Una de les coses per a les que també serveix viatjar és per aprendre idiomes. A mi em feia una mica de por no entendre la pronunciació de l’anglès de la gent del sud, però no he tingut gaires problemes. Al menys, no tants com em pensava que tindria. Costa una mica fer-s’hi, però no és més difícil que parlar català amb un mallorquí o castellà amb un sevillà. D’altra banda, cal reconèixer que ells també fan un cert esforç quan se’n donen compte de que la teva llengua habitual no és l’anglès.

He ampliat el meu vocabulari, clar. La primera paraula que vaig aprendre, per a la nostra desgràcia, va ser “serraller”. No sabia com es deia en anglès (ni punyetera falta que em feia). Però la vaig necessitar perquè a Amarillo (Texas) vaig tenir la magnífica ocurrència de tancar el maleter del cotxe amb les claus dintre. Havíem aparcat el cotxe davant mateix del Sante Fe Building, l’edifici d’oficines del mític ferrocarril, i vam anar a donar un tomb. Jo sempre discutia amb els meus companys, perquè jo no volia tancar el cotxe, mentre ells em demanaven que el tanqués, que portàvem les maletes dins, etc, etc. No se que fan a Nova York perquè mai m’hi he fixat, però a totes aquestes ciutats petites, ningú tanca el cotxe amb clau. En aquestes ciutats et pots trobar amb un psicòpata que t’assassini; però de lladres, no n’hi han. O potser tenen uns sheriffs tan durs que li treuen les ganes de robar a tothom: no fa pas gaires anys encara aplicaven la llei de Lynch.

El cas és que després de visitar la Cambra de Comerç d’Amarillo, on hi havia una interessant exposició sobre Samuel Colt, el dels revòlvers, se’m havia acabat el tabac i al tornar a passar per davant del cotxe vaig obrir el maleter per agafar-ne un altre paquet. Els maleters dels cotxes americans no tenen pany: s’han d’obrir o bé des de dins el cotxe prement un botó ad hoc, o bé amb el comandament a distància, que és el que vaig fer. Vaig deixar les claus al damunt d’una maleta, vaig treure el paquet de tabac d’un altra i vaig tancar el maleter. Fantàstic! I ara com obro el cotxe?

Lo collonut del cas, és que això mateix ja m’havia passat fa més de deu anys, al primer viatge que vaig fer per carretera als Estats Units. Només que aquell cop va ser encara pitjor, perquè estava al parc natural dels Finger Lakes, al estat de New York, on no hi havia pràcticament ningú. Afortunadament, un home dels pocs que hi havien per allà, tenia un telèfon mòbil i vam poder trucar als rangers del parc que, no recordo cóm, em van obrir el cotxe. Ja veieu, doncs, que la màxima aquella de que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, és totalment certa.

L’enrenou que vaig organitzar ja us el podeu imaginar. Menys mal que teníem telèfons mòbils amb cobertura (que aquesta és un altra cosa per parlar-ne, la de la cobertura). Primer esbrinar on estava el despatx del sheriff, després explicar-l’hi que sóc una mica tontet i, finalment, que se’n adoni que sóc totalment ximple quan em diu que he de parlar amb Locke Smith i jo em penso que és una persona: “locksmith” és “serraller” en anglès! Evito reproduir aquest tros del diàleg mereixedor de formar part d’una pel·lícula dels germans Marx. Un cop aprés el vocabulari que em faltava, la cosa ja va ser senzilla.

Aquí el Ferran discutint-se amb el sheriff, amb el locksmith o amb la casa de lloguer de cotxes, ja no ho sé. Estava dels nervis!

Un altra expressió que he aprés i que em va agradar molt, va ser una fórmula de cortesia per a acomiadar-se: “Be save!”. La trobo preciosa. No sabria com traduir-la; potser: “Sigues estalvi!”. Quan la vaig escoltar per primer cop em va sorprendre, però després vaig veure que, tot i no ser molt comuna, és bastant utilitzada.

Finalment, l’altra paraula que em va sobtar va ser “carpool”. Aquesta no la vaig escoltar, estava en una senyal de tràfic a les autopistes d’entrada a San Francisco: “Left lane reserved for buses and carpools”. La paraula te el seu què, perquè no està en el Concise Collins Dictionary que tinc a casa. Als Estats Units no existeixen les senyals de tràfic; només l’STOP és igual que a Europa, amb l’excepció que a molts encreuaments, sota del STOP posen: “4 WAY”. Aixó vol dir que totes quatre cantonades tenen STOP. Ho avisen perquè, si no, podrien quedar-se el cotxes aturats eternament i del que es tracta és de que tothom es pari i es posin d’acord en qui surt primer amb un gest, una mirada, el que sigui. Totes les demés indicacions de tràfic són simples rètols en els que et diuen què pots fer i què no has de fer.

Ja entenia perfectament que el carril de l’esquerra estava reservat pels autobusos; però que coi eren els carpools? Dos-cents metres més endavat tenia la solució: en un altre rètol posava la definició de carpool. “Carpool is a vehicle with 3 or more passengers”. Després he vist que al meu Collins no hi és la paraula, però si que hi és a la wikipedia. Com que nosaltres érem cinc, a bodes em convides! Sobre tot tenint en compte que els embussos al pont de la badia són considerables a segons quines hores.

El tràfic a Bay Bridge (San Francisco) a les set del vespre.

Què important és saber idiomes!

Bé, gent, fins un altre dia. BE SAVE!