En Bruce Edwards Ivins era un científic reconegut. I dic “era” perquè es va suïcidar fa una setmana i ja no és entre nosaltres. En Bruce, i ja em perdonareu la familiaritat de tractar-lo pel seu nom, era un home metòdic que s’havia passat la vida estudiant les malalties infeccioses i la forma de combatre-les. Malgrat haver nascut a Ohio, era catòlic practicant, bon fidel de la església de Sant Joan l’Evangelista de Frederick (Maryland) i membre actiu de la Creu Roja local. Tenia dona i dos fills, dels que va ser un bon pare i marit.
En Bruce, treballava al Centre de Recerca de Malalties Infeccioses del Exèrcit dels Estats Units a Fort Detrick (Maryland). Hi treballava des de fa 36 anys, gairebé des de que va obtenir el seu Master en Microbiologia a la Universitat de Cincinatti (al seu estat natal) el 1971, que uns anys després va completar amb el doctorat a la mateixa Universitat. El seu treball a uns dels centres de recerca amb més recursos dels Estats Units, o sigui del món, s’havia centrat en la cerca de vacunes per a tota mena de malalties infeccioses. No obstant, els seus treballs més notables eren referits al carboncle, una malaltia respiratòria. Gràcies a les seves investigacions, l’exèrcit dels Estats Units és titular de dues patents internacionals de la tecnologia per a la producció de vacunes contra aquesta malaltia.
No fa falta buscar gaire per a veure que el seu treball era molt ben valorat per la comunitat científica: no menys de 50 articles publicats a les revistes més prestigioses de la seva especialitat com Science, Vaccine, Infection and Immunity, Immunology, ASM News, European Journal of Epidemiology, Microbes and Infection, Proceedings of the National Academy of Sciences, etc. Els seus treballs són àmpliament citats per altres eminències en el seu camp.
Perquè es suïcida un home com ell? Per una fotesa: resulta que era el principal sospitós del enverinaments per àntrax (carboncle) que van succeir als Estats Units el setembre i octubre del 2001, poc després del atemptat de les torres bessones. Tot l’FBI era damunt d’ell, ja que el consideraven responsable de l’enviament d’espores d’aquesta malaltia per correu a diferents destinacions, entre elles alguns senadors del USA.
En Bruce, sota la seva capa de persona respectable, metòdica i responsable, era un fill de puta. Com que havia de provar si la vacuna funcionava, necessitava malalts; forma d’obtenir-los: infectant-los. Que senzill! Lo collonut del cas, és que era el propi exèrcit dels USA qui li facilitava els ceps del virus. Clar, els agafava del laboratori del exèrcit on treballava. Els Max Aue’s que obeeixen ordres són molt perillosos, ja ho sabem per la novel·la de Littell; però cal que ens guardem molt més dels Max Aue’s amb iniciativa, com aquest.
El tema, tot i que va produir cinc morts si no recordo malament, seria una anècdota com moltes a les que ja estem acostumats i que acaben amb uns quants morts: dos adolescents entren a una escola (o un parc, o un mercat, …) amb armes automàtiques i es carreguen a tot el qui els hi passa pel davant, un conductor entra a l’autopista en sentit contrari fins que es converteix en puré emportant-se’n uns quants cadàvers entre mig dels ferros retorçats, un pare de família es carrega la dona i els fills per després suïcidar-se … En fi, l’anecdotari és molt ample i no cal recordar-lo tot perquè ja és prou trist.
El problema més greu de la gesta del senyor Ivins, no radica en el fet mateix que, com ja he dit no passaria de ser una anècdota, si no en la forma en que es va presentar a l’opinió pública. El darrer trimestre del 2001, tots els diaris dedicaven un espai de no menys de tres o quatre planes a la “guerra” mundial contra el terrorisme. I dins d’aquesta guerra estaven inclosos els riscos bacteriològics perquè, segons se’ns deia, això de fabricar espores del àntrax era una cosa que gairebé podia fer qualsevol al lavabo de casa.
La Vanguardia, 18 octubre 2001
El País, 15 octubre 2001
Ja s’ha parlat abastament de les mentides que se’ns van dir sobre les armes de destrucció massiva del Sadam Husein i, molt probablement, això del àntrax en va ser l’assaig general: Si l’opinió pública es capaç de creure’s això, perquè no dir-ne una de més grossa? I així es va anar teixint una xarxa de mentides i més mentides, fins arribar a la famosa sessió del Consell de Seguretat de la ONU en la que Collin Powell va exposar les “proves” de l’existència d’armes de destrucció massiva al Iraq; entre les quals, naturalment, hi havia 25.000 litres d’àntrax.
