És divendres, fa una calor enganxosa i estic avorrit. Cocktail ideal per a qualsevol parida. Només cal trobar una víctima adequada per a deixar anar la mala baba condensada que anem acumulant en aquests dies que tothom és mig de vacances.

Sona el telèfon. L’agafo de mala gana: m’ha fet aixecar de la meva indolència, i de la cadira també.

El señor Fernando Mir Sabáte.

Per la forma de parlar, el meu interlocutor no és d’aquí. Penso si deu ser peruà o equatorià; argentí em sembla que no, l’accent porteny és molt evident.

Ferran – li contesto, una mica malcarat.

Perdón? – ell no entén res.

Que mi nombre es Ferran – torno a repetir de forma una mica brusca.

Noto que s’ho pensa un segon, però tot seguit reprèn la seva salmòdia, fruit d’un curset de formació que tot just ha durat un parell de dies i que no li han pagat.

Señor Ferran – ho pronuncia amb una mica de por, però no està del tot malament -, buenas tardes. ¿Es usted la persona que usa el ADSL en su casa?

Si – contesto amb un simple monosíl·lab per a no semblar interessat, però ell no desisteix.

Le llamo de fregtudrorirsve.com, para ofrecerle una línea ADSL diez megas con llamadas telefónicas por xx euros al mes. Està usted abonado a Telefónica, ¿verdad?

Si – continuo amb els monosíl·labs i no penjo per a no semblar descortès.

I ara, a una velocitat esparverant, comença a llençar-me tota la pila d’avantatges amb les que em trobaré si deixo la meva estimada Timofónica i faig el contracte que em proposa. Jo aparto l’auricular de la meva orella i segueixo llegint el llibre que tenia al davant. Només sento una remor de fons, com una lletania religiosa ben apresa. Només vaig fent un ssss o un mmmm de tant en tant; espero que se’n doni compte que no l’estic escoltant. Però és inútil, ell segueix. Quan noto que comença a frenar, torno a acostar-me l’auricular.

Pero si yo ya estoy pagando menos con mi operador – li dic, de forma displicent i amb l’evident intenció de donar per acabada la conversa.

Esto no es posible don Ferran – hi ha poques coses que m’emprenyin més que em diguin don. A on coi els hi fan els cursets a aquesta gent? – Le he dicho xx euros mensuales. Y no durante tres meses sino para siempre.

¿Para siempre? – li contesto amb un to d’escepticisme total, com aquell que diu: per sempre, només la mort.

Ell s’ha parat un moment a pensar i això ha estat la seva perdició. També m’ha donat temps a mi a pensar, i he decidit que ja tenia víctima per a matar l’ensopiment d’una tarda calorosa d’estiu. No tenia res contra ell; potser tampoc contra el gremi dels tele operadors, però avui s’han confabulat les circumstàncies per a que aquest home pagui per totes les trucades no desitjades que rebo a casa.

Bueno claro, habrá los aumentos anuales que se realicen para ajustar las tarifas – em diu, caient de forma incauta en el parany.

Y ¿ de cuanto serán esos aumentos?

Bueno, normalmente nos ajustamos al IPC.

¿El general de España o el de Catalunya?

Bien, supongo que debe ser el general de España.

¿Supone? ¿No puede asegurármelo?

Tendría que confirmarlo. Pero ha de tener usted en cuenta, don Ferran -quina tocada de pebrots amb el don-, que las demás compañías también proceden de la misma forma.

Creo que no. Las tarifas de Telefónica están fijadas por el gobierno.  Al menos, de momento.

Bueno, sí. Es cierto. Pero se establecen en función del IPC.

¿Está usted seguro?

Nou dubte i nova parada. Penso en si passar a l’atac o deixar-lo que es vagi estrenyen la corda. Aquestes coses no tenen gràcia si no portes la iniciativa, així que prefereixo llençar-me per algun viarany poc explorat.

Una pregunta: ¿me asiganrán IP fija o serà dinámica?

Este … un momento que hago la consulta – musiqueta d’espera telefònica.

No em fa esperar gaire. Deu tenir el supervisor a la vora. De totes formes, he de demostrar-li que jo porto la direcció de la conversa.

Nuestras IP pueden ser tanto fijas como dinámicas, señor.

Oiga, no puedo estar esperando cada vez que usted tiene una duda. No tengo mucho tiempo que perder – sóc un autèntic fill de puta, ho sé. Però és que l’avorriment és tan fort que no puc resistir la temptació de putejar algú.

Le ruego que me disculpe, don Ferran – tornem-hi!

Le ruego que me apee el tratamiento.

¿Perdón? – no m’ha entés.

Ara he estat jo el que s’ha parat i li he donat l’oportunitat de passar al contraatac. Comença a dir-me que per no se quants euros al mes tindré totes les trucades gratis, el ADSL a no se quants megas i la televisió per cable i no se si m’ha dit alguna cosa més perquè ja començava a separar altre cop l’auricular de l’orella.

¿Si? -li dic, interessant-me- ¿Y qué canales podré ver de TV?

Un momento -no te el fulletó a mà. Mentre el busca vaig cavil·lant que fer per a desempallegar-me d’ell.

Son dieciseis canales, aquí hay teledeporte, CNN …

No me interesan los deportes – el tallo.

También hay de cine como Calle13 o VeoTV …

No los conozco.

Això l’ha desarmat. Comença a ser conscient que no en traurà res d’aquesta trucada. Però tampoc pot ser mal educat: en això si que l’han ensenyat be al curset de formació.

Oiga -li dic-, ¿podré conservar la dirección de mi pàgina web y de mis emails que están en el dominio telefonica.net?

Nous dubtes. És el moment d’aprofitar l’avinentesa per acabar la farsa. Com que triga una mica en contestar, li dic que millor que investigui els dubtes que m’han quedat i que em torni a trucar el dilluns. Quedem així. Em pregunta quina hora em va millor per a parlar i li dic una hora que se que la meva dona serà a casa. A veure si l’agafa ella i l’engega directament, que és el que acostuma a fer. No se si es més caritatiu.

Al menys he aconseguit treure’m l’avorriment de sobre una estona. Encara que l’home no en tingués cap culpa del meu avorriment.