El vol de Newark a Tulsa es posposa cinc hores pel clima. Arribem a Tulsa a les tres de la matinada. No tenim ni cotxe de lloguer, ni res que s’hi assembli. Això si, un nodrit grup de joves estan amb pancartes donant la benvinguda a Oklahoma a un grup de nois japos que omplien l’avió en el que hem vingut (en el que no hi cabien més de 40/50 persones: era un avió de butxaca).
El dia següent, havent dormit fatal, poques ganes de fer coses. Després de recollir el cotxe (merda, no es un cadi!), un Buick de nova generació, anem a Sallisaw. Sembla difícil que algú hagi d’emigrar d’una terra tan fèrtil! Els Joad ho van haver de fer. Han passat seixanta anys; segur que tot ha canviat molt. A millor, és, clar.

No hem vist pous petroliers per enlloc i això que la vista allarga tant com vulguis: el país és un camp de futbol de milers de kilòmetres. Tampoc hem vista cap tornado. Hem sabria greu tornar d’aquí sense haver vist coses tant típiques com un tornado o un tiroteo.
Ara ja fa dos dies que hem començat el nostre viatge a l’Oest per la Route 66. Avui entrarem a Texas i deixarem Oklahoma.

Seguiré afegint notes quan hem vingui de gust o en tingui ganes.