Aquest matí, la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en sessió plenària, ha decidit per 22 vots a favor i 7 en contra (un magistrat estava excusat per malaltia) que no hi ha lloc a invocar l’objecció de consciència per a no cursar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.

Les reaccions dels sectors més rancis de la dreta nacional (CONCAPA, sincapa, església catòlica i demés) ja han anunciat que presentaran recurs al Tribunal Constitucional. Doncs, molt bé. Espero que l’alt tribunal els torni a posar de peus a terra.

El president de la CONCAPA ha dit que la lutte continue (no m’imaginava que pogués estar al corrent de consignes que van circular pel maig francès) i que si el Tribunal Constitucional els torna a tombar els seus arguments, acudiran al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrabourg. En aquest últim pas ho tindrien pelut, perquè cal recordar que l’assignatura es va implantar seguint una recomanació europea (no recordo si del Parlament o del Consell europeu).

La secretària del bisbat de Madrid ha anat més lluny: ha dit que recorreran a “donde haga falta”. Suposo que devia estar pensant en el Tribunal de La Rota. L’únic problema que té aquest tribunal és que les seves sentències només són reconegudes per l’Estat en l’àmbit civil. Ja sabeu els beneficis que obté de les anul·lacions matrimonials.

També podria ser que estigués pensant en alguna mena de recurs més expeditiu. Ja sabeu com les gasten els capellans quan s’hi posen de valent. Des d’incinerar en vida fins a excomunicar, han fet de quasi tot. Les imatges d’ara fa setanta anys de capellans i bisbes acompanyant a los gloriosos cruzados entrant a Barcelona, no son pas de fa tant de temps.

I ara resulta que els mateixos intolerants que em van fer estudiar cantant el Cara al Sol i anant a missa cada dia, resulta que, en nom de la tolerància, no volen que els seus fills sàpiguen que dos homes es poden casar o que es poden manipular cèl·lules mare per a curar malalties. Només els faltaria exigir que s’ensenyi la teoria del disseny intel·ligent.

Espero que el Tribunal Constitucional, quan rebi l’apel·lació, no suspengui cautelarment la sentència, perquè els problemes que podria originar aquesta suspensió serien de campanetes. En primer lloc, tornaríem a trobar-nos on estem ara; es a dir: en algunes comunitats autònomes existeix el dret a l’objecció i en d’altres, no (sentències dels Tribunals Superiors de cada comunitat diverses). Què passa quan un noi de família objectora es trasllada d’Andalusia a Catalunya? Perquè l’objecció l’exerceixen els pares, no el noi.

I, en segon lloc, però no menys important, donada la situació en la que es troba el nostre Tribunal Constitucional (sense renovar des de fa més d’un any) i amb el temps que es pren per a dictaminar els casos que li arriben, podríem trobar-nos amb llicenciats universitaris que no tenen el Certificat d’Estudis Primaris per manca d’una assignatura. Què fem? Els traiem el títol?

Potser tot aquest tema ha estat desenfocat de bon començament. Potser hauríem d’haver fet estudiar l’assignatura a tothom: fer un examen tipus test quan et vas a renovar el DNI o alguna cosa semblant. Si no l’aproves, no mereixes ser ciutadà i, per tant, no et donen el DNI (ni el carnet de conduir, ni res de res).

L’única cosa a la que tindrien dret és a passaport; i: Bon vent i barca nova!