És natural que, quan et parlen d’un tema en el que no hi entens, tinguis tendència a escoltar a aquells que semblen més ben informats que tu. I tots considerem que, en un afer d’aquestes característiques, sempre estarà més ben informat el govern, que per això te una pila d’experts i de consultors. També és normal pensar que potser el govern pugui donar alguna informació esbiaixada per afavorir els seus propis interessos. Però el que ningú podia sospitar és que s’estiguessin ordint autèntiques mentides i fabricant proves per a donar-lis suport.
I el que resulta finalment preocupant és que ningú, ningú!, ha reconegut aquesta forma de procedir ni ha demanat disculpes per ella. I no solament això, sinó que el director de la CIA d’aquella època, George Tenet, en un llibre que va publicar fa aproximadament un any (At the center of the storm), deia textualment: La revelació més sorprenent d’aquesta història d’èxit de la intel·ligència va ser que el programa del àntrax es va desenvolupar en paral·lel a la planificació del 11S. I, per a reforçar-ho, ens dona els detalls: Fins on hem pogut determinar, al-Zawahiri va estar involucrat en el projecte l’estiu del 2001, quan el lloctinent d’al-Quaeda, juntament amb Hambali, van rebre durant més d’una setmana informació de Sufaat sobre els progressos que havia fet per aïllar l’àntrax. Tota l’operació es va gestionar a la cúpula d’al-Quaeda, amb una estricta compartimentació. Un cop acabada aquesta fase del seu treball, Sufaat, fugit de l’Afganistàn el desembre del 2001, va ser capturat per les autoritats quan intentava tornar a Malàisia. La nostra esperança és que aquestes i moltes altres accions, hagin neutralitzat l’amenaça del àntrax, al menys temporalment. Mentre tant, el senyor Bruce E. Ivins continuava al comandament d’un dels laboratoris bateriològics més ben dotats del exèrcit dels Estats Units. I el senyor Tenet, cap de la “intel·ligència” americana, disparava amb canons en la direcció equivocada.
Fins quan, Catilina …???
18 comentaris
Comments feed for this article
Agost 5, 2008 a 8:09 pm
jaumeduran
Et quedes de pedra.
Agost 6, 2008 a 11:10 am
Theo
Chomsky és una lectura obligada per reflexionar sobre cap a on anem amb aquesta Cultura de la Por que ens estan imposant els nostres estats… Piratas y emperadores, l’últim que he llegit, és molt interessant…
Una abraçada!
Agost 6, 2008 a 3:56 pm
Ferran
jaume:
Jo, quan ho vaig llegir al diari al.lucinava. El cert és que, quan la investigació va passar al FBI, desseguda van dir que no podia ser l’obra d’un “aficionat”. Però, clar, això ja no interesava fer-ho públic.
Theo:
Chomski és referència obligada per a moltes coses, hahahaha. Però la veritat és que no estic massa interessat en analitzar tota aquesta porqueria. Només és que em poso de mala baba quan descobreixo les aixecades de camisa interessades amb les que pretenen enganyar-nos. I, sobre tot: em nego en rodó a “cultivar” la Por. Però veig que hi ha molta gent de la meva edat (amics meus inclosos) que no paren de parlar de la insegurat. Com si el món hagués estat un lloc segur en alguna época! I, posats a comparar, no és més segur sortir ara al carrer que sota la dictadura nazi?
Agost 7, 2008 a 1:09 pm
anomenatinutil
T’engresques a fer un meme?:
Agost 7, 2008 a 2:37 pm
anomenatinutil
Perfecte, però la gràcia consisteix a fer-ne un post amb el meme. hehe
Salut!
pd: per aquest costat si que hi ha algú.
Agost 7, 2008 a 6:19 pm
Ferran
Veus com ja t’havia dit que no sabia gaire com anava això dels meme’s! Hahahaha.
No se si em ve gaire de gust fer un post amb una mena de declaració de principis …
Agost 9, 2008 a 6:12 am
Arqueòleg Glamurós
Wooo!
Realment aquest cas posa en evidència en primer lloc la hipocresia i els mentides dels serveis secrest americans i en segón lloc ens alerta de com la medicina i la ciència molts cops no té escrúpols ni ètica de cap mena, per jugar amb la vida de la gent, lamentablement!
