Un dels regals que m’han caigut aquestes festes ha estat un llibre de l’Eduard Punset: ¿Por qué somos como somos? Com que els meus coneguts saben que m’agrada el programa que fa a la tele a hores intempestives, doncs mira… No es que en sigui un fidel seguidor, sobre tot per l’horari, però si algun diumenge no tinc massa són, em quedo a veure’l perquè sempre en treus alguna cosa interessant.

El llibre és exactament igual que el programa de la tele. De fet, ja ho diu ell mateix al pròleg i també he vist que el copyright del llibre és de TVE. Pels qui no conegueu el programa, us recomano que el veieu algun cop. Sempre planteja algun tema d’investigació recent entorn a la intel·ligència i memòria humanes i el funcionament de la ciència. Són una mena de cursos en ciències cognitives amb entrevistes amb els científics d’avantguarda que treballen el tema des de tots els punts de vista, des d’els més filosòfics (antropològics) fins els més materia-listes (clínics).

Les dues coses, tant el llibre com els programes de la tele, estan fetes amb afany divulgador, encara que, cóm és natural, s’hagin d’utilitzar moltes vegades conceptes i paraules molt tècniques. En aquests cassos, hi ha un esforç per part dels científics i dels guionistes per a fer-les entenedores. I, en general se’n surten prou bé.

No obstant, en algun moment arribes a perdre el fil de l’argumentació. El llibre té l’avantatge que pots tornar enrere per rellegir des d’el punt on t’hagis perdut, cosa que la tele no et permet. Encara no he acabat de llegir el llibre i tampoc em veig capacitat per a fer-ne cap comentari. Però hi hagut un moment de la lectura que m’han vingut ganes de suïcidar-me. Ha estat a la pàgina 51; diu el següent (el subratllat és meu):

Todo el mundo sabe que el motor de la célula eucariota, lo que le permite respirar, son unas diminutas estructuras llamadas mitocondrias, y que éstas poseen una serie de enzimas que forman el complejo ciclo de Krebs.

Al acabar de llegir-ho, m’he sentit un inútil! Si tothom sap això, cóm és possible que jo no m’hagi assabentat de res? He hagut de tirar d’enciclopèdia, és clar. I aleshores he esbrinat que existeixen dues menes de cèl·lules: les eucariotes (amb nucli diferenciat) i les procariotes (sense nucli); que les mitocòndries són les centrals energètiques de les cèl·lules i que el cicle de Krebs és la ruta metabòlica de l’oxidació dels hidrats de carboni.

No sé si aquests coneixements formen part del que s’imparteix avui en dia a l’ESO o al Batxillerat; però confesso, no sense certa vergonya, que jo no sabia res de tot això. De totes formes, també he vist que el cicle de Krebs, el va proposar sir Hans Krebs l’any 1937. I jo, us asseguro que vaig fer el batxillerat després d’aquesta data!

Un cop allunyada la primera idea del suïcidi, he pensat que:

  1. O bé jo ho vaig estudiar i ja no ho recordo (cosa que no puc verificar perquè no sé on paren els meus llibres i apunts d’adolescència)
  2. O bé jo no ho vaig estudiar, però ara si que s’estudia perquè els temps avancen (cosa que dubto perquè tothom s’exclama del baix nivell de coneixements dels alumnes d’avui en dia)
  3. O bé en Punset s’ha passat tres pobles i ha elevat a la categoria de biòlegs a tots els seus lectors (cosa que també em sobta perquè suposo que aquesta mena de llibres passen per les mans d’un bon nombre de correctors).

En definitiva, que no sé amb quina de les tres hipòtesi quedar-me. Per tal de no ferir la meva autoestima, li endossaré la culpa a en Punset i els seus correctors i em quedaré tan ample!

Sabíeu que la primera d’aquestes cèl·lules eucariotes va aparèixer fa 2.500 milions d’anys? Són les cèl·lules de les que està format el cos humà. Toma Darwin! Aquest any:  200 aniversari del seu naixement i 150 aniversari de l’Origen de les espècies.