L’Obamamania.

Tothom està molt content perquè ha guanyat el canvi i el yes, we can als EUA. Ja veurem; jo espero que sigui molt millor que la era Bush. Però per a això no feia falta gran cosa: Bush es retirarà siguen el president pitjor valorat pels seus conciutadans de tota la història del país.

Jo, he de reconèixer que he sucumbit a un altra fantasma diferent: la antipalinmania. Quanta part de culpa te aquesta senyora de la derrota d’en McCain? Probablement no ho sabrem mai. Ara vindran els estadístics amb els seus anàlisi d’intenció de vot i demés martingales per a explicar-ho; però del cert, no ho arribarem a saber.

Cal tenir en compte que, malgrat que Obama ha obtingut set milions i mig més de vots que McCain, les eleccions s’han decidit per un estret marge de diferència en uns quants estats (Florida, Indiana, Ohio, Colorado, Iowa, New Mexico, North Carolina i Virginia). Per canviar el color d’aquests estats no feien falta ni un milió de vots i, aleshores, Obama tindria cent delegats menys i McCain cent més. Guanyador: McCain, encara que hagués obtingut cinc milions i mig de vots menys que Obama. En fi, el que li va passar a Al Gore al 2000: va obtenir més vots però va perdre les eleccions.

I aquesta “dona de casa” (i ho dic en el pitjor sentit de la paraula), que ni tan sols sabia que el vicepresident, al seu país, és un florero, pot ser que hagi arrossegat uns quants vots d’integristes religiosos. Jo tampoc ho crec gaire perquè aquesta gent ja hagueren votat per McCain igualment, per allò del mal menor. Però el que és segur és que ha espantat als republicans moderats: Cóm podia un conservador moderat votar per una senyora border line, que podia arribar a haver d’assumir la presidència, en el no improbable cas de que McCain morís durant els propers quatre anys?

Potser direu que exagero amb això del border line, però només fa falta ficar-se en el youtube i buscar vídeos de la senyora i es troba cada cosa que fa posar els pels de punta a qualsevol. En el mateix vídeo que us posava en el post anterior, la senyora diu que espera despertar-se vicepresidenta per a començar a treballar dur pel país, amb en John McCain; com si en John fos el seu ajuda de cambra! La conversa amb el suposat Sarkozy, també és d’antologia del disbarat. O la seva experiència en política internacional gràcies a que Alaska és a la vora de Rússia.

Hagués estat molt millor pels republicans que hagués continuat la seva carrera per a ser elegida Miss America en lloc de ficar-se en política. Jo crec que en tenia moltes més aptituds. En el seu cas es compleix la llei aquella de que les noies guapes son ximples.

En fi, com deia en Bogart a Casablanca, d’aquestes eleccions sempre ens quedarà Palin. I els seus vídeos al youtube.