En Bruce Edwards Ivins era un científic reconegut. I dic “era” perquè es va suïcidar fa una setmana i ja no és entre nosaltres. En Bruce, i ja em perdonareu la familiaritat de tractar-lo pel seu nom, era un home metòdic que s’havia passat la vida estudiant les malalties infeccioses i la forma de combatre-les. Malgrat haver nascut a Ohio, era catòlic practicant, bon fidel de la església de Sant Joan l’Evangelista de Frederick (Maryland) i membre actiu de la Creu Roja local. Tenia dona i dos fills, dels que va ser un bon pare i marit.

En Bruce, treballava al Centre de Recerca de Malalties Infeccioses del Exèrcit dels Estats Units a Fort Detrick (Maryland). Hi treballava des de fa 36 anys, gairebé des de que va obtenir el seu Master en Microbiologia a la Universitat de Cincinatti (al seu estat natal) el 1971, que uns anys després va completar amb el doctorat a la mateixa Universitat. El seu treball a uns dels centres de recerca amb més recursos dels Estats Units, o sigui del món, s’havia centrat en la cerca de vacunes per a tota mena de malalties infeccioses. No obstant, els seus treballs més notables eren referits al carboncle, una malaltia respiratòria. Gràcies a les seves investigacions, l’exèrcit dels Estats Units és titular de dues patents internacionals de la tecnologia per a la producció de vacunes contra aquesta malaltia.

No fa falta buscar gaire per a veure que el seu treball era molt ben valorat per la comunitat científica: no menys de 50 articles publicats a les revistes més prestigioses de la seva especialitat com Science, Vaccine, Infection and Immunity, Immunology, ASM News, European Journal of Epidemiology, Microbes and Infection, Proceedings of the National Academy of Sciences, etc. Els seus treballs són àmpliament citats per altres eminències en el seu camp.

Perquè es suïcida un home com ell? Per una fotesa: resulta que era el principal sospitós del enverinaments per àntrax (carboncle) que van succeir als Estats Units el setembre i octubre del 2001, poc després del atemptat de les torres bessones. Tot l’FBI era damunt d’ell, ja que el consideraven responsable de l’enviament d’espores d’aquesta malaltia per correu a diferents destinacions, entre elles alguns senadors del USA.

En Bruce, sota la seva capa de persona respectable, metòdica i responsable, era un fill de puta. Com que havia de provar si la vacuna funcionava, necessitava malalts; forma d’obtenir-los: infectant-los. Que senzill! Lo collonut del cas, és que era el propi exèrcit dels USA qui li facilitava els ceps del virus. Clar, els agafava del laboratori del exèrcit on treballava. Els Max Aue’s que obeeixen ordres són molt perillosos, ja ho sabem per la novel·la de Littell; però cal que ens guardem molt més dels Max Aue’s amb iniciativa, com aquest.

El tema, tot i que va produir cinc morts si no recordo malament, seria una anècdota com moltes a les que ja estem acostumats i que acaben amb uns quants morts: dos adolescents entren a una escola (o un parc, o un mercat, …) amb armes automàtiques i es carreguen a tot el qui els hi passa pel davant, un conductor entra a l’autopista en sentit contrari fins que es converteix en puré emportant-se’n uns quants cadàvers entre mig dels ferros retorçats, un pare de família es carrega la dona i els fills per després suïcidar-se … En fi, l’anecdotari és molt ample i no cal recordar-lo tot perquè ja és prou trist.

El problema més greu de la gesta del senyor Ivins, no radica en el fet mateix que, com ja he dit no passaria de ser una anècdota, si no en la forma en que es va presentar a l’opinió pública. El darrer trimestre del 2001, tots els diaris dedicaven un espai de no menys de tres o quatre planes a la “guerra” mundial contra el terrorisme. I dins d’aquesta guerra estaven inclosos els riscos bacteriològics perquè, segons se’ns deia, això de fabricar espores del àntrax era una cosa que gairebé podia fer qualsevol al lavabo de casa.

La Vanguardia, 18 octubre 2001

El País, 15 octubre 2001

Ja s’ha parlat abastament de les mentides que se’ns van dir sobre les armes de destrucció massiva del Sadam Husein i, molt probablement, això del àntrax en va ser l’assaig general: Si l’opinió pública es capaç de creure’s això, perquè no dir-ne una de més grossa? I així es va anar teixint una xarxa de mentides i més mentides, fins arribar a la famosa sessió del Consell de Seguretat de la ONU en la que Collin Powell va exposar les “proves” de l’existència d’armes de destrucció massiva al Iraq; entre les quals, naturalment, hi havia 25.000 litres d’àntrax.

És natural que, quan et parlen d’un tema en el que no hi entens, tinguis tendència a escoltar a aquells que semblen més ben informats que tu. I tots considerem que, en un afer d’aquestes característiques, sempre estarà més ben informat el govern, que per això te una pila d’experts i de consultors. També és normal pensar que potser el govern pugui donar alguna informació esbiaixada per afavorir els seus propis interessos. Però el que ningú podia sospitar és que s’estiguessin ordint autèntiques mentides i fabricant proves per a donar-lis suport.

I el que resulta finalment preocupant és que ningú, ningú!, ha reconegut aquesta forma de procedir ni ha demanat disculpes per ella. I no solament això, sinó que el director de la CIA d’aquella època, George Tenet, en un llibre que va publicar fa aproximadament un any (At the center of the storm), deia textualment: La revelació més sorprenent d’aquesta història d’èxit de la intel·ligència va ser que el programa del àntrax es va desenvolupar en paral·lel a la planificació del 11S. I, per a reforçar-ho, ens dona els detalls: Fins on hem pogut determinar, al-Zawahiri va estar involucrat en el projecte l’estiu del 2001, quan el lloctinent d’al-Quaeda, juntament amb Hambali, van rebre durant més d’una setmana informació de Sufaat sobre els progressos que havia fet per aïllar l’àntrax. Tota l’operació es va gestionar a la cúpula d’al-Quaeda, amb una estricta compartimentació. Un cop acabada aquesta fase del seu treball, Sufaat, fugit de l’Afganistàn el desembre del 2001, va ser capturat per les autoritats quan intentava tornar a Malàisia. La nostra esperança és que aquestes i moltes altres accions, hagin neutralitzat l’amenaça del àntrax, al menys temporalment. Mentre tant, el senyor Bruce E. Ivins continuava al comandament d’un dels laboratoris bateriològics més ben dotats del exèrcit dels Estats Units. I el senyor Tenet, cap de la “intel·ligència” americana, disparava amb canons en la direcció equivocada.

Fins quan, Catilina …???