Rozenfeld l’any 1979 amb motiu del centenari del seu naixement. Però com que es va publicar a la revista d’Història de la Ciència de l’Acadèmia la URSS, està en rus i no l’he pogut entendre.

La branca de les matemàtiques que més li apassionava a Sommerville era la geometria, sobre la que va escriure uns quants llibres, el més conegut dels quals deu ser la Introducció a la geometria de n dimensions. Cal tenir en compte que, després de la publicació de les teories de la relativitat (particular i generalitzada) d’Einstein, va haver al món de les matemàtiques un interés creixent per les geometries no euclidianes que resultaven indispensables per a la comprovació d’aquestes teories físiques, tant des del punt de vista de curvatura de l’espai com dels espais n-dimensionals (n>3).

També va estar molt interessat en la història de les matemàtiques i fruit d’aquest interés va ser un llibre, editat el 1911 per St. Andrews, que és un recull de tota la bibliografia que ell va conèixer sobre les geometries no euclidianes. Aquest llibre, titulat Bibliography of Non-euclidean Geometry, va ser reeditat el 1970 per Chelsea Publishing Co. (New York), però ambdues edicions van ser de tirada molt limitada. Només cal consultar el REBIUN per veure que, en tota Espanya, només hi ha set exemplars (cap d’ells a Barcelona) d’aquest interessant llibre que recull més de 1800 cites d’autors que, d’una forma o altra, van aportar quelcom a aquestes noves geometries que començaven a tenir aplicacions més enllà de la purament especulativa.

Fa un temps, vaig descobrir que una llibreria de vell de l’estat d’Indiana, tenia un exemplar de la segona edició i el venien per només 25 dòlars (uns 17 euros). Així que no me’n vaig estar i el vaig demanar. El llibre ha trigat anys i panys en arribar-me a les mans, però finalment, ahir divendres, el carter me’l va deixar a la bústia. Ara haig d’arreglar comptes amb el llibreter perquè, pensant que l’enviament s’havia perdut, ja m’havia tornat els diners.

El volum és luxós, amb tapa dura i una enquadernació perfecta i l’estat de conservació és com si fos nou. Sóc bastant fetitxista amb els llibres i sempre els toco, els miro i, quan són de segona ma, els oloro per veure quins suggeriments em poden portar del seu anterior propietari.

En aquest cas, no m’ha fet falta recórrer a cap mena d’evocació per a conèixer el seu anterior propietari. Als ribets de les fulles, tant per dalt, com per baix, com al costat, hi ha estampat un segell que diu: URSINUS COLLEGE LIBRARY. Per si això no és prou, encara porta adherides les etiquetes amb el codi de barres i la signatura de la biblioteca. El exlibris de la biblioteca està perfectament imprès a la primera pàgina i a la part interior de la contraportada, encara hi ha la fitxa de préstec de la biblioteca, amb un full enganxat amb el títol de DATE DUE: per a reflectir les dates de retorn del llibre quan es deixava en préstec.

L’origen del llibre és prou evident. El primer que he pensat és si podia tenir algun problema jo (em sembla que en llenguatge jurídic se’n diu receptación). Com que no coneixia l’esmentat URSINUS COLLEGE he fet algunes cerques per saber amb qui m’estava jugant els diners i he vist que és un col·legi privat, a uns quaranta quilòmetres de Filadèlfia, que no deu ser molt ric perquè no té camp de golf.

Per la foto aèria, i a part dels pavellons docents i residencials, si que es veuen dos camps de beisbol, quatre de futbol, una dotzena de pistes de tenis, una pista d’atletisme i dos pavellons poliesportius, tot això enmig de boscos i jardins. Uns pobretons de solemnitat, vaja!

Això m’ha intranquil·litzat una mica i, com que he vist que podia consultar el catàleg en línia de la seva biblioteca, he mirat si tenien el llibre catalogat. Efectivament, està al seu catàleg amb les mateixes signatures que l’exemplar que jo tinc ara mateix a les mans. Ara s’obren varies possibilitats:

  1. Potser en tenien més d’un exemplar i s’han desfet dels sobrers. No sembla gaire plausible perquè en aquest cas segurament haguessin portat els sobrers a un llibreter de Filadèlfia i no d’Indiana (a més de mil quilòmetres de distancia).
  2. Potser el bibliotecari encara no s’ha assabentat de la desaparició del llibre i el continua tenint al catàleg encara que ara el llibre es trobi a Barcelona (a casa meva). No seré jo qui li pregunti, clar.
  3. Potser es tracta d’una falsificació feta pel llibreter de vell per a donar-se importància.

Sigui quina sigui la correcta de les possibilitats esmentades, no moure ni un dit per a estar-ne segur. Ara ja tinc el llibre, que és el que volia.

Un altre dia us parlaré d’un parell de coses interessants que he descobert només començar a fullejar-lo.