Avui fa sis mesos que vaig encetar aquesta cosa d’escriure en públic. No se si he avorrit gaire al personal; probablement si, encara que no ho diran. De totes formes, i mentre tingui temps, ho continuaré fent. He descobert que m’agrada; i d’alguna manera m’obligo a reflexionar. Convé fer-ho, sense menjar-se gaire el cap, però fer-ho. De fet ja ho feia abans, només que ho deixava en fulls que, amb el temps, acabaven a la paperera. Ara queden aquí, ben arxivats i guardats. Quines coses te la tecnologia!

He vist que ahir es va batre el rècord de visites diari a aquest bloc. Curiosament, el rècord anterior era del 21 d’abril, també el dia abans de complir tres mesos. Fa alguna cosa el WordPress per a celebrar les efemèrides? En fi, tant se val …

Com que un és amant de les mates, fa uns dies vaig intentar crear-me un model explicatiu de perquè uns posts tenien més visites que d’altres. Vaig buscar la correlació estadística entre nombre de visites i nombre de fotografies, de links, de paraules, etc. de cada post. Però després de moltes regressions no vaig trobar res significatiu (els R2 no arribaven ni a 0,2). Com que no tinc cap ganes de generar-me un model caòtic (segurament més explicatiu), ho he deixat córrer. Seguiré a la babalà, com fins ara.

Un darrer apunt: He llegit l’últim llibre d’en Zafón. No mereix ni un comentari. És una novel·la vulgar. Estic per tornar a mirar-me La sombra del viento, per a veure si és que em vaig enlluernar o es que era realment molt millor. Però no ho faré: tinc altres lectures i relectures més interessants al calaix. No em puc estar de dir una cosa del llibre. Pàgina 259 darreres línies: “Visualicé el saldo que reposaba en mi cuenta del Banco Hispano Americano y me dije …” (el subratllat és meu). Un milió d’exemplars, medis de comunicació a dojo, tots els calers d’en Lara ficats pel mig, però no van contractar un bon corrector ni van fer una segona lectura. Així funciona la literatura actual!