La setmana passada i per qüestions de feina, vaig estar un parell de dies a Almeria. La veritat és que no vaig poder fer gens de turisme; només vaig donar una volta pel centre de la ciutat després de sopar. Vaig dormir a un hotel que estava a la mateixa plaça de la catedral, un racó encantador al centre del casc antic i que també és el lloc per on hi ha els bars i les terrasses per anar a fer una mica de sobretaula després de sopar. Com que estava tot sol només va ser això: una passejada i a dormir. L’hotel també era un lloc encisador: una antiga mansió aristocràtica reconvertida, amb només una vintena d’habitacions i un servei disposat a ajudar en tot.

No m’agrada gens viatjar sol. I, sobre tot, el que més em molesta es haver de sopar sol. Sempre he pensat que el menjar no és un acte biològic (que també) sinó que, fonamentalment, és un acte social: mengem amb amics, amb família, amb amants, fins i tot amb enemics. Per això, quan he de sopar sol, procuro xerrar amb els cambrers. La taula i la gastronomia sempre son un bon tema de conversa i a la gent li agrada explicar-te les coses de la seva terra. Vaig descobrir dues coses: un peix del que no havia sentit mai a parlar: el Gallo Pedro (una mena de turbot però d’aspecte més semblant al lluç) i las Tetas de la Sacristana.

null

Les Tetas de la Sacristana, com podeu veure és un vi. Només a un andalús se li pot acudir de posar aquest nom a un vi! És un vi força decent, fet amb Merlot i Tempranillo, un gust molt afruitat, amb una mica de regust a ametlles i, pel meu gust, un pel massa dolç. El fan a la Alcarria almeriense, la part més oriental de l’Alcarria i segurament a uns set-cents o vuit-cents metres sobre el nivell del mar.

Divendres, sopant a un restaurant de Barcelona, vaig descobrir que lo del Gallo Pedro, tampoc és un descobriment absolut. Per aquí al nord de la mediterrània també hi ha aquesta mena de peix: a Catalunya se’n diu Gall de Sant Pere. No l’havia provat mai; i això que és bo, el condemnat!

I que te a veure tot això amb l’Alfonso Vidal y Planas? Doncs que ha donat la casualitat que abans d’ahir, vaig rebre un email d’una persona d’Almeria que va caure al meu bloc mentre buscava informació del Sr. Vidal y Planas. Si m’hagués escrit una setmana abans hauríem pogut quedar per a sopar i prendre una copa després del sopar. Quina llàstima!

En concret, l’Alberto, aquest és el seu nom, està buscant qualsevol mena d’informació sobre la obra de teatre més famosa d’aquest autor: Santa Isabel de Ceres, de la que em sembla que ja en vaig parlar en algun post anterior.

La veritat és que no l’he pogut ajudar gaire. De fet i com ja sabeu, el meu interès per aquest autor es limita a una de les seves novel.les (Bombas de Odio), perquè en ella es parla del meu besoncle. La veritat és que el personatge del Vidal y Planas és força atractiu i també vaig esbrinar alguna cosa sobre la seva poesia, publicada els darrers anys de la seva vida a l’exili mexicà. També hi ha un post sobre el tema, però no tinc ganes de buscar-lo.

Ara faig una crida a tots els lectors del bloc: Si sabeu on trobar material gràfic, periodístic o de qualsevol altra mena sobre la obra de teatre Santa Isabel de Ceres de Alfonso Vidal y Planas, que es va estrenar a Madrid l’any 1922 amb un èxit remarcable, Feu-m’ho saber. Així podrem ajudar l’Alberto d’Almeria en les seves recerques. Moltes gràcies a tots.

Com que se que entre els meus lectors hi ha algun bibliotecari, la crida va especialment dirigida a ell. Ja se que això és una provocació, però és el que hi ha … Hehe