Aquest matí he passat pel carrer Progrés de L’Hospi. Sempre que vaig al Mercat de Collblanc hi he de passar, des d’el carrer de Sants és un tros curt fins arribar a la plaça del mercat. En aquest tros hi han uns quants comerços fora de lo normal: una botiga de pernils, una llar d’infants, una acadèmia d’estètica i perruqueria i un altra acadèmia que fan cursos per oposicions. Malgrat tot, no hi ha mai gaire gent al carrer en aquest tros: les voreres són molt estretes i els comerços no són dels d’estar entrant i sortint sovint.

Avui, però, hi ha havia una munió de gent a mig carrer que gairebé tallaven el trànsit. Hi havia cridòria i empipament; gent penjant cartells per les parets; altres que impedien el pas dels cotxes (el carrer només té un carril per a la circulació). Estaven davant de l’acadèmia de formació professional que preparen gent per a oposicions. És diu ORBITA PROFESIONAL. Tenen una pàgina web que no està malament:

Com que hi havia força aldarull i jo tenia temps per a perdre, m’he interessat pel que estava succeint. No m’ha fet falta preguntar gaire, la gent estava molt comunicativa. Sembla que fa uns dies que l’escola va tancar adduint que havien de fer una auditoria i no la podien fer amb els alumnes per allà el mig. El cas és que ja feia dies que era tancada i no la tornaven a obrir. Alguns alumnes havien intentat posar-se en contacte personal amb els professors i aquests els hi havien dit que no localitzaven els directius i que, per més inri, feia ja uns mesos que no cobraven el sou. Per altra banda, s’havien assabentat que l’escola de Madrid estava tancada des de feia mesos i que l’escola de Girona l’havien venut feia poques setmanes.

Tot això havia avalotat els ànims dels alumnes que aquest matí s’havien anat reunint a la porta de l’escola amb intenció de mostrar i fer pública la seva indignació. Segons tots els indicis, els propietaris han desaparegut deixant penjats als alumnes que havien pagat les seves matrícules (més de mil euros en molts casos) i que, segons el contracte, tenien dret a la devolució d’aquests imports si no aconseguien triomfar en el plaç de tres anys. Alguns dels assistents estaven força esvalotats, però en general ha imperat el seny, al menys l’estona que jo he estat per allà, tot i que algun eixelebrat volia calar-hi foc. Pel nivell dels cursos que s’impartien a l’acadèmia, hom es pot imaginar que els alumnes procedien de les classes més humils i que, molts d’ells, havien dipositat les seves esperances en una feina, si no ben remunerada, al menys segura, a l’administració central o autonòmica. Una dona d’uns trenta o trenta-cinc anys em deia que això era un robatori i que haurien de denunciar-ho a la policia. Jo li comentava que segurament no seria un robatori, però sí una estafa, i que , efectivament, el que havien de fer era denunciar-ho a la policia. També he parlat amb un dels professors; aquest estava més angoixat perque li devien uns quants mesos i es preguntava si algun cop ho cobraria. He intentat tranquil·litzar-lo, dient-li que el Fons de Garantia Salarial existia precisament per aquests casos en que l’empresari deixa el treballador sense cobrar. També li he suggerit que ell i els seus companys parlessin amb un advocat i fessin la demanda conjunta, però no se si m’ha escoltat gaire de tant nerviós com es trobava.

Quan he arribat a casa he descobert que, curiosament, l’empresa va iniciar les activitats el febrer del 2005; o sigui, que ara fa uns mesos que ha complert els tres anys. No he pogut menys que pensar que ara, l’acadèmia devia estar rebent les primeres reclamacions dels alumnes que no havien tingut èxit en les seves oposicions. Podria ser tot un pla premeditat? Munto escola, prometo tornar diners si no guanyes, dono ensenyament barato però dolent, tu no guanyes i jo no et retorno res perquè ja no hi sóc.

El problema de la lliure empresa és com el de la paternitat: qualsevol idiota, després d’una nit etílica, es pot despertar davant d’un notari signant una escriptura de constitució de societat sense tenir el manual d’instruccions. El que és greu en aquest cas, és que han jugat amb els sentiments i les il·lusions d’un grapat de gent que només volien una mica de seguretat personal en les seves vides. I els han deixat literalment en òrbita.

Dentro video!