Ahir vam tenir una vetllada amb Liz Callaway cantant cançons de Stephen Sondheim. Dues bones hores amb un recital que va ser captivador.

Ara, Stephen Sondheim potser li soni a molta gent, perquè a Barcelona estan fent un bon grapat d’obres seves: la pel.licula Sweeney Todd, el musical Boscos Endins dels Dagoll Dagom i, al Teatre Gaudí, Déus de la música, somrieu; encara que aquesta darrera sembla que l’han retirat de cartell per manca de públic. Pocs deuen ser els que recordin que Stephen Sondheim és l’autor de les lletres de les cançons de West Side Story, que va guanyar un premi Pulitzer per Sunday in the park with George i que té d’altres premis (Tony, Grammy, etc.); i que, malgrat la seva edat, encara va composar, l’any passat, una música incidental per a una producció d’un King Lear interpretat per Kevin Kline.

                       

Liz Callaway, com ja es va encarregar ella de recordar-nos, té una rel.lació artística molt especial amb Stephen Sondheim, des de que va participar en l’estrena de Merrilly we roll along, que va ser un fracàs comercial, però de la que, al cap de pocs anys, fins i tot Frank Sinatra va interpretar-ne alguna cançó. Alguna cosa li devia trobar Sondheim. La veritat és que la seva veu és captivadora i, sobre tot, en un recinte com el Foyer del Liceu. Probablement, a la sala gran hagués resultat fred, distant. No cal oblidar que Liz Callaway no ha cantat solament a Broadway si no que també s’ha recorregut el Off Brodway i el Cabaret. I això es nota. Indubtablement, domina la distància curta i s’hi troba a gust. I nosaltres en vam gaudir.

Segons va explicar ella mateixa, va ser el propi Sondheim qui li va proporcionar una traducció catalana de les cançons de Sweeney Todd d’una producció que es va fer aquí fa més de vint anys. I ella es va prendre la molèstia de memoritzar-la per cantar-nos-la i, clar, robar-nos el cor.

Només vaig trobar a faltar que no cantés cap cançó d’un dels musicals que més m’agraden: Sunday in the park with Georges.