Fa pocs mesos que vaig descobrir un portal d’internet de llibreries de vell i d’ocasió. Suposo que no hi deuen ser totes les que són, però n’hi ha moltes. La veritat és que m’he viciat una mica i, ara, moltes compres de llibres les faig a través d’aquest portal. Sempre tenen uns preus més baixos que els de les llibreries tradicionals i com que el meu llibreter preferit ja va tancar fa temps…

L’adreça de la web és IBERLIBRO. Us animo a què li doneu una ullada perquè, realment, es poden trobar des de gangues fins a coses ben rares. Avui mateix, coses de quan tens poca feina, he estat buscant alguns llibres. No eren gaire antics, però ja son difícils de trobar. Després m’he animat i he pensat que potser algun regal interessant per aquestes festes podia sortir del seu catàleg.

Quan he acabat de fer les compres que necessitava, m’he dedicat a mirar si hi havia coses estranyes i rares a la venda. I, efectivament, he trobat una primera edició de les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss. Gauss va ser conegut en el seu temps com princeps mathematicorum (el príncep dels matemàtics) perquè va ser qui va posar ordre en una disciplina que fins aleshores havia estat molt fragmentada. I aquest llibre seu (publicat quan només tenia vint-i-quatre anys) va ser l’obra mestra d’aquest nou ordre matemàtic.

Segons s’ha sabut posteriorment, el llibre ja l’havia completat quan tenia vint-i-un anys, però no el va portar a cap editor fins uns anys més tard. Per a que us feu una idea de la precocitat del nen Gauss, s’explica una anècdota de quan tenia nou o deu anys. Un dia el professor, cansat de que no li fessin cas, va castigar tota la classe a fer la suma dels primers cent nombres naturals (1+2+3+4+…+99+100)pissarra. Això, en aquella època, era una feinada, perquè a les escoles no es feia servir paper i llapis, si no guix i unes pissarres del tamany d’un foli com la de la foto. Clar, només es podien sumar set o vuit nombres cada vegada i anar arrossegant el parcial per a la següent suma. El professor els va dir que, quan acabessin, deixessin la seva pissarra al damunt de la seva taula. El mestre es va quedar d’una peça quan el nen Gauss, després d’un parell de minuts pensant, va deixar la seva pissarra al damunt de la taula. Però més estranyat es va quedar quan, un cop tots els alumnes havien deixat la seva pissarra, va comprovar que l’únic que havia encertat el resultat era Gauss, que només havia escrit a la seva pissarra un nombre: 5050.

En lloc de posar-se a sumar com un desesperat, que és el que havien fet tots els seus companys, Gauss va pensar una mica i va constatar que si sumava 1+100 (el primer i el darrer nombre de la sèrie) donava 101, si sumava 2+99 (el segon i el penúltim nombre de la sèrie) també donava 101. I així successivament: 3+98, 4+97, 5+96, etc. Com que amb 100 nombres es poden fer cinquanta parelles el resultat havia de ser senzill: 50 x 101 = 5050!

Doncs, bé, el que Gauss no va arribar a saber és que avui el seu llibre, les Disquisitiones Arithmeticae (no confondre amb les altres Disquisitiones que va escriure: Disquisitines Circa Superficies Curvas) el té un llibreter de Sherman Oaks (Califòrnia) anomenat B&L Rootenberg i que el ven pel mòdic preu de 60.500 dòlars americans (uns 45.000 euros). Probablement Gauss, amb aquests diners, hauria pogut viure tota la seva vida sense preocupar-se per les matemàtiques. O potser no!