Agost 9, 2008 a 8:28 am
Ferran
Si; en aquest cas no se qui em fa més por, si el senyor Ivins o el senyor Tenet. M’inclinaria pel Tenet, perquè l’Ivins, en definitiva, no és gaire diferent d’altres psicòpates que et pots trobar a una cantonada qualsevol.
Agost 9, 2008 a 8:27 pm
pinucset
Em sembla tot molt greu, injustificable moralment, però…
Sí, va matar 4 persones, però no seria útil conèixer com es cura l’àntrax en cas d’un vertader atac massiu?
És l’etern debat entre l’utilitarisme de l’acte i les màximes kantianes de la moral; l’utilitarisme ens manaria matar 4 persones per estudiar un virus que en podria matar milions, però una màxima kantiana podria ser “no usis la gent amb un fi” (ho explica Fernando Savater citant la película del General Kane).
En la meva opinió, l’utilitarisme és robòtic, només té en compte les conseqüències, com Stuart Mill de petit, a diferència de la teoria kantiana on, malgrat una màxima pot ser tant bona com dolenta (assassinar/eutanàsia és en ambdós casos matar), ens apropem una mica més a la naturalesa humana i al pensament sistèmic que cal per estudiar la ètica.
Ara bé, el què és vergonyós és la política del terror, ho va definir a la perfecció Orwell a 1984:
“Las bombas voladoras que caían a diario sobre Londres eran probablemente lanzadas por el propio gobierno de Oceanía ’solo para mantener a la gente asustada’”.
És l’anomenat terrorisme d’estat http://es.wikipedia.org/wiki/Terrorismo_de_Estado , i el què abans era només part de les distopies, ara cada vegada en veig més exemples.
Per sort, encara hi ha mitjans lliures com els blogs o la premsa alternativa, el problema és l’alt nombre de gent que s’informa per Antena 3…
Així que res, gràcies per fer-me veure aquest assumpte que la premsa internacional no n’havia fet ressò.
Agost 10, 2008 a 9:48 am
Ferran
pinucset:
El problema de l’atac massiu que planteixes, convé analitzar-lo:
1.- Quina, creus, que podria ser la seva procedència?
2.- D’un laboratori científicament avançat (com el de Fort Detrick, per exemple) o d’una pila d’arreplegats que en prou feines saben manegar un avió o un AK47?
3.- Vols dir que el Sr. Ivins (o el laboratori de Fort Detrick en conjunt) no feia dues menes d’investigacions simultànies?
4.- Per una banda desenvolupava ceps més resistents del virus i per l’altra buscava la forma de combatre’ls?
Ja se que el problema fins / mitjans és tant antic com la mateixa humanitat, però que vols que et digui!, en aquest cas tinc masses sospites per pensar que estava fet de bona fe.
La política de terror d’estat va més enllà de la pura utilització de mitjans il.licits per atemorir la població. També n’hi han de lícits que persegueixen la mateixa finalitat: els absurds controls als aeroports, no acollonen una mica als usuaris? Perquè no els fan als trens o a les estacions d’autobusos? La puta mania de demanar el DNI un cop i un altre, les limitacions a l’accés al nostre entorn del immigrants, els canvis en les lleis penals (i l’existència de limbs penals com el de Guantánamo), la permanent cascada de notícies que abans (molt abans) es limitaven a la crònica de sucesos i que ara són sempre objecte de primera plana, …
Podríem seguir enumerant, però hi han moltes actuacions plenament legals que, conscient o subconscientment, van engegan les pors col.lectives. I jo ja estic molt cansat de tota aquesta merda.
Em nego a creure que la meva seguretat personal estigui més amenaçada ara del que ho estava fa 30 anys !!!!!
Agost 11, 2008 a 3:11 pm
Jordi
Ferran, no em mal enteguis!
Evidentment que aquest senyor era un fill de troll, però el coneixement que generava fent el fill de puta pot ser útil per altres ocasions.
I un atac massiu pot venir de tot arreu, però l’important no és la procedència, és la solució que s’hi podria aplicar. Si Ivins no es guardava el coneixement generat aquest podria ser usat per altra gent, és a dir, en part generava coneixement; és la forma com el generava l’injustificable. Podríem dir que era un científic sense escrúpols… Injustificable, però Mill ho qüestionaria.
Ah, i jo diria que la teva seguretat personal ara mateix està pitjor que abans, però comptant que fa 33 anys encara hi havia feixisme a Espanya et puc assegurar que la teva llibertat també ha crescut. Llibertat/seguretat, l’etern debat. Jo prefereixo haver-me de posar la cartera dels diners a la butxaca que no pas dur-la a la mà i que si me la roben afusellin el lladre.
