Ara que tothom parla de qui serà el proper llogater de la Casa Blanca, a mi em ve de gust parlar d’un altra White House que hi ha als Estats Units. A on s’ajunten els estats de Utah, Arizona i New Mexico hi ha una extensa regió, la majoria dins d’Arizona, que és la Navajo Nation. Ningú pensi que és un raconet: són 70.000 quilòmetres quadrats; aproximadament el doble de Catalunya, per exemple. Això si, no hi ha més de 300.000 ànimes; amples ja estan.

Al bell mig d’aquest territori hi ha un poble anomenat Chinle (Arizona), d’uns 5.000 habitants, més del 90% dels quals són Navajos (Native American, com els hi diuen per aquestes terres amb un eufemisme fruit de lo políticament correcte). A tocar de Chinle hi ha un Canó, no és tan gran com el del Colorado, però és força més interessant: el Canyon of Chelly. De fet, el nom és una redundància: Chelly és una hispanització de dos mots navajos (Tse = pedra i Li = dins de; Tseli) que volen dir precisament Canó (dins de la pedra). O sigui que estem al Canó del Canó. Potser era més irònic pensar que érem al Canó de la Cheli (Araceli); però, no.

De fet, és un conjunt de canons; perquè són varis els rius que conflueixen formant una mena de Y gregues que estan ensorrades uns 300 metres sota el nivell de la plana. Aquí en teniu un foto aèria per a que us en feu una idea.

Tots el canons tenen noms espanyols: Canyon del Muerto, Canyon of Chelly (ja he dit d’on ve el nom), Canyon of Monumento … Els Navajos van assimilar molt ràpidament la cultura hispana i quasi tos ells porten cognoms espanyols com Rodríguez, García, López, etc. Però, avui en dia, d’espanyol no n’hi ha gairebé cap que en sàpiga. A més, els Navajos (que ja eren semi nómades) han estat de les poques tribus de Native Americans que no van ser gaire desplaçats de les seves terres per la conquesta dels wasp (White Anglo Saxon Protestant). Ells s’anomenen a si mateixos “dine” (es pronuncia: díni) que vol dir “poble” en navajo, però també usen el mot navajo (pronunciat en anglès: navaho), d’origen espanyol, i no sembla que els molesti aquest apel·latiu.

El Canyon of Chelly té molts significats religiosos pels Navajo. La religió Navajo és bastant simple i, com totes les religions, només vol donar resposta a la pregunta “d’on venim?”. Pels Navajo la resposta és prou senzilla: l’univers el va crear Spider Grandmother, una senyora que vivia a Spider Rock. Per la resta de qüestions son més aviat panteistes. És curiós que el creador sigui una dona, ja que quasi totes les religions són masclistes en aquest aspecte: els déus són masculins (potser Bibiana Aido hauria de fer alguna cosa en aquest sentit: asexuar els déus, per exemple). Això no vol dir que la cultura navajo sigui feminista, ni tan sols igualitària. Al contrari, són bastant masclistes; i, a més, amb la connivència del Tribunal Suprem dels Estats Units que es nega a veure cassos de claríssima discriminació amb l’argument de l’inviolabilitat de la sobirania tribal (vegeu la sentència Santa Clara Pueblo vs Julia Martínez de 1978).

Però tornem al Canó de Chelly, que m’estic embolicant. La casa de Spider Grandmother està al canó: és a la confluència del Canyon of Monumento i el de Chelly. Allà on conflueixen els dos canons, han quedat dos grans monòlits de uns 150 metres d’alçada que es coneixen amb el nom de Spider Rock. El més alt dels dos és la casa de Spider Grandmother. Cal reconèixer que són d’una bellesa natural poc comuna. I ja se que la història de la grandmother és una ensarronada per a nens; però, veient l’indret, arribes a pensar que potser valdria la pena que fos certa.

Els Navajo no deixen entrar a l’interior baix del canó, si no és acompanyat d’un natiu i en el seu cotxe i pagant, és clar. Suposo que deu ser una de les seves formes de vida. De totes maneres no crec que se la guanyin gaire amb aquest mètode. En tot el temps que vam estar per la banda de dalt del canó (per la que si que et pots passejar amb llibertat) només ens vam trobar amb un altra parella que, per més inri, també eren catalans. Antipàtics, però catalans. Ens va semblar com si els molestés trobar-se amb veïns en aquell indret tan remot, com si ja no podessin dir, al tornar, que havien estat on no hi havia ningú.

També pot ser que no deixin entrar, tal com ens van dir, per preservar les restes de la seva civilització que queden en aquest lloc, per a ells sagrat. La resta més important de la seva civilització és precisament la White House que es troba situada al mig del canó, dins d’una mena de cova que s’ha fet en una esquerda de la paret del canó. No vaig aconseguir esbrinar quina antiguitat té l’edifici, però, per algun comentari històric que em van fer, vaig interpretar que el conjunt devia ser del segle XVII, però no n’estic gens segur. També em van comentar que al canó hi han altres restes navajo més antigues, de fins el segle XIII. Com que no vam entrar al canó, només en vam poder fer fotos amb el zoom meravellós de la super càmera digital d’un dels companys de viatge. Aquí teniu les fotos de lluny, de menys lluny i de aprop. La White House és la casa amb dues torres que es troba a l’interior de la cova. En aquesta foto no es veu gaire blanca però és que està feta de molt lluny; he vist altres fotos en les que es veu totalment blanca. Encara que podria ser photoshop perfectament.

P.S. Aquest matí, que tenia una mica de temps, m’he dedicat a treure l’etiqueta “personal” dels posts referents a viatges, i substituir-la per l’etiqueta “viatges”. Així queda una mica més endreçat el bloc.