Ahir al vespre, no se si per commemorar el recent traspàs d’en Sidney Pollack, feien a la tele Havana, una de les seves darreres pel.licules, amb un Robert Redford ja granadet, però atractiu, com sempre. No em va semblar un film excepcional, però val a dir que els diàlegs són molt bons i això que la guionista, una tal Judith Rascoe, no és gaire coneguda; al menys, a mi, no em sona. 

El film és un refereixit de Casablanca. Només cal substituir Segona Guerra Mundial per Revolució Cubana i poca cosa més. Un aparentment vividor s’enamora d’una noia, casada amb un dels líders revol.lucionaris, els dies abans de l’ocupació de La Habana per Fidel. Aquí, en Redford/Bogart no te cap tuguri per a vendre, però te prou diners, que obté de les apostes i que li serveixen per anar pagant suborns a tort i a dret. Llàstima que en Redford ja era massa grandet, amb uns quants anys menys el seu personatge hagués resultat més creïble. Però ja sabem que era l’actor predilecte d’en Sidney Pollack.

No hi surt el pianista, en Sam, i el “poli” cubà és dolent de debò, encara que ens deixa una certa intriga al comentar que la seva família havia estat empleada a les plantacions de canya de la família del marit de la protagonista. Però, hi ha d’altres personatges que són calcats de Casablanca, com per exemple el periodista amic d’en Redford/Bogart.

El film, que ja te divuit anys, no devia suscitar gaires passions als Estats Units, perquè només va ser nomenat per a premis a la millor música original, però res més. I tampoc els va obtenir. De totes maneres és d’agrair que la història no sigui gens maniquea i presenti la realitat cubana de l’època de Batista amb prou fidelitat. Cosa que venint del EEUU ha de ser doblement agraïda.

Quan estava acabant la pel.licula vaig sentir una cosa que em va fer grinyolar el cervell. En Redford s’està acomiadant definitivament de la seva estimada i, per a fer referència a la incertesa sobre el futur, posa com exemple l’Efecte Papallona. Però si tot això està succeint al 1958 (Castro va entrar a La Habana el 1 de gener de 1959), no sé com és possible que el senyor vividor pugui tenir el més mínim coneixement d’una cosa que no es va teoritzar fins a uns quants anys més tard. Les primeres referències teòriques al cas, provenen de la meteorologia i no es van fer fins el 1963. De fet, el nom prové d’un relat de ciència ficció d’en Ray Bradbury de 1952, és cert. Però no es va popularitzar fins que el meteoròleg Edward Lorenz va aplicar la teoria del caos a les prediccions meteorològiques. A més, Bradbury planteixa els canvis amb un horitzó temporal molt diferent. El conte de Bradbury és un viatge en el temps: Uns exploradors viatgen a l’època dels dinosaures i malgrat que no volen tocar res, un d’ells acaba matant un insecte. El resultat es que quan tornen al present, el mon és totalment diferent al que havien deixat per culpa del minúscul canvi que van fer milions d’anys abans. Em sembla recordar que un episodi dels Simpson es parodiava aquest relat, amb la delicadesa i les bones maneres d’en Homer.

En fi, no diré que em destrossés la pel.licula, però em va deixar un cert regust de cosa mal acabada. Suposo que un guió se’l deuen mirar una pila de persones abans de començar a rodar i no em resulta gens comprensible que a ningú se li acudís que allò era un anacronisme com la copa d’un pi. A més de que un vividor com en Redford, quin interès pot tenir en l’Efecte Papallona? D’uns anys ençà, gràcies a la divulgació i a les pel.licules, tothom coneix l’expressió poètica del fenomen: “l’aleteig d’una papallona a Hong Kong pot provocar una tempesta a Nova York”. Però aquesta expressió poètica, que no te res a veure amb la teoria del caos que hi ha al darrera del fenomen, no es va fer popular fins els anys 80’s.

Una llàstima que em deixés aquest mal gust, després d’una pel.licula bastant correcte encara que no sigui cap obra mestra.

I, per cert, algú sap perquè no apareix en els títols de crédit (ni al començar, ni al acabar) el nom de Raúl Juliá, que fa el paper del marit?

Collons! Ara el merder ha estat de “campeonato”. Ja devem haver guanyat l’Eurocopa! O el que estiguin jugant.