I ja que toques el tema dels controls als aeroports t’asseguro que em rebenten, hi ha dues opcions:
1. Que vulguis fer un atemptat i portis alguna substància incolora a dins d’una ampolla d’aigua.
2. Que portis aigua dins l’ampolla d’aigua.
En el primer cas ets un terrorista, et tiren l’ampolla i apa, en llibertat! Poca cosa s’ha aconseguit si segueixen havent-hi els mateixos terroristes en llibertat.
En el segon cas t’han llevat llibertat a canvi d’una seguretat, en aquest cas efímera…
Agost 11, 2008 a 4:41 pm
Ferran
Home! Jo diria que la procedència de l’amenaça és important: si la coneixes, pots posar mitjans per a que no es posi en pràctica.
Lo de la seguretat akls aeroports, seria per a un post ell solet. Potser el faci algún dia. Saps, per exemple, que l’annex de la Directiva CEE que aprova les mesures extraòrdinaries de seguretat aeroportuaria és secret? No s’ha publicat mai al Butlletí Oficial de la CEE !!! Aixó és Estat de Dret? Cóm podem estar obligats per lleis de les que desconeixem el seu contingut?
Segueixo dient que la meva seguretat no ha empitjorat. Quan governava Franco, l’eficiència de la policia (la normal, no la social) era la mateixa que ara.
Agost 11, 2008 a 7:32 pm
pinucset
Ferran, jo diria que la procedència d’una amenaça és sempre difosa i molt poc previsible. L’Ivins, un terrorista o un científic, o ambdues coses? Un investigador pot estar en contacte amb terroristes i viceversa… Diria que més important que saber la procedència de l’amenaça és tenir el coneixement suficient per a solucionar-la.
Respecte als aeroports espero l’entrada, conec poquíssim el tema, de manera que segur que seria molt enriquidor pels que estem com jo :D
El tema de la seguretat durant el feixisme el conec massa poc, però recordo el meu professor d’història dient que ara tenim molta llibertat i menys seguretat que durant el franquisme. Però he estat ara buscant algun estudi i no n’he trobat cap… I per seguretat em refereixo a que no et robin, no pas a la seguretat de tenir un judici just, etc. Potser el terme seguretat no és el més apropiat, potser el terme seria “seguretat ciutadana”, em disculpo per no haver-ho puntualitzat abans!
Agost 12, 2008 a 5:47 am
Ferran
Potser tinguis raó en el tema de la procedència: massa difossa per a ser previnguda. Però no crec que hi haguem de renunciar.
Sí, jo també parlava de “seguretat ciutadana”. Tampoc tinc estadístiques fiables. No crec que les memòries anyals de la fiscalia serveixin perque, con és fàcil d’entendre, la get no denunciava moltes coses abans (violència de génere, coaccions, etc.). Però si agafes les memòries del temps de la democràcia, no es veu un creixement alarmant en el nombre de denuncies. Ergo …
Quan parlava de la meva seguretat, més aviat volia referir-me al meu sentiment de seguretat. Per a mi, passejar per les Rambles o pel Raval ara o fa trenta anys, no és gens diferent.
Agost 12, 2008 a 7:33 pm
pinucset
Molta raó amb això que abans la gent no denunciava tant i per això ens pot donar la sensació que abans hi havia més seguretat. No se m’havia acudit que podia ser així :D
I no sé quants anys tens, potser tu vas viure-ho i tu estàs parlant d’experiència i jo d’haver sentit sonar campanes XD
Agost 13, 2008 a 5:58 am
Ferran
És clar que ho vaig viure: tinc 53 anys. Quan va morir el Paco en tenia 20.
Per això et parlo del meu sentiment de la seguretat. Per a mi, no ha canviat. Encara que avui se’n parli molt més que abans.
Agost 13, 2008 a 8:31 pm
pinucset
A vegades em penso que tothom té 18 anys com :P
I jo tenia entès (de sentir-ho), que durant el feixisme es notava més seguretat al carrer, clar que amb la pena de mort vigent té poc mèrit ¬¬
Agost 14, 2008 a 8:07 am
Ferran
Doncs, no. No tothom te la sort de tenir 18 anys, hahahaha
La meva sensació no és aquesta; a més, la pena de mort només s’aplicava en casos molt concrets. Als carteristes no els matàven!