Clip del trailer

Com ja vaig comentar, aquest estiu anirem de vacances a l’Amèrica Profunda. Seguirem la ruta dels Joad de “Las Uvas de la Ira” des de Sallisaw (Oklahoma) fins a Califòrnia. La veritat és que la part final de la ruta la modificarem a la nostra mida per a poder arribar a San Francisco i descansar-hi uns quants dies fent turisme (cosa que no van fer els Joad). Per anar-nos ambientant, ens mirem de tant en tant el film d’en John Ford. Nunnally Johnson va adaptar la novel·la per a convertir-la en una pel·lícula magistral que es va estrenar tot just dos o tres anys després de la seva publicació. Va estar nomenada l’any 1940 per set oscars i en va guanyar dos: al millor director (John Ford) i a la millor actriu de repartiment (Jane Darwel, Ma Joad: la mare).

Va ser una pena que no li donessin l’oscar al millor actor a Henry Fonda, que fa un paper impressionant, tot i que feia poc temps que es dedicava a això del cinema: la seva primera pel·lícula és de 1935. En algun lloc he llegit que, una vegada, li van preguntar a John Ford que era el cinema, i el gran director va respondre: “Vostè ha vist caminar Henry Fonda? Doncs això és el cinema!” I és cert: en aquest film camina molt i ho fa d’una forma que només la sap fer ell. Potser se li assembli una mica el Gregory Peck, però ningú més camina com ell. Li van donar l’oscar quan ja tenia setanta-cinc anys; és clar que el paper que fa a l’Estany Daurat també és de campanetes.

Una de les coses que ens vam fixar és que el germà gran del Tom Joad (Henry Fonda), en Noah Joad (personatge interpretat per un actor per a mi desconegut: Frank Sully; el segon per l’esquerra a la foto), desapareix a mitja pel·lícula sense que se’ns digui que s’ha fet d’ell. La darrera vegada que apareix és quan creuen el riu Colorado (frontera d’Arizona i Califòrnia) i tots els homes de la família es banyen al riu, a prop de la primera ciutat californiana, Needles. Ell està jugant dins l’aigua amb un tros de fusta al que li ha posat una branca travessada per a que sembli un vaixell. Però ja no torna a aparèixer en la resta del film; i encara en queda més d’una hora!

Jo recordava del llibre que en Noah es queda en algun lloc del recorregut, que no arriba al final amb la resta de la família; però no recordava les circumstàncies exactes de la seva retirada. Així que em vaig anar a buscar el llibre de Steinbeck i a cercar-hi el lloc concret on es produeix l’abandó d’en Noah. És a mitja novel·la, al capítol XVIII. I és precisament quan són a Needles, banyant-se al riu. Mentre s’estan banyant, i això no surt a la pel·lícula, arriben dos desconeguts que se’n tornen cap a casa seva (“al menys ens morirem amb la gent que coneixem i no entre estranys que ens odien”). En Noah, que ha estat gaudint de l’aigua com els altres, comença a pensar en la crua realitat que els hi han descrit els dos desconeguts. I es convenç a si mateix que no abandonarà la vora de l’aigua, del riu. Només parla amb en Tom; li diu que ell es queda al riu, que al riu sempre hi ha peixos, que caminarà riu avall, que ningú es mor de gana al costat d’un riu. Quan en Tom li demana per la família, li respon, amb una certa amargura, que ja sap com va el tema, que la família el tracta be, però que, en el fons, li tenen llàstima. El noi no és gaire espavilat. En Tom l’intenta fer canviar d’opinió mentre en Noah segueix caminant riu avall.

No hi ha res a fer, li diu, Estic trist, però no puc fer altra cosa. He de marxar.

En Tom el segueix unes passes però finalment es para. El veu desaparèixer entre la malesa i el torna a veure reaparèixer més enllà seguint la vora del riu, fent-se cada cop més petit fins a desaparèixer finalment entre els salzes. En Tom es treu la gorra, es rasca el cap i torna a la cova formada pels salzes i s’estira a dormir.

És curiós que una escena tan cinematogràfica com aquesta, que segurament es pot resoldre amb menys de trenta segons, hagi desaparegut del film. Em fa l’efecte que a l’escena, que Steinbeck resol en un parell de pàgines, hi han suggerides una pila de coses: des de las relació del fill menys dotat amb la resta dels membres de la família, fins a la reminiscència de les cultures potàmiques. En definitiva, acaben de travessar el desert d’Arizona i ara hauran de creuar el desert de Mohave. El riu és la taula de salvació per a en Noah. I és una llàstima també perquè la història queda una mica penjada, amb un dels protagonistes que desapareix sense saber perquè. I, a més, això li donaria molt més sentit a la cançó que, de forma fins i tot pesada, es va repetint tot al llarg de la pel·lícula: Red River Valley.

Encara em pregunto ara com és possible que en Darryl Zanuck i en John Ford, que tots dos tenien un perfil notablement conservador, se’ls acudís l’idea de portar a la pantalla aquesta novel·la de caràcter tan social i polític.