I went from adolescence to senility, trying to bypass maturity.

Tom Lehrer 

El primer cop que vaig sentir el nom de Tom Lehrer va ser en un seminari de geometria no euclidiana que vaig fer fa uns anys. El professor, per il·lustrar-nos sobre la vida i obra de Lobatxevski, ens va posar una cançó del cantant satíric Lehrer titulada PLAGIARIZE. No se perquè Lehrer li va encolomar la fama de plagiar a Nicolai Ivanovitx Lobatxevski, que és reconegut a totes les històries de la matemàtica com un dels dos descobridors de la geometria no euclidiana. L’altre és Janos Boliay; ambdós van publicar les seves obres independent i coetàniament. De totes formes cal reconèixer que Lehrer fa una aguda sàtira del funcionament del món acadèmic i de l’afany publicador (publish or perish, diuen els anglesos).

El cas és que Tom Lehrer era, a més de cantant satíric, professor de matemàtiques. Va néixer el 1928 a New York i ignoro si encara es viu. El rumor de que havia mort ha sorgit molts cops sense ser cert. Ell mateix va dir en una entrevista a començaments del segle XXI: He sentit dir de tant en tant, que em van expulsar [de Harvard] per ser un comunista, per possessió de drogues, per corrupció de menors, o per diverses infraccions del decòrum de la institució. Lamentablement, cap d’aquests rumors és cert. El que he escoltat amb més freqüència és que estic mort. Això em va encoratjar, amb l’esperança que reduir el correu brossa. Però no ho vaig aconseguir.

A finals dels anys 50’s va publicar alguns articles en revistes reconegudes com Annales of Mathematical Statistics. Peró no va tornar a publicar res més; al menys, de matemàtiques. Durant bona part de la dècada dels 50’s i tota la dels 60’s es va dedicar a la música i a la sàtira. Va ser guionista i compositor de cançons per a shows televisius, va enregistrar uns quants discs i va donar concerts per tot els Estats Units, Inglaterra i Austràlia. El primer dels seus discs el va enregistrar ell pel seu compte, en va fer 300 còpies (estem parlant de vinils!) i les va anar venent ell mateix; al cap d’els anys s’han arribat a vendre 350.000 còpies del disc: és el primer gran èxit de la música underground.

L’any 1973, en donar-li el Premi Nobel de la Pau a Henry Kissinger, va dir que qualsevol sàtira havia quedat obsoleta: la realitat sempre supera la ficció. I es va retirar dels escenaris. I les matemàtiques van guanyar un gran professor: durant sis mesos al any, donava un curs d’introducció a les matemàtiques als alumnes d’art de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz (Matemàtiques per a tenors, deia ell). La resta de l’any vivia a la seva casa de Massachusets, se suposa que composant cançons per al seu musical Tom Foolery. Fins que es va jubilar fa uns anys, moment des del que ja no en se res de res. Poc abans de la seva jubilació li van preguntar en una entrevista perquè no feia sàtira d’en George Bush i del seus sequaços: Perquè no tinc ganes de fer sàtira d’ells, sinó de vaporitzar-los, va respondre.

Les seves cançons són del estil típic del musical americà, però en moltes ocasions es noten els ressons de Kurt Weyl i del cabaret alemany. Però la seva originalitat resideix, sobre tot, en les lletres: son abracadabrants. De la mateixa manera que li va composar una cançó a Lobatxevski, també ho va fer a Werner von Braun, als elements de la tabla periódica, a la sociologia i a d’altres ciències. Una de les cançons més divertides que he sentit a la meva vida és aquesta en la que ens parla de les matemátiques modernes (New Maths):

Perquè després diguin que els professors de matemàtiques són uns avorrits! Ja es pot veure que, al menys un, no ho era. Si busqueu pel youtube hi han moltes gravacions seves. A mi personalment m’ha agradat molt la cançó que porta per títol Enverinant coloms al parc, de la que Nacha Guevara n’ha fet una versió en castellà.

Ara bé, si el que voleu es veure una classe de matemàtiques “original”: mireu aquest enllaç: Una classe amb Tom Lehrer